Haustra
Les haustras, també cridades haustra coli, són files de saculacions o abultamientos que es presenten en l'intestí gros (còlon). Són més prominents en el còlon ascendent i el còlon transverso, pero també visibles en el còlon descendent i el còlon sigmoideo. Les haustras li donen un aspecte segmentat característic al còlon que no s'aprecia en l'intestí prim. Es produïxen per contracció de les fibres musculars circulares de la paret del còlon i tenen la finalitat de mesclar el contingut intestinal i favorir l'absorció d'aigua i electrolitos, retardant el procés de propulsió natural de les substàncies de rebuig en direcció a l'ano. Són dinàmiques, per lo que van variant la seua posició periòdicament i desapareixen en certes malalties que provoquen distensió intestinal com el megacolon tòxic.[1]
Moviments del còlon
Els moviments per contracció de les fibres musculars del còlon són de tres tipos. Existixen contracció de segmentaació que són les que causen les saculacions o haustras, moviments peristálticos similars als que tenen lloc en l'intestí prim i moviments de contracció en massa que afecten al múscul pla de grans porcions del còlon i fan que les heces alvancen en direcció a l'ano, provocant finalment la defecaació.[2] Cada haustra alcança la seua intensitat màxima durant uns 30 segons i despuix desapareix de forma progressiva durant 60 segons.
Referències
- ↑ Gasos de l'abdomen, la seua utilitat diagnòstica: Gasos endoluminales. Claudio Cortés A., Revista Chilena de Radiologia. Vol. 8 Nº1, any 2002. Consultat el 9 de decembre de 2017.
- ↑ Segarra E.: Fisiologia Dels Aparats I Sistemes. Consultat el 9 de decembre de 2017
- Este artícul conté una traducció derivada de «Haustra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.