Hedera algeriensis
La hedra d'Argèlia o Hedera algeriensis, és una espècie de trepadora de full perenne pertanyent a la família de les araliàcees.
Distribució
És nativa de la costa del nort d'Àfrica, incloent les montanyes costeres d'Argèlia i cultivada en Gran Bretanya des de 1838.[1]
Descripció
És una planta vigorosa, gran escalador de full perenne, auto-trepador per les raïls aérees. Els brots són de color rojós, en part decorada en pèls o escates estrelades, de color rojós. Les fulles són alterns i simples. De la mateixa manera que en atres espècies de Hedera, les branques fèrtils tenen brots erectos en fulls que tenen per lo general un menor número de lòbuls en comparació als brots estèrils (jovenils). La part principal del full (la làmina) és oval-ròmbica, de 12-20 cm per 12.5 cm en les branques de floració i toscamente dentadas o llaugerament lobuladas (3-5 lòbuls) en els brots estèrils. L'inflorescència és una arracada de 13-15 flors pubescentes. Menudes flors en umbeles que es desenrollen només en els brots o branques fèrtils.
Propietats
La planta conté el glucósido hederagenina, sobretot en els fulls i les bayas, lo que podria causar una intoxicació lleu. Si s'ingerixen estes parts pot causar greus molèsties i el maneig de les plantes pot causar irritament de la pell o una reacció alèrgica. La planta és rebujada pels animals herbívors. Cultivares abigarrados de Hedera algeriensis són àmpliament utilisats en la jardineria. Es naturaliza en els climes templats i terres baixes.
El cultivar 'Ravensholst'[2] ha guanyat l'Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society.
Ecologia
Pot ser una mala herba nociva o ser invasivo. Requerix sol constantment humit, pero és més resistent a la sequetat ambiental que les espècies més relacionades i pot soportar la sequia millor que atres hedres. Resistix temperatures baixes millor que les espècies insulars de #latitut similars, com Hedera canariensis, Hedera maderensis, Hedera azorica, o Hedera cypria. És nativa de la costa del nort d'Àfrica i les montanyes costeres a on el clima és més fret i la condensació proporciona un hàbitat més humit. És sensible a les gelades o menys a -2 °C isoterma d'hivern, pero s'ha naturalizado en els climes templats. Hedera algeriensis va sorgir a partir d'un ancestro comú en l'hàbitat de bosc núvol en l'àrea mediterrànea. Hedera algeriensis i les espècies atlàntiques del norest del gènero Hedera són espècies estretament relacionades. Fins fa poc es pensava que hi havia una sola espècie,[3] Hedera helix, pero estudis recents han demostrat que hi ha vàries espècies que es diferencien principalment per detalls microscòpics de la vellosidad dels cogollos. Hedera maroccana, Hedera iberica, i Hedera canariensis estan estretament relacionades.
Taxonomia
Hedera helix va ser descrita per Shirley Hibberd i publicat en Fl. World 7: 57. 1864.[4]
- Etimologia
Hedera: nom genèric dau a l'hedra.
helix: epítet del grec antic que significa "torsió, regrés".[5]
- Sinonímia
- Hedera algeriensis var. variegata Paul
- Hedera canariensis f. variegata (Paul) Verhaeghe
- Hedera canariensis var. variegata (Paul) Schulze-Menz
- Hedera grandifolia var. variegata (Paul) Hibberd[6]
Referències
- ↑ Verhaeghe, P. 2004. Clef dones plantes sarmenteuses rustiques en Belgique. Taxonomania 11:1-26
- ↑ «RHS Plant Selector - Hedera algeriensis 'Ravensholst'». Consultat el 20 de juny de 2013.
- ↑ http://asignatura.us.es/abotcam/especies/hedera_maroccana.html
- ↑ «Hedera algeriensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 d'agost de 2013.
- ↑ Harrison, Lorraine (2012). [1], United Kingdom: Mitchell Beazley, p. 224. ISBN 978-1-84533-731-5.
- ↑ «Hedera algeriensis». The Plant List. Consultat el 19 de juliol de 2014.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hedera algeriensis» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hedera algeriensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.