Anar al contingut

Hòquei sobre patins

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El hockey sobre patins és un deport que es disputa entre dos equips de cinc jugadors (quatre jugadors de pista i un porter), en dos porteries, en una pista tancada per una tanca en els cantons redonejats o en forma de pico. Els jugadors es desplacen gràcies a uns patins de quatre rodes en un fre (paraleles) i utilisen un stick de fusta en forma curva per a conduir una bola o bocha de caucho en corcho comprimit.

En l'historial la selecció de hockey sobre patins d'Espanya és la que més campeonats del món masculins ha obtingut en 18, seguida de Portugal en 16, mentres que l'Argentina|selecció de hockey sobre patins d'Argentina és la tercera en 6.[1] En la modalitat femenina Espanya és també el país que més campeonats mundials ha obtingut en huit, seguida d'Argentina en cinc.


Història

La persona a la que se sol assignar la creació de el hockey sobre patins a finals del XIX en Anglaterra és el nortamericà Edward Crawford, que va introduir una adaptació del hockey sobre gèl que podia jugar-se sobre un sol de fusta.[2] ,

En 1924 es va crear la Federació Internacional de Patinage, que regula tant este deport com el patinage artístic, el patinage de velocitat i l'hockey en llínea. Els països fundadors varen ser Anglaterra, Suïssa, Alemània i França. El primer campeonat mundial es va realisar en 1926.

Si be a fins del XIX ya s'havia expandit la seua pràctica per casi tota Europa continental, en les primeres décades del XX es va començar a practicar en Llatinoamèrica.[3]

En Espanya, el primer equip que es va federar, el 3 de setembre de 1936, va anar a la Federació Catalana de Patinage, l'equip d'un chicotet poble al sur del baix Camp, en Cambrils (Tarragona), l'equip Cambrils CH.


Terreny de joc

La pista de joc té forma de rectàngul, i deu presentar unes dimensions proporcionades, en que l'extensió llongitudinal deu correspondre al doble de l'esgambi, i els llímits del qual són els següents:

  • Mínima - 36 x 18 metros.
  • Estàndart - 40 x 20 metros.
  • Màxima - 44 x 22 metros.

Tot el perímetro de la pista de Joc, està llimitat per un sòcul i una tanca sustentats per elements de perfil vertical en fixació al sol de forma sòlida i resistent, i l'altura de la qual no podrà ser inferior a 1 metro per a la tanca, i de 20 centímetros d'altura i 2 de gruixa per al sòcul. Cada u de les quatre vores del rectàngul de la pista de Joc, deu tindre una configuració semicircular, construït en base en un radi de círcul d'1 a 3 metros, del vèrtiç del rectàngul de la pista.

Sempre que les àrees de top i exteriors de la pista de Joc, siguen destinades al passage o localisació de públic, "és obligatòria" la colocació d'una ret de protecció, que podrà ser amovible, colocada a tot l'esgambi de la pista de Joc, i tindre una altura mai inferior a 4 metros, medits a partir de la superfície de la pista.

La pista de joc deurà tindre marcació específiques i presentades en el diagrama, en conformidad con la localisació i mides indicades.

Llínea divisòria de cada mija pista, senyalada al centre i entre les dos tanques laterals, sent la seua medició efectuada entre la seua localisació i una de les tanques de top, mitat de l'extensió llongitudinal total de la pista de joc.

Es diu àrea de porteria a la superfície interior del rectàngul configurat a partir de la "llínea de porteria" en 9 metros de llarc, la "llínea de penalidad" localisada a 5,40 metros i també en 9 metros de llarc, paralela a esta, sent tancat el perímetro del rectàngul, per dos llínees paraleles a les tanques laterals, en 5,40 metros d'ample, formant vèrtiços en les dos primeres de 9 metros.

La marcació de la "llínea de porteria" està localisada en el sentit paralel a cada tanca de top de la pista de Joc, i podent tindre una distància mínima variable de 2,70 metros, i, màxima de 3,30 metros, de la referida tanca.

