Guerra de Castella (Borneo)
La Guerra de Castella (malayo: Perang Kastila; jawi: ڤراڠ كستيلا), també coneguda com a Expedició espanyola a Brunei o Guerra hispà-bruneana, va anar un conflicte que va tindre lloc en 1578 entre Brunei i Espanya.

Antecedents
Des de mediats del XVI, els europeus competien per fer-se un buit en el Surest Asiàtic a causa del comerç d'espècies. Durant aquell periodo, totes les rutes terrestres des d'Orient Mig a la regió estava controlada per àraps, perses, turcs i indis musulmans. En este sentit, els europeus varen tractar d'obrir una ruta marítima en la que poder comerciar en els malayos, en una época en que Brunei era un imperi que s'estenia des de les Filipines a l'illa de Borneo.
Va ser durant el regnat del sultà Saiful Rijal quan va tindre lloc la Guerra de Castella, en la que el sultà bruneano buscava enfrontar-se a dos problemes crucials, la propagació del cristianisme pels espanyols i la seua invasió de l'archipèlec filipí.
Des de la seua base en la Nova Espanya, els espanyols varen ocupar la ciutat filipina de Cebú en 1565, i la varen transformar en un lloc comercial i un centre de difusió del cristianisme i la cultura hispànica. Per este motiu, els objectius espanyols varen entrar en conflicte en els de la principal potència de la zona, Brunei. Entre 1485 i 1521, este imperi islàmic fundat pel sultà Muhammad Shah havia establit en les Filipines el Regne de Manila com un Estat satèlit.[1] La presència musulmana es va vore encara més enfortida en l'arribada a l'archipèlec de mercaders i proselitistes de les actuals Malàsia i Indonèsia,[2] pero la desunió política existent no va fer sino facilitar la colonisació espanyola. En 1571, el conquistador Miguel López de Legazpi va refundar Manila, que va ser convertida en la capital administrativa de la Capitania General, lo que va donar un nou impuls a l'activitat misionero. Els bisayas havien fet la guerra al Sultanato de Joló i al Regne de Tondo abans de l'arribada dels espanyols, i quan esta es va produir es varen aliar a ells, colaborant en l'assalt a Brunei en acabant de que la Manila islàmica fora conquistada i cristianizada en èxit. En els temps en que va esclatar la Guerra de Castella, l'Inquisició ordenava als judeus i musulmans d'Espanya adoptar la fe catòlica, abandonar el país o afrontar la pena de presó, de manera que els espanyols tractaven de prohibir i reprimir l'islam en els territoris que conquistaven. És per esta raó que, en la Guerra de Castella, va escomençar també el conflicte en els cridats moros filipins.
En 1576, el governador general de Manila Francisco de Sande va enviar una missió diplomàtica a la veïna Brunei per a trobar-se en Saiful Rijal. En ella buscava manifestar al sultà que ell desijava mantindre bones relacions en el seu regne i demanar permís per a enviar misionero al mateix, al mateix temps que exigia el final del proselitisme musulmà en les Filipines. El sultà Saiful Rijal no va acceptar estos térmens i va expressar la seua oposició a la evangelisació en l'archipèlec filipí, que considerava part de Donar al-Islam. En realitat, Sande considerava a Brunei com una amenaça a la presència hispànica en la regió, afirmant que "els moros de Borneo prediquen la doctrina de Mahoma, convertint a tots els moros de les illes".[3]
Les hostilitats
Els espanyols varen declarar la guerra en 1578, atacant i prenent la capital bruneana per llavors, Kota Batu, gràcies a l'assistència de dos nobles locals, Pengiran Seri Lela i Pengiran Seri Ratna. El primer havia viajat a Manila per a oferir el vassallage del sultanato de Brunei a canvi de recuperar el tro usurpat pel seu germà Saiful Rijal.[4] Els espanyols varen acordar que, si es feyen en Brunei, Pengiran Seri Lela seria el nou sultà, mentres que Pengiran Seri Ratna passaria a ser el bendahara (visir). En març d'aquell any, la flota espanyola, dirigida pel mateix Sande en calitat de capità general, va iniciar el seu viage cap a Borneo. L'expedició constava de 400 espanyols, 1500 natius filipins i 300 borneanos.[5] La campanya va incloure també accions en Joló i Mindanao.[6]
Els espanyols varen invadir sense complicacions la capital bruneana el 16 d'abril de 1578, en l'ajuda de Pengiran Seri Lela i Pengiran Seri Ratna. El sultà i el seu tio Abdul Kahar es varen vore forçats a escapar a Meragang, i més vesprada a Jerudong. Des d'allí varen escomençar a planejar cóm expulsar als invasores, que sofrien a la seua volta greus pèrdues a causa dels brots de còlera i disenteria.[7][8] La força ocupant es va trobar tan debilitada que es va decidir retornar a Manila el 26 de juny, despuix de 72 dies en el fort Kota Batu (actual Bandar Seri Begawan). Abans de marchar-se, els espanyols varen incendiar la mesquita de la ciutat, una estructura de gran altura en una teulada de cinc nivells.[9]
Pengiran Seri Lela va fallir en agost–setembre de 1578, provablement de la mateixa malaltia que havia afectat als seus aliats espanyols, encara que va existir la sospita de que poguera haver segut enverinat per Saiful Rijal. La filla de Seri Lela es va marchar junt als espanyols i es va casar en un cristià tagalo cridat Agustín de Legazpi de Tondo.[10]
Referències
- ↑ «Pusat Sejarah Brunei» (en malayo) (htm). Govern de Brunei. Archivat des de l'original, el 15 d'abril de 2015. Consultat el 26 d'abril de 2015.
- ↑ Agoncillo, 1990, p. 22.
- ↑ Nicholl, 1975, p. 35.
- ↑ Melo Alip, 1954, pp. 201, 317.
- ↑ Departament de Guerra dels Estats Units, 1903, p. 379.
- ↑ McAmis, 2002, p. 33.
- ↑ Frankham i Alexander, 2008, p. 278.
- ↑ Atiyah, 2002, p. 71.
- ↑ Saunders, 2002, pp. 54–60.
- ↑ Saunders, 2002, pp. 57–8.
Bibliografia
- Agoncillo, Teodoro A. (1990). History of the Filipí people, 8ª edició (en en), Ciutat Quezón: Garotech Publishing. ISBN 971-8711-06-6.
- Atiyah, Jeremy (2002). Southeast Àsia (en en), Rough Guides. ISBN 1-85828-893-2.
- Departament de Guerra dels Estats Units (1903). Annual reports (vol. 3) (en en), Oficina d'Imprenta del Govern.
- Frankham, Steve; Alexander, James (2008). Footprint Borneo (en en), Footprint Guides. ISBN 1-906098-14-X.
- McAmis, Robert Day (2002). Malay Muslims: the history and challenge of resurgent Islam in Southeast Àsia (en en), Grand Rapids (Míchigan): Companyia Editora William B. Eerdmans. ISBN 0-8028-4945-8.
- Melo Alip, Eufronio (1954). Political and cultural history of the Philippines (vol. 1-2) (en en), Manila: Alip & Sons.
- Nicholl, Robert (1975). European sources for the history of the Sultanate of Brunei in the 16th century (en en), Bandar Seri Begawan: Museu de Brunei. OCLC 4777019.
- Oxford Business Group (2009). The Report: Brunei Darussalam 2009 (en en). ISBN 1-907065-09-1.
- Saunders, Graham I. (2002). A history of Brunei (en en), Londres, Nova York: Routledge. ISBN 0-7007-1698-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra de Castilla (Borneo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.