Anar al contingut

Gyromitra infula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Paragyromitra infula (Gyromitra infula)


La Paragyromitra infula, comunament coneguda com a falsa colmenilla encapuchada o cadira de montar,[1] és una espècie de fonc de la família Discinaceae. Els capuchones de color marró rojós obscur dels cossos fructífers desenrollen una característica forma de cadira de montar en la madurea, i els extrems d'abdós lòbuls de la cadira de montar s'estenen fins a puntes esmolades que descollen per damunt del nivell del cos fructífer. l'estípite és blanc o marró pàlit, pla en l'exterior, pero buit en algunes cambres en l'interior.

La P. infula es troba en l'hemisferi nort, normalment a finals d'estiu i en autumne, creixent en fusta podrida o en sols durs. Esta espècie es considera no comestible, ya que conté el compost tòxic giromitrina que, en ser metabolizado per l'organisme, es convertix en monometilhidrazina. La toxina pot eliminar-se cuinant-la a fondo.

Taxonomia

El fonc va ser descrit per primera volta en 1774 pel micólogo alemà Jacob Christian Schäffer com Helvella infula (la grafia original del gènero era Elvela).[2] En 1849, Elias Magnus Fries va establir el gènero Gyromitra, distinguint-ho de Helvella sobre la base d'un himenio giroso (marcat en llínees ondulades o #circumvolució); el gènero es basava en l'espècie tipo G. esculenta.[3] Més tart, en 1886, el micólogo francés Lucien Quélet va transferir l'espècie a Gyromitra. En les décades següents va persistir certa confusió sobre l'ubicació taxonòmica correcta d'estos foncs. En 1907, Jean Boudier va traslladar tant a G. esculenta com a H. infula a un gènero de nova creació que va denominar Physomitra; va conservar el gènero Gyromitra pero «ho va basar en un caràcter totalment diferent per a excloure del gènero a la mateixa espècie en la que es basava».[4] En un intent de reconciliar la confusió que rodejava la denominació i l'identitat dels dos foncs, Fred J. Seaver va propondre que abdós eren sinònims. Seaver va propondre que abdós eren sinònims i que representaven formes variables de la mateixa espècie.[4] La seua sugerència no va ser adoptada per micòlecs posteriors, que varen identificar vàries diferències entre les dos espècies, inclós el temps de fructificació, aixina com diferències macroscòpiques i microscòpiques.[5][6] L'espècie es classifica ara en el nou gènero Paragyromitra.


l'epítet específic procedix del llatí infǔla, una pesada banda de llana retortillada que duyen els oficiantes romans en els sacrificis.[7] Es coneix més comunament com la cadira de montar del donyet[8] o la falsa colmenilla encapuchada.[9] Ademés, P. infula és membre d'un grup de foncs coneguts colectivament com a «falses colmenillas», cridades aixina per la seua semblança en les verdaderes colmenillas comestibles del gènero Morchella. Este grup inclou espècies com Gyromitra esculenta (bolet del cervell), Discina caroliniana (bolet del bistec) i Discina gigues (colmenilla de les neus).

Descripció

El capell del cos del frut (tècnicament un apotecio) medix uns 2,5-9 cm (1-3+1⁄2 pulg.) d'ample i alt, és de color marró rojós a anaranjado i té forma de cadira de montar[10] en 2-4 lòbuls. El seu interior és cameriforme o buit[10] i en freqüència presenta taques de color marró negrenc en la superfície. Durant el desenroll del fonc, la perifèria del capell creix cap al peu inferior per a formar una estructura hueca, aproximadament acampanada, en la superfície fèrtil portadora d'espores (l'himenio) en l'exterior; com el creiximent de la superfície del himenio continua expandint-se inclús despuix d'unir-se al peu, el himenio ya no pot seguir-ho i s'estova formant plecs i almohadillas.[11]

l'estípite, en el seu major partix buit, medix entre 2 i 8 cm d'alt i té una gruixa d'entre 1 i 2,5 cm; el seu color varia del marró rojós[10] al blanquecino o inclús blavenc, pero sol ser més clar que el capell.[12] El context (carn) té una gruixa d'1-2 milímetros, és trencadiç[13] i de blanquecino a parduzco.[10] Carix d'olor o sabor notables.

