Hermes en el chiquet Dioniso

Hermes en el chiquet Dioniso

Hermes en el chiquet Dioniso, escultura de marbre en el museu arqueològic d'Olimpia.

Hermes en el chiquet Dioniso és una escultura grega de marbre en una altura de 2,13 metros que es troba en el Museu Arqueològic d'Olimpia. La seua autoria s'atribuïx a l'escultor Praxíteles del periodo clàssic final o be, segons atres autors, es tractaria d'una còpia de el I d'un original del mateix artiste del 350-330 a. C. Es va trobar en l'any 1877 entre les ruïnes del temple dedicat a Hera a a on havia segut oferit. Es tracta d'una obra escultòrica exenta, inspirada en la mitologia grega.

Els conceptes de perfil grec, nas grec i curva praxiteliana han passat a ser un model de bellea clàssica dins de l'art de l'escultura.

Descobriment

l'estat grec va firmar en Alemània, en 1874 un acort per a l'exploració arqueològica en Olimpia. Les excavacions realisades per un equip alemà varen escomençar en 1875 baix la direcció d'Ernst Curtius. El 8 de maig de 1877 va ser trobada en les ruïnes del mateix temple Heraeum a on ho va vore Pausanias.

Detall del chiquet Dioniso.

Es tractava d'una escultura nueta de tamany superior al natural (cap, tronc, cames i el braç esquerre) que representa un jove recolzat en un tronc d'arbre cobert en un pany de tela. Es trobava protegit per una grossa capa d'argila, otorgant-li un estat de conservació excepcional.

Es varen realisar encara atres sis descobriments diferents de peces que faltaven, en atres campanyes d'excavacions, fins a conformar el grup escultòric com es troba en l'actualitat expost. A la figura d'Hermes li faltava la gobanella dreta, dos dits de la mà esquerra, les dos cames a partir dels genolls, el peu esquerre i els atributs sexuals; al chiquet Dioniso li faltaven els braços (llevat la mà dreta que la té descansant sobre l'esquena de Hermes) i la punta del peu dret. Finalment, no es va conseguir localisar gran part de l'arbre i del pedestal.

Autor

Irene portant a Pluto (La pau i la riquea), Gliptoteca de Munich, obra de Cefisodoto el Vell en la qual es va poder inspirar Praxíteles per al seu Hermes en el chiquet Dioniso.

Praxíteles (en grec antic Πραξιτέλης) va ser un dels grans escultors grecs, que va viure i va anar un representant destacat de l'escola ática durant la part central de el IV Va ser un escultor reconegut en la seua época i també posteriorment els romans eren coneixedors i admiradors de la seua obra. La seua biografia és prou desconeguda; en este sentit les fonts són inclús contradictòries. Va pertànyer a una dinastia d'escultors: el seu yayo, havia treballat en Fidias en l'Acrópolis d'Atenes. Praxíteles (cridat com el seu yayo) era fill del també escultor Cefisodoto el Vell del que nos ha aplegat una escultura original el grup d'Irene i Pluto cridat de La pau i la riquea, obra en la que pugues haver certa inspiració per al Hermes en el chiquet Dioniso.

Praxíteles va nàixer al voltant de l'any 400 a. C. També se sap que va treballar en Atenes, a on tenia un taller i que era de la mateixa época que Lisipo i Escopas de Desocupacions, en els que va formar el trio d'escultors més representatius de la segona fase del classicisme.

Es creu que va mantindre relacions en la cortesana tespia Friné, que hauria fet de model per al seu afamada escultura de l'Afrodita de Cnido. Plinio el Vell situa el seu apogeu artístic despuix de la 104.ª olimpiada (açò és, en 364 a 361 a. C.) i senyala que Eufránor va ser un escultor contemporàneu seu.

Poques són les obres que es poden considerar originals de Praxíteles i es mantenen dubtes sobre la seua autoria: Hermes en Dionisio chiquet està considerada generalment com a obra original de l'artiste.