Gualicho

Per a la cançó de Patricio Rei i els seus Redonditos de Ricota, vore «Gualicho (cançó)». Per al gènero de dinosauris, vore «Gualicho shinyae».

El Gualicho (en mapudungun, "al voltant de la gent", vore Erize) també conegut com Gualichú, Walichú, Hualicho o Gualitxo; és un tipo d'esperit o ser amolador present originalment en les mitologia originàries del Sur Americà; en les ètnia Ranquel, Pampa, Mapuche, i principalment en la cultura Tehuelche.

La llegenda de gualicho

És un ser que representa la personificació de totes les causes que produïxen els mals i les desgràcies que sofrixen estos pobles; és dir la representació de la causa maléfica universal. Per esta característica, al Gualicho se li sol associar o assimilar impròpiament en el Wekufe o ("uecuvu"); que encara que també té esta característica similar, realment no són sinònims. Una característica que distinguix al Gualicho és la seua pertinença indisoluble a les modalitats localisades de el "dany". Es creu d'eixe ser, que està lligat a traces sobreixents de l'entorn natural; s'assignen morades distintives per a l'esperit perverso: arbres solitaris intrigants i añosos, grans pedres, coves, sengles angustioses..

Posteriorment a l'arribada dels espanyols a Amèrica, de la mateixa manera que en el Wekufe, els misionero associarien incorrectament al Gualicho en el diable, o a una força del mal o diabòlica; raó per la qual el diable rep també este nom.

En l'actualitat la paraula gualicho també ha adquirit el significat d'un embrujo o fetilla realisada a través de la màgia negra o similar.

El concepte de "gualicho" entre la població no originària

En el Con Sur es troba molt difosa la paraula "gualicho" fòra de les ètnia originàries, entre la població en general, encara que en tal cas, i en nou context, "gualicho" pert el seu significat mític i passa de ser considerat com una espècie de personalitat, a ser considerat com un fet o acte pràcticament equiparable al de la paraula malefici; acció que es denomina "fer un gualicho" o "engualichar". Sofrint esta paraula un procés de resemantizaació semblant al que sofrix la paraula d'orige guaraní "payé", de modo que entre gran part dels actuals habitants de la regió les paraules gualicho, payé i inclús ( més recentment ) "macumba" passen a ser casi sinònimes en el significat de "embrujo", malefici. Per això també s'utilisa esta paraula en llenguage popular per a nomenar certs pócimas o herbes que solen usar-se per a enamorar.

Orige de la seua llegenda

Per fòra d'un coneiximent científic, les sensacions i sentiments en la mentalitat indígena de otrora, davant un fenomen dañoso, estaven íntimament lligades a una personalitat sobrenatural que les causava; ínsito i inseparable del fet o lloc "maligne" es trobava el seu agent escatológico.

Es postula que segons pareix, el Gualicho hauria segut introduït a la cultura tehuelche pel contacte en Pampes i Mapuches, d'a on es creu que prové la seua denominació; açò ya que la paraula Gualicho evidentment no és pròpia dels Tehuelches, sino que és d'orige Mapuche. No obstant igualment es diu que tindria alguns elements propis de les creències Tehuelches, per lo que el seu orige podria provindre d'este poble, o be com una contrapartida de la cultura Tehuelche que hauria deixat la seua impronta en els mapuches que varen influir (araucanizaació) en la regió austral del continent suramericà; sent una creació que podria haver sorgit a partir d'un deu dels Tehuelches septentrionals, que va passar a convertir-se d'una deidad equidistant “castigadora” i posteriorment en una característica “infernal” producte de l'influència de la religió cristiana.

Actualment la llegenda del Gualicho està vigent en els habitants de la regió sur del territori austral, principalment la zona argentina que va sofrir el procés d'araucanizaació.

Llegenda

Segons conta la llegenda, el Gualicho seria un esperit maligne que es caracterisa per provocar danys, seqüestrar dònes, i causar malalties. Els vells tehuelches septentrionals ( els guenakenk ) dien que el Gualicho hauria naixcut en les terres de Tandil. Des d'este lloc el Gualicho hauria estés el seu domini per la Patagonia, habitant en les coves existents en l'accidentat terreny que li servira de morada.

Es diu que és un esperit fort, i res escapa a la seua aguda vigilància ni al seu gran poder; presentant una malignitat que té matisos que van de la més cruel maldat destructora, o fins a solament el travesser picardía, utilisant els sentiments de les persones. Per això el Gualicho podria presentar-se baix distints aspectes, ya siga en forma agressiva, enganyosa o a través de l'amor. Agressiva, per eixemple, quan es produïx una disputa violenta en lo millor d'una festa, sense motiu aparent, generalment impulsada per efectes de l'alcohol o en recordar de sobte alguna vella i segons pareix oblidada rencilla que ya es creïa superada. Enganyosa, quan cau en una trampa natural: una barranca, un riu, un pantà, una ferida provocada per descuit, una espina que es encona, etc., pero el més difícil de superar és el engualichamiento de l'amor i este mal és provocat casi sempre a demanat d'algú.

Protecció

Si un no vol sofrir el poder del Gualicho es diu que se li deuen rendir tributs per a aplacar el seu esperit. Eixemple d'això és que els camins a on dominaria el Gualicho, deuen ser transitats en respecte i silenci; i a la vora de la senda, en el "arbre del Gualicho", han de fer-se ofrenes: trapitos i bolsitas en llancas (pedres menudes) que s'obtenen esgarrant els propis vestits, matras i ponchos. Igualment se li deu mantindre respecte al Gualicho per mig d'accions tals com no cantar durant la nit, no usar capell dins del rancho etc.

Les ofrenes i reverències aplegaven a rituals i sacrificis: danses de sanaació, neutralisació de tota confrontació entre bandes adversàries, matança ceremonial d'alguns animals; tot això dins de l'àrea de la maligna influència. I observar un respectuós silenci en transitar per eixes rodalies.

També es diu que per a aüixar o mantindre alluntat a este esperit, es deu montar a cavall i en tots els pertrechos, arremetent contra l'esperit invisible; realisant crits i moviments amenaçants, fins que el ginet senta que ha borrat els seus flaquezas i ha vençut a l'esperit maligne. Una atra forma de mantindre-ho alluntat seria duent com a protecció algun amulet fabricat per les machis.

Vore també

• Wekufe
• Curspi
• Creència

Referències

• Llegenda: El Walichú. Programa Panamericano de Defensa i Desenroll de la Diversitat biològica, cultural i social, associació civil I.G.J. res. 000834.
• Erize, Esteban; Diccionari Comentat Mapuche-Espanyol; Buenos Aires (Argentina); Ed. Peuser; 1960.