Les ascosporas tenen forma elipsoidal, són hialinas, planes i de parets fines, en unes dimensions de 17-22 per 7-9 μm.[14] També són biguttuladas i contenen dos grans gotes d'oli en cada extrem. Les cèlules productores d'espores, els oixos, són aproximadament cilíndrics, en huit espores, operculats (s'òbrin per una tapa apical per a descarregar les espores) i tenen unes dimensions de 200-350 per 12-17 |μm.[13] El diàmetro de les paráfisis en forma de garrot és de 7-10 μm en l'àpiç.

Espècies similars

La Gyromitra esculenta té una superfície arrugada (similar a les #circumvolució cerebrals), no ondulada ni abultada com a P. infula. La Paragyromitra ambigua té un aspecte molt similar, i encara que normalment no és possible discernir entre les dos espècies sense examinar les característiques microscòpiques,[15] es diu que P. ambigua té tintes púrpures més pronunciats en l'estípite[16] i té espores més grans (d'uns 22-30 μm de llarc).[17] La Discina brunnea és més robusta en un brot blanc, en un capell arrugat que normalment carix de punts.[10]

El capell en forma de cadira de montar de P. infula també podria induir a confusió en algunes espècies del gènero Helvella, pero estos últims foncs solen tindre colors més grisos i estipes més fins i estriados (per eixemple, H. maculata, que té una carn clarament blanca).[10]

Distribució i hàbitat

La P. infula està àmpliament distribuïda pels boscs boreales, montanos i costers de Norteamérica.[18] La seua àrea de distribució en Norteamérica s'estén cap al nort fins a Canadà[19] i cap al sur fins a Mèxic.[20] També s'ha descrit la seua presència en Sudamérica,[21] Europa[22] i Àsia.[23]


El fonc pot trobar-se creixent de forma aïllada o dispersa en boscs de coníferes o prop d'ells en autumne, a sovint sobre fusta podrida.[24][25] També és freqüent trobar-ho en terrenys compactar, com junt a camins rurals, o en càmpings.[26] Les coníferes associades inclouen Picea glauca, P. mariana, P. sitchensis, Pinus contorta, P. banksiana, P. monticola, Abies balsamea, A. grandis, Pseudotsuga menziesii, Tsuga heterophylla, Larix occidentalis, Thuja plicata, aixina com les espècies d'arbres caducifolios Populus balsamifera, P. tremuloides, Acer macrophyllum, Alnus species i Betula papyrifera.[27]

Toxicitat

Este fonc no és comestible, ya que conté el compost tòxic giromitrina,[14] que quan es digerix es metaboliza en monometilhidrazina, un component important del combustible per a eixides.[28] No obstant, un estudi més recent de 2023 no va trobar rastres de giromitrina en G. infula utilisant un nou método de cromatografía.[29]

Encara que gran part de la giromitrina pot eliminar-se sancochándola en grans cantitats d'aigua, el seu consum no és aconsellable pels possibles efectes a llarc determini sobre la salut. Existixen proves de que inclús chicotetes dosis de giromitrina poden tindre un efecte cancerígeno acumulatiu.[28]