La marcació de la "llínea de penalti" està localisada en el sentit paralel a la llínea de porteria i distanciada d'esta 5,40 metros. En la mitat de l'extensió llongitudinal d'esta llínea, i coincidint en l'eix imaginari de l'esgambi de la pista de Joc, està senyalada sobre la llínea, el local de la marcació de "penalti".

Es desi gnada com "llínea llímit de penalidad" a la marcació d'una llínea paralela a la llínea de porteria distanciada d'esta, en el sentit frontal, 0,50 metros, i en una extensió llongitudinal d'1,84 metros, devent la mitat d'esta mida coincidir en l'eix imaginari de la mida de l'esgambi de la pista de joc.

Es designa per "àrea de protecció del porter" a la marcació efectuada en semicírcul en la part frontal de la porteria —llínea de porteria— senyalada a traços (0,10/0,05/0,10) metros, en l'eix a partir del centre de la localisació de la porteria i extrems del círcul terminant en la intercepción en els postes del marc.

L'àrea del semicírcul està configurada en base en les distàncies determinades d'1,50 metros, entre la llínea de porteria i l'extrem del semicírcul frontal a la porteria i coincident en l'eix imaginari de l'esgambi de la pista de joc, i els extrems del mateix en la intercepción en la llínea de porteria, devent situar-se a 1 metro dels postes, de la dreta i esquerra de la porteria.

La llínea de marcació del semicírcul està dibuixada en base en l'eix del centre de la porteria, que deu coincidir en l'eix imaginari de l'esgambi de la pista de joc, sent el centre del radi per a construcció de l'arc del semicírcul marcat a 1,987 metros — 1,50 + 0,487 metros

L'indicació, en cada mija pista, de el "punt C", destinat solament a la marcació de colps lliures directes, està localisada en la pista de Joc a 2,00 metros, del punt de penalti, en la mateixa direcció. La marcació en la pista de Joc està feta en un círcul de 10 centímetros de diàmetro.


Elements de joc i equipament

Se sol utilisar pantaló de chàndal curts combinat en una camiseta que permeta comoditat en els moviments, es pot acompanyar de roba interior per a una major comoditat o la roba de l'equip.


El stick

Les característiques de el stick de hockey sobre patins —inclós el del porter— tindran que obedir a les següents condicions:

  • Extensió de la chueca o stick, medit del costat exterior de la seua curvatura:

a) Extensió màxima 115 cm.

b) Extensió mínima 90 cm.

  • Tots les chuecas o "sticks" deuen poder passar per un rogle de 5 centímetros de diàmetro.

El pes de cada Chueca o "stick" no podrà excedir els 500 grams.

El "stick", inclós el del porter, deu estar fet de fusta, plàstic, fibra de carbono o un atre material. Té que tindre l'aprovació prèvia del Comité Internacional de Rink- Hòquei - C.I.R.H.

  • Cap "stick" pot estar fet de metal o qualsevol reforç metàlic. Està autorisada la colocació d'una cinta publicitària adhesiva, a partir de la part superior de la seua curvatura.
  • La part inferior del stick (també cridada "pala") deurà tindre abdós costats completament plans.


La pilota

La pilota de joc tindrà que pesar 155 grams, devent ser perfectament esfèrica, en un perímetro de 23 centímetros.

La pilota deurà tindre un únic color predominant, podent este ser variable (de preferència negre o taronja), el qual tindrà que contrastar en:

a) El color del sol de la pista de Joc.

b) El color de les llínees de marcació de la pista de Joc.

c) El color dels taulons existents en la pista de Joc.

En totes les competicions "Oficials", està permés utilisar les "pilotes" oficialment aprovades pel Comité Internacional de Rink-Hòquei CIRH

En cas de discordança entre els Capitans dels equips en la "escogimiento de la pilota" els àrbits triaran la que haja segut aprovada oficialment.

