Halieya

El Halieya (, Halíeia) o Halia era una de les principals festes celebrades en l'illa de Rodas en honor al seu deu patró Heli, el Sol . Se celebrava tots els anys en estiu, en concursos gimnàstics i musicals i una gran processó.

Nom

El nom del festival deriva de Halios, l'ortografia dòrica del nom de Heli.

Descripció

El festival incloïa jocs de carreres de cavalls i carreres de carros, concursos de gimnàsia per a hòmens i chiquets, aixina com concursos de música, i un sacrifici. El premi oferit als vencedors era una corona d'àlber blanc, un arbre sagrat per al deu, per la lluentor dels seus fulls resplandecientes. Segons Festo (sv October Equus), el Halieya també incloïa un ritual, que tenia lloc el dia 24 del més d'estiu de Gorpiaco, a on els rodios sacrificaven al deu un grup de quatre cavalls blancs que conformava una cuadriga i conduint-los cap a la mar, lo que representava el carro del sol. Este ritual simbolisava la posada del sol quan s'afona en la mar,i d'eixa manera els rodios varen honrar el paper de Heli com el auriga celestial. El Halieya va atraure a atletes i músics de tot lo món grec, i quan es va erigir el Colós de Rodas en el port, el cult va guanyar encara més fama; el festival va atraure a grans atletes de l'estranger, i els vencedors de jocs com els Píticos, Ístmicos i Nemeos es varen donar conte de que valia la pena competir en el Halieya. En els dies de glòria de Rodas, els regnes veïns, com Pérgamo en Anatolia, enviaven emissaris al festival, i es seguó celebrant inclús sigles despuix.

En l'obra de ficció Efesíaca de Jenofonte de Éfeso, els protagonistes es troben en Rodas durant un festival en honor a Heli, descrit aixina:

[I]l dia següent va ser una festa dedicada al Sol, i celebrada pels rodios en la major magnificencia pública, sent tot molt gran i excelent: la pompa, els sacrificis i el concurs dels ciutadans.

La protagonista de l'història, Antia, curta i dedica part del seu cabell en el temple de Heli en l'inscripció Antia va dedicar este cabell al deu en nom de Habrocomes.

Vore també

• Ecdisia
• Pandía
• Jocs Ístmicos

Referències

• Ateneu, Els Deipnosofistas, Llibres 1-9 traduït Charles Burton Gulick (1868-1962), de la Loeb Classical Library edició de 1927-41, llibres 10- final per Charles Duke Yonge (1812-1891).
• (En francés) Decharme, Paul, Mythologie de la Grèce antique, Garnier Frères, 1884. Google books.
• Dillon, Matthew (2002). Girls and Women in Classical Greek Religion. Routledge. ISBN 0-415-20272-8.
• Farnell, Lewis Richard, The Cults of the Greek States vol. ΙV, Cambridge University Press, 2010, ISBN 978-1-108-01546-2.
• Gardner, Percy; Jevons, Frank Byron, A Manual of Greek Antiquities, University of Wisconsin, 1895, Charres Scribner's Sons.
• Jordan, Michael (2004). Dictionary of Gods and Goddesses. Facts on File. p. 120. ISBN 0-965-51025-5.
• Larson, Jennifer Lynn (2007). Ancient Greek Cults: A Guide. New York City, New York: Routledge. ISBN 978-0-415-32448-9.
• (En alemà) Nilsson, Martin, Griechische Feste von religiöser Bedeutung, mit Ausschluss der attischen, 1906. Internet Archive
• Parker, Robert, Polytheism and Society at Athens, Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-927483-3.
• Seyffert, Oskar, A Dictionary of Classical Antiquities, Mythology, Religion, Literature and Art, from the German of Dr. Oskar Seyffert, S. Sonnenschein, 1901 Internet Archive.
• Smith, Adam. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. William Wayte. G. E. Marindin. Albemarle Street, London. John Murray. 1890.
• Torr, Cecil, Rhodes in Ancient Claves, Cambridge University Press, 1885.
• Xenophon’s Ephesian History: or the Love-Adventures of Abrocomas and Anthia, in Five Books. Translated from the Greek by Mr. Rooke [the Second Edition], London: Printed for J. Millan at Locke’s Head in Shug-Lane; 1727, pp. 87-112.