Anar al contingut

Himalia (satèlit)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Himalia (satèlit)

En un diàmetro mig de 170 km, Himalia és el satèlit irregular més gran del planeta Júpiter, i és també el membre principal del grup del mateix nom. Va ser descobert per C. D. Perrine en 1904 des de l'observatori de Lick. Du el seu nom de la nimfa Himalia de Rodas que va tindre 3 fills en Zeus (Júpiter) quan este es va transformar en pluja en la mitologia grega. Abans de 1975, li'l coneixia simplement com Júpiter VI. De 1955 a 1975 va ser cridada a voltes Hestia. No va ser fins a 1975 quan va rebre el seu nom actual, Himalia. Gira al voltant de Júpiter en una òrbita prograda, la qual té un periodo d'aproximadament 248 dies.

El 19 de decembre de 2000, la missió Cassini/Huygens estava en rumbo cap al planeta Saturn quan va obtindre l'image de baixa resolució de Himalia (la que apareix en la ficha).

Massa

En l'any 2005, Emelyanov va estimar que Himalia tenia una massa de 4.1918 kg (GM=0.28), basant-se en una destorbament d'Elara el 15 de juliol de 1949. Segons JPL's Solar System Dynamics Himalia té una massa de 6.718 kg (GM=0.45), en un radi de 85 km.

La densitat de Himalia dependrà de si té un radi promig d'al voltant de 67 km (mija geomètrica des de Cassini, any 2000) o un radi propenc als 85 km.

Font Ràdio
km
Densitat
g/cm³
Massa
kg
Emelyanov 67 3.33 4.1918
Emelyanov 85 1.63 4.1918
JPL SSD 85 2.6 6.718

Òrbita

Inclinaments de les òrbites de les llunes irregulars de Júpiter.

Ya que la seua òrbita és similar a la d'atres satèlits, es pensa que Himalia és el membre major d'una família de satèlits progrados i irregulars de Júpiter (Grup de Himalia). Els atres satèlits membres serien Leda (15 km), Elara (75 km), Lisitea (35 km), i S2000/J11 (4 km). S'especula que en les albors de la formació del planeta Júpiter poguera haver existit un número molt major d'objectes en òrbites similars, els quals han anat desapareixent en chocar i ser destruïts per Himalia.

En magnitut 14,6 durant les oposicions, és l'únic satèlit no galileano que pot ser captat pels aficionats en els seus equips: per a això cal dispondre de cambres CCD i posicions precises, que poden ser obtingudes en qualsevol anuari astronòmic.

Vore també

Referències