Sempre que un Joc siga transmés per Televisió, l'entitat Organisadora, en l'aprovació del Comité Internacional de Rink-Hòquei -C.I.R.H, tindrà la facultat de poder impondre el color de la pilota per a millorar la visió televisiva.


Els patins

  • El desplaçament dels jugadors s'efectua gràcies a uns patins de quatre rodes paraleles, correspondientemente homologats per a la competició. Els patins són elements de cuiro o plàstic segons el fabricant, que deuen passar un rigorós control de calitat per a que siguen homologats.


Proteccions

  • Per a jugadors: es permeten guants, caixco, espinilleras, coquilla o "huevera", agenolladers i protector bucal.
  • Per a porters: caixco, guants i guardes* (són proteccions per a les cames), proteccions per al pit (pechera) i cuixes, coderas, agenolladers, collarín protector i coquilla o "huevera".


Sancions

Segons la gravetat de la falta i el lloc a on s'haja produït, se sancionen tirs lliures indirectes, tirs lliures directes o penals. Les sancions disciplinàries als jugadors poden ser: targeta blava expulsió de dos minuts o fins que ocórrega un gol dins d'eixe temps, l'equip es queda en tres jugadors més el porter) o targeta roja (expulsió directa i definitiva).

En cas de sanció a l'entrenador tindrà que eixir un jugador de la pista i si sancionen al porter eixirà un jugador i, si la categoria requerix tindre un segon porter, tindran que posar al porter suplent.


Els partits

Els temps normals d'un Joc de Hòquei sobre Patins, estan determinats per escalons d'edats, i són els següents:

  • Categoria Seniors: 2 periodos de 25 minuts a temps parat cada u o 2 periodos de 20 minuts cada u a temps parat, quan el calendari obliga els equips a dos Jocs diaris o Jocs diaris i dies consecutius, per un periodo superior a 4 dies.
  • Categories Junior, Jovenil i Infantil 2 periodos de 20 minuts a temps parat.
  • Alevín: 2 periodos de 20 minuts cada u a temps parat.

Benjamin: 2 periodos de 17 minuts a temps parat.

  • Pre-benjamin: 4 periodos de 8 minuts a temps corregut.
  • Micro: 4 periodos de 8 minuts a temps corregut.

Entre el primer i el segon periodo de Joc, existirà sempre un temps de "interval" en duració de 10 minuts. Al final del primer temps de joc, hi haurà canvi de la mija pista defensiva fins a llavors ocupada per cada equip.

Sempre que, al final del partit, dega haver un equip vencedor, es disputarà una pròrroga per a desempatar-ho despuix d'un descans de 3 minuts. Constarà de 10 minuts repartits en dos periodos de 5 minuts cada u (llevat en categoria sub-15 masculina que serà de 5 minuts dividits en dos parts de 2 minuts i 30 segons). Entre abdós periodos de la pròrroga hi haurà un descans de dos minuts durant el qual abdós equips canviaran de mija pista defensiva. La pròrroga acabarà automàticament quan un equip marque un gol (gol d'or) sent eixe equip proclamat vencedor. Si eixa pròrroga és sense gol d'or guanyarà qui haja marcat major número de gols, com en un partit normal.

Si, despuix de la pròrroga, seguix havent empat en el marcador, s'usarà tandes de penalties per a desempatar. En primer lloc, es disputaria una tanda de 5 penalties llançats alternativament per cada equip sense repetir llançador, llevat que un tinga menys de 5 jugadors rotant llavors entre els jugadors que li queden. L'equip que marque més penalties gana. Si persistix l'empat, es llançaran successives tandes d'un penalti cada una fins a desempatar, solament en estes séries d'1 penalti s'està permés repetir jugador.

en atres casos hui en dia també s'estan definint els partits des de llançaments directes.


