Hipercarnívoro
Un hipercarnívoro és un animal que té una dieta que es compon en més d'un 70% de carn, sent el percentage restant aliments de procedència no animal com fongos, frutas i atres materials vegetals.[1][2] Alguns eixemples de grups actuals inclouen als crocodilianos, muçols, capçots, àguiles, buitres, félidos, molts cánidos salvages, delfins, serps, aranyas, escorpiones, mantis, marlines, mers, pirañas i molts taburons. Totes les espècies de la família Felidae, incloent al gat domèstic, són hipercarnívoras en el seu estat natural. Adicionalment, este terme és també usat en paleontologia per a descriure tàxons d'animals que presenten un increment dels elements tallants en el seu dentadura en relació en els components per a moldre.[2] Els hipercanívoros no necessàriament són també superdepredadors. Per eixemple, els salmons són exclusivament carnívors, encara que aixina i tot són presa d'una gran varietat d'organismes durant totes les etapes de la seua vida.
Molts mamífers extints del clado Carnivoramorpha (Carnivora i Miacoidea), junt en l'orde primitiu Creodonta, i alguns atres mamífers d'órdens més primerencs com els Cimolesta, eren hipercarnívoros. Es considera que el mamífer carnívor més antic és Cimolestes, el qual va viure a finals del Cretácico i inicis del Paleógeno en Amèrica del Nort fa uns 66 millons d'anys. Molts grans dinosauris terópodos que varen viure també en el Cretácico Superior com Tyrannosaurus rex, eren obligadament carnívors.
L'evolució dels grans hipercarnívoros s'observa en freqüència en el registre fòssil, usualment en resposta a l'oportunitat ecològica oferida pel decliu o extinció de tàxons hipercarnívoros anteriorment dominants. Encara que el desenroll d'un tamany corporal gran i la dieta carnívora són favorables a nivell individual, poden dur a un decliu macroevolutivo, en el qual l'especialisació extrema en la dieta resulta en baixes densitat poblacionals i una major vulnerabilitat a l'extinció.[3] Com a resultat d'eixes forces opostes, el registre fòssil dels carnívors està dominat per la successió de diferents clados de hipercarnívoros que es diversifican i extinguixen, solament per a ser reemplaçats per nous grups de hipercarnívoros.
Un eixemple notable és el de dos espècies cercanament relacionades pero en dietes molt diferents, encara que la seua divergència evolutiva s'haja produït fa a penes 150,000 anys,[4] ho constituïx l'orso polar que és el úrsido de dieta més carnívora (més del 90% de la seua alimentació és carn) mentres que l'orso pardo és un dels menys carnívors en moltes de les seues zones de distribució, ya que la seua dieta es compon en menys del 10% de carn.[5][6][7]
Referències
- ↑ Van Valkenburgh, Blaire. “Trophic diversity in past and present guilds of large predatory mammals”. Paleobiology 14 (2): 155–73. doi:.
- ↑ 2,0 2,1 “Evolution of hypercarnivory: the effect of specialization on morphological and taxonomic diversity” (2004). Paleobiology 30 (1): 108–128. doi:.
- ↑ “Cope's Rule, Hypercarnivory, and Extinction in North American Canids” (1 de octubre 2004). Science 306 (5693): 101–4. doi:. PMID 15459388. Bibcode: 2004Sci...306..101V.
- ↑ “Complete mitochondrial genome of a Pleistocene jawbone unveils the origin of polar bear” (2010). PNAS 107 (11): 5053–5057. doi:. PMID 20194737. Bibcode: 2010PNAS..107.5053L.
- ↑ Herrero, Stephen (1985). Bear Attacks: Their Causes and Avoidance, Nick Lyons Books/Winchester Press, p. 156. OCLC 11726851. ISBN 0-8329-0377-9.
- ↑ Plantilla:Cite episode
- ↑ «Grizzly». Hinterland Who's Who.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipercarnívoro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.