HMS Lightning (1823)
El HMS Lightning, botat en 1823, era un vapor de paleta, un dels primers barcos a vapor en la llista de la Royal Navy Britànica. Inicialment va servir com a barco paquet, pero despuix es va convertir en un buc de reconeiximent oceanogràfic.[1]
En 1835, el Lightning estava inspeccionant la mar d'Irlanda baix el mando d'Edward Belcher.[2] En 1836 va participar en ensajos realisats pel professor Barlow en l'estuari del Támesis per a medir la velocitat i el consum de carbó a diferents pressions de vapor. A pressions més baixes, es va reduir la velocitat, pero va millorar l'aforro de combustible, aumentant el ranc.[3]
De 1854 a 1855, durant la Guerra de Crimea, Lightning, baix el mando de Bartolomé Sulivan, va participar en treballs de reconeiximent en el Bàltic. Els estrets canals al voltant de les illes Aland mai havien segut inspeccionats adequadament, i Lightning va portar a terme este treball i despuix va guiar a l'esquadró que transportava tropes al lloc de desembarc per a l'exitós assalt a la fortalea de Bomarsund en agost de 1854.[2]
De 1865 a 1867, Lightning va estar al mando del capità I. J. Bedford topografiando les costes occidentals de Gran Bretanya.[1] Despuix es va posar a disposició de Charles Wyville Thomson i William Benjamin Carpenter per a un estudi de dragat d'aigües profundes en l'Atlàntic Nort en 1868. Est va ser el primer d'una série de viages científics. Els últims varen ser en el HMS Porcupine. Thomson i Carpenter havien rebut el respal de la Royal Society per a exploracions en la profundiad de la mar, per a provar l'idea d'Edward Forbes de que no hi havia vida, una zona azoica, en els oceans per baix d'uns pocs centenars de braces. La Royal Society va persuadir al Almirantazgo de proporcionar un barco, Lightning, per a este propòsit.[4]


El viage del Lightning en agost i setembre de 1868, baix el mando del Comandant W. H. May, es va vore afectat pel mal temps, agravat pel fet de que el Lightning ara era un barco vell. No obstant, es varen fer importants descobriments. Els dragados més profunts, a 650 braces (1.190 m), varen trobar evidència de vida animal. Les medicions de temperatura varen dissipar l'idea anterior d'una constant de 4 °C a grans profunditats, en temperatures més fredes i càlides trobades, lo que sugerix corrents oceàniques profundes. Es varen trobar moltes espècies prèviament desconegudes. Estes troballes varen dur a un respal continu de la Royal Society i el Almirantazgo per a una major exploració d'aigües profundes.[1][2][4]
Els rajos es varen amprar despuix per a inspeccionar la costa oest de Gran Bretanya baix el mando de J. Richards. Va ser desmantellat en 1872.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Rice, A. L. (1986). British Oceanographic Vessels, 1800-1950 (en en), Ray Society. ISBN 978-0-903874-19-9. Consultat el 2026-08-11.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ritchie, George Stephen(1967).«The Admiralty Chart: British Naval Hydrography in the Nineteenth Century».Hollis & Carter.
- ↑ Barlow, Pofessor (Peter) 1776-1862 (1837). Steam-boat Experiments - On the reduction of steam-power. Consultat el 2026-08-11.
- ↑ 4,0 4,1 Smithsonian Libraries, C. Wyville (Charles Wyville); Carpenter, William Benjamin; Jeffreys, John Gwyn (1873). The depths of the siga. An account of the general results of the dredging cruises of H. M. SS. Porcupine and Lightning during the summers of 1868, 1869 and 1870, under the scientific direction of Dr. Carpenter, F. R. S., J. Gwyn Jeffreys, F. R. S., and Dr. Wyville Thomson, F. R. S, London ; New York : Macmillan and co.. Consultat el 2026-08-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «HMS Lightning (1823)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.