Inici

Cada equip deu tindre 4 jugadors i un porter en una ubicació aleatòria o prèviament acordada. En l'inici del joc la pilota es coloca en el centre del círcul de 3 metros, que està marcat en la llínea de mija pista. Idèntic procediment serà seguit en el començ de la segona part del joc i de cada volta que es marque un gol.

L'equip encarregat d'efectuar el colp d'eixida en l'inici del joc serà designat per sorteig, deixant a l'atre equip eixecutar el colp d'eixida en el començ de la segona part del joc.

Despuix de la validació d'un gol, el corresponent colp d'eixida serà efectuat per l'equip que ho va sofrir. En l'eixecució del colp d'eixida, tots els jugadors deuen permanéixer en la seua mija pista i solament 2 d'ells —el jugador ejecutante i un companyer del seu equip— podran permanéixer dins del círcul central.

Despuix del chiulet dels àrbits per a l'eixecució del colp d'eixida, la pilota estarà en joc i el jugador encarregat de la seua eixecució tindrà que llançar la pilota en qualsevol direcció, podent els jugadors adversaris tocar la bola, si aquell dubte o tarda en jugar-la.

En les pistes en les dimensions màximes —en que la llínea de antijuego coincidix en la llínea divisòria de cada mija pista— està permés que, en eixecutar el colp d'eixida, la pilota siga "retardada" a la mija pista del jugador ejecutante, des de que la pilota no sobrepasse el círcul central.

Si el jugador encarregat de l'eixecució del colp d'eixida decidix, despuix de la chiulada de l'àrbit, tirar directament a la porteria contrària i d'açò resulta un gol —sense que la pilota haja segut tocada o jugada per qualsevol atre jugador— el gol no serà validat pels àrbits, que recomençaran el joc marcant un colp doble en un dels ànguls inferiors de l'àrea de porteria, per a on la pilota havia entrat.


Temps morts (Clave Out)

Cada equip podrà solicitar, en cada u dels periodos de Joc, un "desconte de temps" o temps mort d'un minut de duració i dispondran d'un atre temps mort de 30 segons.

L'equip que no solicite el desconte de temps a que té dret en el transcurs del primer periodo del Joc, no tindrà dret a solicitar dos periodos de desconte de temps, durant la realisació del segon periodo de Joc.

Els "temps morts" solament podran ser concedits durant el periodo normal de joc, o siga, en el periodo de prolongament —extra-clave— de qualsevol Joc, no pot ser concedit qualsevol "temps morts", encara que l'equip no haja solicitat qualsevol "desconte de temps" durant el periodo normal de Joc, tan sol un, corresponent a eixa segona part.

Els demanats de "temps morts" deuen ser solicitats pel Delegat de l'equip, junt de la Taula Oficial de Joc, competint a esta, en la primera interrupció de Joc:

  • Accionar la senyal sonora de la Taula Oficial, i de forma visible i gestual, avisar als àrbits de l'interrupció del joc per a compliment d'un demanat de "temps morts", indicant igualment a la dreta o esquerra, quin dels equips ho va solicitar.
  • Controlar la duració del temps de desconte (un minut), avisant als àrbits igualment per mig de la senyal sonora, del seu terme, i reinicie del Joc.
  • Indicar en el Bolletí de Joc, tots els "temps morts" que hagen segut concedits a cada u dels equips.

Un "desconte de temps" que siga solicitat per qualsevol dels equips solament podrà ser concedit, despuix de la confirmació i autorisació específica dels Àrbits, quan es verifique una interrupció del Joc.

Si en el moment de l'interrupció del joc els àrbits verifiquen que hi ha un o més jugadors lesionats en la pista, el desconte de temps solament començarà a ser contat despuix de terminada l'assistència als jugadors i despuix de l'eixida d'estos de la pista de joc.

En qualsevol cas, cap als àrbits indicar a la Taula Oficial de Joc, l'inici del desconte de temps solicitat, el que serà sempre anotat en el Bolletí de Joc a l'equip que ho ha solicitat, encara que esta despuix prescindixca del mateix.

