Héroe nacional
Un héroe nacional és un tipo d'héroe vinculat a una determinada nació i que servix per a facilitar l'identificació colectiva[1] i la transferència d'un determinat mensage ideològic.[2] Presents en noms de carrers[3] i en monuments i escultures desperdigolades per les ciutats,[4] se'ls atribuïx una intensa càrrega emocional.[5]
En Espanya, en la construcció de l'identitat nacional, es varen crear héroes per eixemple a partir de la Guerra de l'Independència, a la que es considera un «mit fundacional», en la finalitat de servir de referència per a la «identificació colectiva», com per eixemple El Empecinado[1] o Daoiz[6] i Velarde.[7] Eixemples adicionals en esta nació d'este tipo de héroes, reivindicats per uns o uns atres, serien personages relacionats en la Reconquista com Pelayo,[8] el Cid Campeador,[9] Guzmán el Bo,[10] Fernando III el Sant i els Reis Catòlics,[11] ademés d'atres personages històrics com Viriato,[12] Juan Padilla,[8] Blas de Lezo,[11] i Amaro Pargo[13] o, inclús, «el poble anònim».[10]
Se li ha aplegat a opondre la figura de «anti-héroe nacional», del que Germán Carrera Dames, en un context veneçolà, llista com a eixemple a una série de figures com Antonio Guzmán Blanco, Cipriano Castro, Juan Vicente Gómez, Eleazar López Contreras, Isaías Medina Angarita, Marcos Pérez Jiménez i Hugo Chávez, als que contrasta en la figura heròica de Simón Bolívar.[14]
En Ucrània, un dels polítics que han gojat d'esta calificació és Stepán Bandera, si ben la seua acceptació ha oscilat entre abdós extrems, ya que durant l'etapa soviètica la seua figura va ser intensament vilipendiada.[15] El héroe nacional indiscutible d'Ucrània és Bogdán Jmelnitski. Atres eixemples de héroes nacionals són Juan Santamaría en Costa Rica,[16], Victorià Lorenzo en Panamà,[17] José de Sant Martín i Estanislao López en Argentina,[18] José Artigas en Uruguay,[19] Túpac Amaru en Perú,[20] Joaquim José da Silva Xavier en Brasil,[21] José Rizal en Filipines i José Martí en Cuba,[22] Bernardo O'Higgins, José Miguel Carrera, Manuel Rodríguez, Arturo Prat i Manuel Baquedano en Chile.cita requerida
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Vilches, 2018, pp. 13-15.
- ↑ González Manso, 2015, p. 19.
- ↑ «[1]». Consultat el 1 de febrer de 2020 (en és).
- ↑ «caca».
- ↑ González Manso, 2015, p. 18.
- ↑ (1855).«Orde del dia».Diari de les Sessions de Corts.Congrés dels Diputats.6
- ↑ Alonso Laza, 1995, p. 65.
- ↑ 8,0 8,1 González Manso, 2015, pp. 21-25.
- ↑ Padín Portela, 2017, pp. 309-352.
- ↑ 10,0 10,1 Vilches, 2018, pp. 14-16.
- ↑ 11,0 11,1 Dudda, 2019.
- ↑ Gil González, 2016, p. 223.
- ↑ El corsario Amaro Pargo evita ser expedientat (29 de març de 1719), Espanya en el història. Recuperate le 22 d'abril de 2021.
- ↑ Carrera Dames, 2007, pp. 203.
- ↑ Marples, 2006, pp. 555-566.
- ↑ Brenes Tencio, 2009, pp. 26-53.
- ↑ «Victorià Lorenzo: héroe, patriota i màrtir de la llibertat» (en és). L'Estrela de Panamà. Consultat el 2020-10-30.
- ↑ Kohan, 2003, pp. 211-219.
- ↑ Demasi, 2005, pp. 1029-1045.
- ↑ «José Gabriel Condorcanqui | Real Acadèmia de l'Història». dbe.rah.és. Consultat el 1 de febrer de 2020.
- ↑ Lederman y Giordano, 2015, pp. 48-50.
- ↑ Valenzuela, 2014, pp. 745-761.
Bibliografia
- Alonso Laza, Manuela (1995). Cantàbria en la pintura espanyola de fin de sigle: pintors i temes càntabres en les Exposicions Nacionals de Belles arts, 1876-1910, Ajuntament de Santander. ISBN 8486993083, 9788486993085.
- (2009).«I es va fer l'image del héroe nacional costarricense: iconografia emblemàtica de Juan Santamaría».Història Crítica.(37)
- 26-53.ISSN 0121-1617.
- (2007).«Entre el Héroe nacional-Pare de la Pàtria i el Anti-héroe nacional-padrote de la Pàtria».Arbor.183(724)
- 203-210.ISSN 1988-303X.doi:10.3989/arbor.2007.i724.91.
- (2005).«La construcció d'un "héroe màxim": José Artigas en les conmemoriacions uruguayanes de 1911».Revista Iberoamericana.71(213)
- 1029–1045.ISSN 2154-4794.doi:10.5195/reviberoamer.2005.5402.
- «L'Espanya de Vox». Lletres Lliures. Consultat el 1 de febrer de 2020.
- (2016).«L'us de la figura de Viriato en la pedagogia franquista».Estudis de Història d'Espanya.14
- 213–230.ISSN 2469-0961.
- (2015).«Héroes nacionals com a vehículs emocionals de conceptes».Historiografia: revista de història i teoria.(10)
- 12-30.ISSN 2174-4289.
- (2003).«Història oficial, Estat nacional : El sant de l'espasa, de Ricardo Roges».Amèrica. Cahiers du CRICCAL.30(1)
- 211–219.doi:10.3406/ameri.2003.1624.
- (2015).«La nació representada en els héroes: Les estratègies de llegitimitat de les dictadures de Brasil (1964-1985) i Argentina (1976-1983): visions del temps i eixercici del poder».Antíteses.Universidade Estadual de Londrina.ISSN 1984-3356.
- (2006).«Stepan Bandera: The Resurrection of a Ukrainian National Hero».Europe-Àsia Studies.58(4)
- 555-566.ISSN 0966-8136.
- (2017).«De traïdor al Rei a héroe nacional: la figura del Cid en el historiografia espanyola».Initium: Revista catalana de història del dret.(22)
- 309-352.ISSN 1137-8069.
- (2014).«Constructing National Heroes: Postcolonial Philippine and Cuban Biographies of José Rizal and José Martí».Biography.37(3)
- 745-761.ISSN 1529-1456.doi:10.1353/bio.2014.0063.
- (2018).«La construcció del héroe nacional: els guerrillers de 1808 en el historiografia republicana».L'Albolafia: Revista de Humanitats i Cultura.(13)
- 13-28.ISSN 2386-2491.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Héroe nacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.