Guayacundos
Els departamento de Piura varen ser un poble indígena o macroetnia de la serra nort del Perú, en el departament de Piura en extensió cap a l'actual província de Loja en Equador. Són descrits en les fonts colonials i per el historiografia moderna com una confederació flexible de curacazgos o señoríos, que agrupava un conglomerat de subgrups o subetnias entre les que destaca la dels provincia de Loja o Guacall. La seua conquista i incorporació al Tahuantinsuyo es va produir pel inca Túpac Yupanqui, i despuix de la conquista espanyola varen ser integrats i hispanizados en encomanes i reduccions.[1][2][3][4]
Territori
[editar | editar còdic]L'àmbit geogràfic guayacundo se situava principalment en la serra del departament de Piura (Alt Piura), en les actuals províncies d'Ayabaca i Huancabamba, incloent Caxas, i proyecció cap a Calbes en la província de Loja (Equador). L'interpretació dels seus llímits varia segons els investigadors:
- Para Espinoza Soriano, l'ètnia ocupava les actuals províncies d'Ayabaca i Huancabamba; la llacta incaica de Caxas va ser fundada en terres guayacundas conegudes originalment com Coyayca (també transcrito com Coyayque o Coyaica), ubicada entre Serrán i Huancabamba, prop del llímit en la província de Ayabaca.[1][2]
- Para Hocquenghem i Polia, la confederació dels guayacundos incloïa principalment a Ayabaca (Ayahuacas), els Caxas i inclou als Calbes (Caluas) de Loja, mentres que Huancabamba (Huancapampas o Guancapampas) era un grup ètnic veí si ben relacionat, d'organisació més dispersa, en un àrea de frontera ètnica i en part relacionat en cañaris i els veïns bracamoros.[3][4]
Organisació política
[editar | editar còdic]Les fonts colonials descriuen als guayacundos com behetrías, és dir, pobles sense un senyor únic centralisat. Cada subètnia d'ells posseïa els seus propis cacics. Baixe la dominació inca, el atuncuracazgo (gran señorío) va ser separat i reorganisat en tres divisions administratives: Coyayca (Caxas), Ayauaca (Ayabaca) i Huancapampa (Huancabamba).[1][2]
Durant la conquista incaica va destacar la figura de Guacall (o Guagal, Guacalla), acceptat com a cap dels Caxas i considerat el principal líder guayacundo de la confederació en temps de guerra. Despuix de la seua rendició, va ser confirmat com curaca i renomenat com Apo Guacal baix el domini inca.[1][3][4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Espinoza Soriano (2006). L'ètnia Guayacundo en Ayabaca, Huancabamba i Caxas, (sigles XV-XVI), Llima: Institut de Ciències i Humanitats : Fondo Editorial del Pedagògic Sant Marcos. ISBN 978-9972-2613-7-4.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «L'ètnia guayacundo en la serra piurana».Bolletí d'Arqueologia PUCP.Fondo Editorial PUCP.Llima:(8)
- 133–150.ISSN 2304-4292.doi:10.18800/boletindearqueologiapucp.200401.008.Consultat el 2025-09-06.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Polia Meconi, Mario (1995). Els guayacundos ayahuacas : una arqueologia desconeguda, Llima: Fondo Editorial de Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Hocquenghem, Anne-Marie (1990). Els Guayacundos de Caxas i la serra piurana : Sigles XV i XVI (en és), Institut français d’études andines. ISBN 978-2-8218-2645-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guayacundos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.