Si l'equip que va solicitar el "temps morts" prescindix d'utilisar tot el temps solicitat, l'Àrbit deu donar reinicie al joc de colp i repent, no havent necessitat d'esperar pel final del periodo de "temps morts".

Durant i el periodo de "temps morts", els jugadors en pista d'abdós equips podran reunir-se junt a la tanca i en l'àrea reservada als jugadors suplents, tècnics assistents i Delegats, no podent estos, no obstant, penetrar o permanéixer dins de la pista de Joc.

Solament els jugadors suplents, tenint en vista la substitució de qualsevol atre jugador del seu equip, poden entrar en la pista de joc.

Els àrbits deuen colocar-se en el centre de la pista de Joc, durant la concessió de el "temps morts", de cara a la Taula Oficial de Joc, retenint la pilota durant el periodo de el "temps morts", i, al final d'est, tindran sempre que ordenar el reinicie del joc, a través del silbato, respectant l'infracció i el lloc senyalats abans de l'interrupció per concessió de el "temps morts".


Àrbits

En les competicions Internacionals en que intervinguen Seleccions regionals i / o Nacionals, el joc serà dirigit per 2 Àrbits inscrits, afiliats en el C.I.A. del C.I.R.H.

Cap Àrbit Internacional (nivell A o B) podrà ser nomenat o dirigir qualsevol joc Internacional si les respectives TAXES anuals d'inscripció no estigueren pagades a l'CIA / CIRH dins dels determinis prevists a este efecte (Reglament Oficial del CIRH).

En les demés competicions, encara que de caràcter Internacional, pero a nivell de la competició de Clubs, el joc podrà ser dirigit per 1 (u) o 2 (dos) Àrbits, d'acort en lo determinat en el Reglament de la respectiva competició, pel respectiu Comité d'Organisació.


Funcions dels àrbits

Els àrbits són els juges absoluts en les pistes de joc i les seues decisions, pel que fa al joc, no tenen apelació i deuran ser sempre pautadas per l'imparcialitat i pel respecte de les Regles i demés Reglaments en vigor, tant a nivell nacional com a Internacional.

Els àrbits chiularan per a l'inici i final de cada mig temps del Joc, servint la senyal sonora de la Taula Oficial de Joc, per a informació del llímit de temps de cada una de les parts, siga en el temps reglamentari del Joc siga durant la pròrroga (extra —clave) en cas que tinga que disputar-se.

Els àrbits tindran que resoldre tots els casos del Joc, en conformidad con estes Regles, analisant i jujant totes les reclamacions que puguen ocórrer i prenent les mides que s'estimen necessàries.

Als àrbits competix igualment confirmar si es complixen les condicions per a que qualsevol joc es realise, verificant les condicions de la pista de joc i demés requisits, incloent l'equipament dels jugadors, fent respectar les Regles del Joc i velant pel seu compliment per part dels distints participants.

En els incidents o casos omissos en estes Regles, els Àrbits decidiran sempre d'cuerdo en la seua consciència.

Els àrbits podran sancionar disciplinàriament qualsevol jugador, durant el joc, en l'interval i en casos greus inclús despuix del Joc, arbitrant en la severitat necessària per a conseguir un partit correcte i exent de violència marginal a l'esperit de la competició deportiva.

Els àrbits es mouran en la Pista de forma a poder seguir tots els moviments del Joc per mig de la participació dels seus interventors directes (els jugadors) senyalant les infraccions a les Regles de Joc per mig d'un i senyals, reglamentats i adequats a les Regles de Joc.


Regles de joc

a) Qualsevol jugador que s'enfronta o discutix la decisió d'un oficial, o intenta incitar a un contrari o be crear un disturbi durant un partit, li serà otorgada una penalidad menor per conducta antideportiva. Si el jugador persistix en esta conducta se li serà otorgada una penalidad per mala conducta, si encara el mateix jugador persistix en la seua actitut podrà resultar en el otorgament en una penalidad de partit per mala conducta.

