Anar al contingut

Hidrobiología

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Estación de Hidrobiología Encoro do Con.png
Estació de Hidrobiología Encoro do En.

La hidrobiología és la branca de la biologia que estudia els sers vius que estan relacionats en els cossos d'aigua, a lo manco en part de la seua cicle de vida. Entre els objectius de la hidrobiología moderna es troben l'estudi i investigació dels organismes aquàtics, els factors ambientals que condicionen la seua vida, l'estructura i funció de les poblacions que componen les biocenosis hídriques, la productivitat biològica dels ecosistemes aquàtics, l'explotació dels recursos naturals en l'indústria, els problemes de la piscicultura, l'estudi de la hidrosfera, les formes de contaminació ambiental, la protecció dels mijos aquàtics, entre uns atres.[1]

Classificació

[editar | editar còdic]

D'acort al nivell de salinitat dels ambients aquàtics d'estudi, la biologia aquàtica inclou branques més específiques tals com les següents:

Importància

[editar | editar còdic]
Archiu:La-Jolla-Red-Tide.780.jpg
Marea roja ocasionada per dinoflagelados en La Jolla, Califòrnia.

Els ecosistemes aquàtics ocupen la major part del món i estan formats per una série de factors biòtics i abióticos que interactuen entre sí de forma armoniosa per a optimisar la funcionalitat del conjunt ecosistémico. Les comunitats biològiques aquàtiques estan formades per diversos grups d'organismes associats i relacionats segons característiques biològiques comunes i que, en la majoria dels casos, són particulars dels diferents hàbitats aquàtics presents en una regió. Entre estes comunitats, les més notòries o de major rellevància ecològica corresponen al fitoplàncton, zooplancton, bentos i necton (principalment peixos). Estos organismes viuen en estreta relació en el mig físic aquàtic, del que depenen en casi tots els casos (a excepció d'unes poques espècies). Aixina mateix, les comunitats aquàtiques són generalment utilisades com a indicadors en diverses investigacions científiques, ya que es convertixen en instruments de medició de gran utilitat per a una gran cantitat d'impactes ambientals generats per proyectes de diversa índole o per l'increment de la biomassa d'algunes espècies.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Hidrobiología». Universitat del Salvador. Consultat el 28 de novembre de 2022.