Anar al contingut

Gwawinapterus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Gwawinapterus és un gènero de vertebrat del Cretácico Superior de Norteamérica. És conegut a partir d'un únic espècimen fòssil, representant una única espècie coneguda, Gwawinapterus beardi. Encara que va anar inicialment descrit com un pterosaurio (reptil volador) pertanyent a la família dels istiodactílidos, exàmens posteriors han sugerit que podria no ser un pterosaurio i una investigació publicada en 2012 va concloure que era un peix saurodóntido.

Descobriment

En maig de 2005 la paleontòloga aficionada Sharon Hubbard va trobar una roca en ossos i dents visibles sobre la superfície d'una plaja prop de Collishaw Point en l'illa Hornby, en la Columbia Britànica, en Canadà. Acompanyant-la en eixe moment estava Graham Beard, el director del Museu Paleontológico de l'illa de Vancouver en Plaja Qualicum, qui va afegir el fòssil a la colecció. Beard va fer aplegar la troballa al paleontòlec Philip J. Currie, qui a la seua volta va obtindre l'ajuda del seu colega Victoria M. Arbour qui va establir que pertanyia a un pterosaurio nou per a la ciència.

En 2011 Arbour i Currie varen nomenar a l'espècie tipo Gwawinapterus beardi. El nom del gènero es deriva del terme Gwa’wina, que significa "cuervo" en kwak'wala, el llenguage dels Kwakiutl, en referència a la similitut del pterosaurio en els estilisats caps de corp de les caraces hamatsa d'eixa tribu, i el grec latinisat pteron, "ala". El nom de l'espècie honra a Beard.[1]

La roca va ser dividida en dos per a estudiar-la millor i les seues mitats, en els números d'inventari VIPM 1513a i VIPM 1513b, representen l'holotip. Este provablement es va originar en capes marines de la formació Northumberland datant de finals de l'etapa del Campaniense, fa prop de setanta millons d'anys.[1]

Descripció

La roca, una nòdul de calcita, tenia una llongitut de prop de 20 centímetros. Està contenia el morro d'un pterosaurio, el primer restant craneal d'estos reptils trobat en Canadà. Una miqueta de la superfície de l'ossos és visible; parcialment s'ha preservat com una secció travessera o com una impressió. Les corones de dents erupcionados han desaparegut, pero els alvéolos de les dents encara estan presents i pel trencament les raïls de les dents i les dents de tongada són visibles.[1]

La punta del morro és redonejada i profunda en una altura de prop de 9.5 cm. La punta és de prop de 6.5 cm des de la vora anterior de la gran obertura craneal, la fenestra nasoanteorbital. Baix esta obertura la mandíbula superior és de prop de 21 milímetros d'alt. La mandíbula és provablement una fusió sense sutures del premaxilar i el maxilar. Cada costat de la mandíbula superior posseïx a lo manco 26 dents, onze o dotze d'ells baix la fenestra; el front de la fila de dents no s'ha preservat i el fòssil està trencat en este punt. Les dents estan cercanamente agrupats. Les corones dentals són menudes, de 4 mm d'alt i 2.75 mm d'ample, aplanadas i triangulars en vores lleument curvades. Les vores no són serrats, carixen de dentells i són redonejats. Les dents són molt rectes, no mostren una curvatura axial ni en la part posterior o en el mig. Les raïls dentals són més estretes i relativament llargues, de prop de 10 a 12 mm. per a una llongitut dental total de 14 mm. En comparar-ho en el cràneu de Istiodactylus sinensis, es va estimar l'envergadura de Gwawinapterus en tres metros.[1]


Els descriptores han identificat dos traces úniques derivats (autapomorfias): un número de més de 25 dents en la mandíbula superior i una raïl dental més del doble de llarga que la corona.[1]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Victoria M. Arbour; Philip J. Currie(2011).«An istiodactylid pterosaur from the Upper Cretaceous Nanaimo Group, Hornby Island, British Columbia, Canada».Canadian Journal of Earth Sciences.48(1): 63–69.doi:10.1139/E10-083.