En el cas de que l'entrenador o un atre oficial del camp se li otorgarà una penalidad menor de banc com a primera instància i si esta conducta contínua se li otorgarà una penalidad de partit per mala conducta.

b) A qualsevol jugador que tira el teixixc/pilota despuix del silbato se li otorgara una penalidad menor si en opinió de l'àrbit el jugador va tindre suficient temps despuix del silbato per a no realisar el tir.

c) Es castigarà a un equip en una pena menor de banc si un jugador:

  • Despuix de ser penalisat no procedix directament al banc de penalidades o al vestuari quan és ordenat per l'àrbit. (l'equipament deu ser entregat en el banc de penalidades o en el vestuari per un companyer d'equip).
  • Tira qualsevol cosa a la superfície de joc des del banc de jugadors o des del banc de penalidades.
  • Interferix en qualsevol oficial del joc (no físicament) en la realisació dels seus deures.

d) S'otorgarà una penalidad per mala conducta al jugador que:

  • Use llenguage obscé, profà o abusiu cap a qualsevol persona abans, durant o despuix del partit.
  • Durant un temps mort intencionalment tire o llance el teixixc/pilota fòra de l'alcanç d'un oficial que ho espera per a agarrar.
  • Entre i permaneixca en l'àrea d'àrbits quan se li haja solicitat que es retire, salve per a patinar al banc de penalidades.
  • Toc o agarre a qualsevol oficial en la mà o pal.
  • Intencionalmente colpeja les taules vidre, reixa o arc en el pal en qualsevol moment.

i) Li serà otorgada una penalidad de partit per mala conducta al jugador que:

  • Persistix en el tipo de conducta per la qual ya va ser sancionat en una penalidad per mala conducta prèviament.
  • Usa gests obscens en qualsevol lloc de la cancha abans, durant i despuix del partit.

f) Li serà otorgada una penalidad de greu mala conducta al jugador que:

  • Deliberadament inflija dany físic a un oficial del joc o a un oficial d'equip en qualsevol manera o intenta fer-ho.
  • Es comporte de manera extremadament perjudicial per al segui

mente del joc, incloent escopinyar a un contrari, oficial de joc o oficial d'equip. g) Se senyalarà una penalidad menor de banc a l'oficial d'equip que:

  • Colpege les taules en un pal o qualsevol atre instrument en qualsevol moment.
  • Use llenguage obscé, profà o abusiu a qualsevol persona abans, durant o despuix del partit.
  • Tire qualsevol cosa a la superfície de joc des del banc de jugadors.
  • Interferixca en qualsevol oficial del joc des del banc de jugadors.
  • Intente incitar a un oponent a realisar una falta.

h) Una penalidad de partit per mala conducta rebrà l'oficial d'equip que:

  • Persistixca en el tipo de conducta per la qual l'oficial d'equip va ser sancionat prèviament en una penalidad menor de banc.
  • Use gests obscens en qualsevol lloc de la cancha abans, durant i despuix del partit.

i) Una penalidad greu per mala conducta rebrà l'oficial d'equip que:

  • Deliberadament inflija dany físic a un oficial de joc o a un oficial d'equip en qualsevol manera o intenta fer-ho.
  • Es comporte de manera extremadament perjudicial per al seguiment del joc, incloent escopinyar a un contrari, oficial de joc o oficial d'equip.


Fonaments tècnics

Parada o recepció

És el gest tècnic que és utilisat per a detindre la bola de forma controlada en rebre un passe. Bàsicament, existixen tres tipos de parades o recepcions de la bola:

Parada de dret: utilisada quan la bola li aplega al jugador per la seua dreta. Parada de revés: utilisada quan la bola aplega al jugador per la seua banda esquerra

Parada alta: utilisada quan la pilota va a un pam per damunt del sol. També servix per a arrematar.


