Anar al contingut

Héroe nacional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un héroe nacional és un tipo d'héroe vinculat a una determinada nació i que servix per a facilitar l'identificació colectiva[1] i la transferència d'un determinat mensage ideològic.[2] Presents en noms de carrers[3] i en monuments i escultures desperdigolades per les ciutats,[4] se'ls atribuïx una intensa càrrega emocional.[5]

En Espanya, en la construcció de l'identitat nacional, es varen crear héroes per eixemple a partir de la Guerra de l'Independència, a la que es considera un «mit fundacional», en la finalitat de servir de referència per a la «identificació colectiva», com per eixemple El Empecinado[1] o Daoiz[6] i Velarde.[7] Eixemples adicionals en esta nació d'este tipo de héroes, reivindicats per uns o uns atres, serien personages relacionats en la Reconquista com Pelayo,[8] el Cid Campeador,[9] Guzmán el Bo,[10] Fernando III el Sant i els Reis Catòlics,[11] ademés d'atres personages històrics com Viriato,[12] Juan Padilla,[8] Blas de Lezo,[11] i Amaro Pargo[13] o, inclús, «el poble anònim».[10]

Se li ha aplegat a opondre la figura de «anti-héroe nacional», del que Germán Carrera Dames, en un context veneçolà, llista com a eixemple a una série de figures com Antonio Guzmán Blanco, Cipriano Castro, Juan Vicente Gómez, Eleazar López Contreras, Isaías Medina Angarita, Marcos Pérez Jiménez i Hugo Chávez, als que contrasta en la figura heròica de Simón Bolívar.[14]


En Ucrània, un dels polítics que han gojat d'esta calificació és Stepán Bandera, si ben la seua acceptació ha oscilat entre abdós extrems, ya que durant l'etapa soviètica la seua figura va ser intensament vilipendiada.[15] El héroe nacional indiscutible d'Ucrània és Bogdán Jmelnitski. Atres eixemples de héroes nacionals són Juan Santamaría en Costa Rica,[16], Victorià Lorenzo en Panamà,[17] José de Sant Martín i Estanislao López en Argentina,[18] José Artigas en Uruguay,[19] Túpac Amaru en Perú,[20] Joaquim José da Silva Xavier en Brasil,[21] José Rizal en Filipines i José Martí en Cuba,[22] Bernardo O'Higgins, José Miguel Carrera, Manuel Rodríguez, Arturo Prat i Manuel Baquedano en Chile.cita requerida

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Vilches, 2018, pp. 13-15.
  2. ↑ González Manso, 2015, p. 19.
  3. ↑ «[1]». Consultat el 1 de febrer de 2020 (en és).
  4. ↑ «caca».
  5. ↑ González Manso, 2015, p. 18.
  6. ↑ (1855).«Orde del dia».Diari de les Sessions de Corts.Congrés dels Diputats.6
  7. ↑ Alonso Laza, 1995, p. 65.
  8. ↑ 8,0 8,1 González Manso, 2015, pp. 21-25.
  9. ↑ Padín Portela, 2017, pp. 309-352.
  10. ↑ 10,0 10,1 Vilches, 2018, pp. 14-16.
  11. ↑ 11,0 11,1 Dudda, 2019.
  12. ↑ Gil González, 2016, p. 223.
  13. ↑ El corsario Amaro Pargo evita ser expedientat (29 de març de 1719), Espanya en el història. Recuperate le 22 d'abril de 2021.
  14. ↑ Carrera Dames, 2007, pp. 203.
  15. ↑ Marples, 2006, pp. 555-566.
  16. ↑ Brenes Tencio, 2009, pp. 26-53.
  17. ↑ «Victorià Lorenzo: héroe, patriota i màrtir de la llibertat» (en és). L'Estrela de Panamà. Consultat el 2020-10-30.
  18. ↑ Kohan, 2003, pp. 211-219.
  19. ↑ Demasi, 2005, pp. 1029-1045.
  20. ↑ «José Gabriel Condorcanqui | Real Acadèmia de l'Història». dbe.rah.és. Consultat el 1 de febrer de 2020.
  21. ↑ Lederman y Giordano, 2015, pp. 48-50.
  22. ↑ Valenzuela, 2014, pp. 745-761.

Bibliografia

26-53.ISSN 0121-1617.
203-210.ISSN 1988-303X.doi:10.3989/arbor.2007.i724.91.
1029–1045.ISSN 2154-4794.doi:10.5195/reviberoamer.2005.5402.
213–230.ISSN 2469-0961.
12-30.ISSN 2174-4289.
211–219.doi:10.3406/ameri.2003.1624.
555-566.ISSN 0966-8136.
309-352.ISSN 1137-8069.
745-761.ISSN 1529-1456.doi:10.1353/bio.2014.0063.
13-28.ISSN 2386-2491.


Referències