Hipòtesis de ergodicidad

En física i termodinàmica, la hipòtesis de ergodicidad establix que, sobre un periodo prolongat de temps, el temps de permanència en una regió donada del espai de fase de micro estats en la mateixa energia és proporcional al volum de la regió, o siga tots els micro estats accessibles són igualment provables a lo llarc d'un periodo prolongat. Els sistemes físics el fluix dels quals fásico és demostrablemente ergòdic satisfan l'hipòtesis de ergodicidad pel teorema de Birkhoff (1936).

Freqüentment en mecànica estadística se supon l'hipòtesis de ergodicidad. És dir, que el sistema evoluciona ergódicamente i per tant el promig d'una magnitut en el temps i el promig del colectiu estadístic usat coincidixen. Esta suposició resulta pràcticament inevitable, en sistemes generals, si únicament s'observa un procés estocàstic, com per eixemple la variació del preu del mercat.

Matemàtiques i teoria de la mida

En la matemàtiques, la teoria ergòdica és una branca que treballa sobre sistemes dinàmics que satisfan una versió d'esta hipòtesis, formulada d'acort al llenguage de la teoria de la mida.