Llançaments a porteria

El llançament a porteria en hockey deu reunir les següents qualitats:

Precisió: per a enviar la bola fòra de l'alcanç del porter

Potencia: per a dificultar la detenció de la bola

Llançaments inesperats: capacitat de sorprendre en llançaments que aumentaran les possibilitats de conseguir gol.

Per a llançaments a ras de el sol s'utilisen les tècniques push i slap.

Per a llançaments elevats s'utilisen el flick i el scoop; este tipo de llançament aumenta les dificultats del porter per a detindre la bola.

Flick: tècnica utilisada per a llançaments elevats. El jugador o jugadora, per mig d'un colp de nina, conseguix montar la bola en el stick, elevant-la del sol. El jugador flexiona el genoll dret, per a descendir eixe costat de la cadera, transferint el pes cap a davant, en lo que facilita l'acció d'elevació de la bola. ULL que no té que passar d'1,50 cm, de ser aixina es cobrarà "altura"

Scoop: (moviment cullera) el jugador alvança la cama dreta colocant la bola a l'altura del peu dret. En contactar la bola en la cara plana del stick, es gira la nina produint un moviment de cullera que permet elevar la bola del sol.

Per a que un llançament aplegue a ser gol (marcar gol):

Un gol és marcat quan la pilota jugada dins de l'àrea per un atacant i sense eixir d'ella, creua completament la llínea de porteria entre els postes i per baix de la cuixera.

La pilota pot ser jugada o tocada per el stick o cos d'un defensor abans o despuix de jugar-la l'atacant en l'àrea.

Despuix d'una desocupació del joc dins de l'àrea, la pilota deu ser jugada de nou des de dins de l'àrea per un atacant ans que un gol puga ser marcat.

Es considera gol si un guardameta infringix la regla del penalti-stroke per a evitar-ho.

L'equip que marca major número de gols és el guanyador


Conducció de la bola

La conducció de la bola pot efectuar-se de distintes maneres. Segons la situació del joc, s'elegix i aplica una d'estes tècniques de conducció:

Conducció frontal en el dret del stick:

Durant la conducció la bola deurà estar situada davant dels peus i llaugerament a la dreta dels mateixos. El contacte d'esta en la cara plana del stick és continu.

Mantenint la bola en suficient distància davant del cos, junt a un llauger inclinament del tronc cap a davant, el jugador o jugadora s'assegura un ampli camp visual.

Conducció en el dret i revés (conducció hindú):

Este tipo de conducció requerix major exigència tècnica. El jugador desplaça la bola cap a davant, de dreta a esquerra, en trayectòria obliqua, espentant-la en el dret i el revés (punta de la curva dirigida cap al sol) de el seu stick.

El stick canvia la seua posició de dret a la de revés, fent girar 180° en la mà esquerra, en contra de les agulles del rellonge, i deixant que esvare per dins de la mà dreta. Tornarà a la seua posició original, del dret, realisant el gir en sentit contrari.


Campeonats més importants

Els tornejos més importants a nivell de seleccions són:


Campeonat del Món


Campeonat d'Europa


Campeonats d'Amèrica


Campeonat Asiàtic


Campeonat Africà

  • S'han organisat 2 en Pakistan i en Marroc.


Principals competicions de clubs

En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 el hockey sobre patins va integrar el programa com a deport d'exhibició guanyant Argentina la medalla d'or.


Vore també


Fonts

  • FIRS (2019). Regles de joc de l'Hockey sobre Patins.[4]


Referències

  1. ↑ «Còpia archivada». Archivat des de l'original, el 20 de mayo de 2011. Consultat el 10 de abril de 2011.
  2. ↑ Histoire du rink-hockey, 1991, p. 37
  3. ↑ Fortti, Antonio y Grieco, Alberto, Hòquei sobre patines, La Grulla, Avellaneda (Bs. As.), 1998
  4. ↑ «Reglas de Juego del Hockey sobre Patines (2019)».worldskate.org.