Vore també

Referències

  1. ↑ «"Gyromitra infula (Schaeff.) Quél. 1886"». www.mycobank.org. Consultat el 2024-12-27.
  2. ↑ Schaeffer JC.(1774).«Fungorum qui in Bavaria et Palatinatu Nascuntur Icones (in Latin).».
  3. ↑ Fries EM.(1849).«Summa vegetabilium Scandinaviae (in Latin)».
  4. ↑ 4,0 4,1 Seaver FJ.(1920).«"Photographs and descriptions of cup-fungi: VIII. Elvela infula and Gyromitra esculenta"».Mycologia.doi:10.2307/3753481.
  5. ↑ Kanouse BB.(1948).«Studies in the genus Otidea».Mycologia.doi:10.2307/3755023.
  6. ↑ Groves, J. Walton; Groves, J. Walton; Thomson, Sheila C.(1954).«Notes on fungi from northern Canada. I. Hypocreales and Discomycetes».The Canadian field-naturalist.68(1): 1––8.doi:10.5962/p.341510.Consultat el 2024-12-27.
  7. ↑ Simpson DP.(1979).«Cassell's Latin Dictionary (5 ed.).».London: Cassell.
  8. ↑ «Gyromitra infula (MushroomExpert.Com)». www.mushroomexpert.com. Consultat el 2024-12-27.
  9. ↑ Evenson, Vora Stucky (1997). Mushrooms of Colorat: And the Southern Rocky Mountains (en en), Big Earth Publishing. ISBN 978-1-56579-192-3. Consultat el 2024-12-27.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Audubon(2023).«Mushrooms of North America».Knopf..
  11. ↑ Gäumann EA, Dodge CW.(1928).«Comparative Morphology of the Fungi».New York, New York: McGraw-Hill Book Company.
  12. ↑ Stevens, Michael Wood & Fred. «Califòrnia Fungi: Gyromitra infula». www.mykoweb.com. Consultat el 2024-12-28.
  13. ↑ 13,0 13,1 Wells VL, Kempton PE.(1968).«"Studies on the fleshy fungi of Alaska II"».Mycologia.doi:10.2307/3757390.
  14. ↑ 14,0 14,1 Tylutki EE.(1979).«Mushrooms of Idaho and the Pacific Northwest.».Moscow, Idaho: University Press of Idaho.
  15. ↑ Kempton PE, Wells VL.(1973).«"Studies on the fleshy fungi of Alaska. VI. Notes on Gyromitra".».Mycologia.doi:10.2307/3758111.
  16. ↑ Smith, Alexander Hanchett; Weber, Nancy S. (1980). The Mushroom Hunter's Field Guide (en en), University of Michigan Press. ISBN 978-0-472-85610-7. Consultat el 2024-12-28.
  17. ↑ Trudell S, Ammirati J.(2009).«Mushrooms of the Pacific Northwest».Timber Press Field Guides. Portland, Oregon: Timber Press.
  18. ↑ Groves, J. Walton; Groves, J. Walton; Thomson, Sheila C.(1954).«Notes on fungi from northern Canada. I. Hypocreales and Discomycetes».The Canadian field-naturalist.68(1): 1––8.doi:10.5962/p.341510.Consultat el 2024-12-28.
  19. ↑ Internet Archive, Helene M. I. (1991). Mushrooms of Western Canada, Edmonton, AB : Lone Pine Publishing. ISBN 978-0-919433-47-2. Consultat el 2024-12-28.
  20. ↑ «Mycotaxon 94: 103, 2005». www.cybertruffle.org.uk. Consultat el 2024-12-28.
  21. ↑ Kew Royal Botanic Gardens(1970).«Fungus Flora of Veneçuela and Adjacent Countries.».Lubrecht & Cramer.
  22. ↑ Petri (1969-11-20). «A wider and more natural concept of the genus Gyromitra Fr. | Karstenia» (en en-us). doi:10.29203/ka.1969.53. Consultat el 2024-12-28.
  23. ↑ Korf RP, Zhuang W.(1991).«"A preliminary Discomycete flora of Macaronesia: Part 13, Morchellaceae, Helvellaceae"».Mycotaxon.
  24. ↑ Persson O, Nilsson S.(1978).«Fungi of Northern Europe: Larger Fungi (Excluding Gill Fungi).».New York, New York: Penguin Books.
  25. ↑ Arora, David (1986). Mushrooms Demystified (en en), Clarkson Potter/Tingues Speed. ISBN 978-0-89815-169-5. Consultat el 2024-12-28.
  26. ↑ Smith AH.(1975).«A Field Guide to Western Mushrooms.».Ann Arbor, Michigan: University of Michigan Press.
  27. ↑ Abbott SP.(1992).«Systematic studies of the Helvellaceae in northern and northwestern North America.».M.Sc. Thesis: University of Alberta (Canada).
  28. ↑ 28,0 28,1 (2009).«"Morels: a morsel after the fire"».University of Alaska Fairbanks, School of Natural Resources and Agricultural Sciences, Agricultural and Forestry Experiment Station.
  29. ↑ Dirks, Alden C.; Mohamed, Osama G.; Schultz, Pamela J.; Miller, Andrew N.(2023-01-02).«"Not all bad: Gyromitrin has a limited distribution in the false morels as determined by a new ultra high-performance liquid chromatography method"».ISSN 0027-5514.doi:10.1080/00275514.2022.2146473.Consultat el 2024-12-28.

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gyromitra_infula&oldid=1546342»