Grups de Rescat i Intervenció en Montanya
Els Grups de Rescat Especial i Intervenció en Montanya (GREIM), originàriament Grups Rurals Especials d'Intervenció en Montanya, són unitats especials del Servici de Rescat i Intervenció en Montanya de la Guàrdia Civil que realisen les seues funcions en llocs de difícil accés, entenent-se per estos les zones de montanya o en aquelles atres que, per la seua dificultat orogràfica o climatològica, requerixca d'una especial preparació física i tècnica, aixina com de l'ocupació de mijos tècnics adequats, com en cavitats subterrànees. Les actuals unitats daten de la reorganisació del Servici en 1981 sobre la base dels antics Grups d'Esquiadors-Escaladors que tenen el seu orige en 1967.
Les seues dos missions principals són el rescat en montanya i espeleosocorro i les llabors de Policia Judicial en mig montanyós, en meteorologia adversa o en les que siga necessari l'us de mijos tècnics.
La Direcció general de la Guàrdia Civil, en la seua normativa interna assigna els següents comesos al Servici de Montanya:
- Prestar auxili a les persones accidentades, perdudes o aïllades en zones de montanya o llocs de difícil accés.
- Velar pel compliment de les disposicions que tendixquen a la conservació de la naturalea i mig ambient en zones d'alta montanya.
- Garantisar la seguritat i el compliment de la llegislació vigent en dites zones d'actuació.
- Realisar servicis de vigilància i de prevenció i manteniment de l'orde públic en pistes d'esquí, aixina com en competicions deportives de montanya.
Encara que genèricament s'ha conegut a estes Unitats de la Guàrdia Civil com els GREIM, en l'actualitat les Unitats estan estructurades en SEREIM (Secció de Montanya), composta per uns 15 especialistes al mando d'un Oficial de la Guàrdia Civil; GREIM (Grup de Montanya), compost per uns 11 especialistes al mando d'un suboficial i EREIM (Equip de Montanya), compost por entre 5 i 6 especialistes al mando d'una Veta o Veta 1.º Es troben distribuïdes per tots els massiços montanyosos de la geografia espanyola, tant peninsular com a insular.
Història
[editar | editar còdic]
Despuix de la guerra civil espanyola, la lluita terrorista contra el règim de Francisco Franco materialisada en el maquis obliga a la Guàrdia Civil a formar a membres de la Benemérita capaces de moure's en soltura per terreny d'alta montanya, ya que en dites zones es refugiaven estos combatents, aixina com per a evitar el contrabando per la frontera francesa. A partir d'estos successos, a primers dels anys 40 de el XX, es creen les Comandància de Fronteres en les províncies limítrofes en el Pirineu i en la frontera portuguesa, apareixent els primers guàrdies civils en coneiximents en esquí, vida i moviment en montanya. Els primers cursos es realisen en l'Eixèrcit en l'Escola Militar de Montanya, instalada en la zona de Rioseta, propenca a la localitat de Canfranc i posteriorment es continuava en la formació pròpia en les instalacions de Coll de Lladres. Despuix d'este periodo comença en Espanya un auge pels deports de montanya, presentant-se-li a la Federació Espanyola de Montanyisme el problema de contar en grups d'especialistes per a realisar els rescats que anaven sorgint. Ya que la primera notícia de tals successos es donava en els «cuartelillos» de la Guàrdia Civil, en 1967 es creen les Unitats d'Esquiadors-Escaladors de dit Cos que tenien una presència activa en Pirineus i Picos d'Europa.
Abans de l'existència dels Grups d'Esquiadors-Escaladors de la Guàrdia Civil els rescats eren realisats per militars i voluntaris civils els qui abandonaven els seus treballs i es traslladaven pels seus propis mijos per a realisar els rescats que eren necessaris. Les llargues distàncies a recórrer i els mijos de transport i carreteres d'aquella época feyen que l'arribada dels socorristes es demorara més dels normal en el consegüent perjuí dels accidentats. La Federació Espanyola de Montanyisme baix la presidència de Félix Méndez, aixina com els propis montanyencs francesos, va sugerir la conveniència que en l'alvertent espanyol de Pirineus existiren grups de rescat similars als de la Gendarmería Nacional Francesa, per lo que abdós varen propondre la fundació dels grups de la Guàrdia Civil i varen oferir tot el seu respal de la mà de François Didelin (cita necessària).
En 1981 es reorganisa l'antiga distribució de les Unitats de Montanya de la Guàrdia Civil, en la formació dels GREIM i la seua distribució per tots els massiços montanyosos de la geografia nacional, creant-se una Inspecció Nacional i una escola de formació (CAEM) i posteriorment, a primers dels anys 90 es crea l'actual Servici de Montanya de la Guàrdia Civil en el desplegament que coneixem actualment format aproximadament per uns 250 guàrdies civils i que utilisen per a realisar gran part dels rescats el respal de les Unitats d'Helicòpters de dit Cos. L'èxit del servici realisat pels GREIM en els seus primers dèu anys de vida, en la nova organisació i desplegament, va dur en l'any 1992 a la Comissió Internacional de Recobre Alpí (CISA) al reconeiximent del Servici de Montanya de la Guàrdia Civil com un dels quatre millors del món junt en els de França, Suïssa i Àustria.
Distintiu dels GREIM
[editar | editar còdic]El distintiu tradicional i encara d'us com a emblema d'uniformitat dels GREIM consistix en una insígnia de forma ovalada de 50 mm d'alt per 29 mm d'ample, coloreada en esmalt fi i en les seues peces ribeteadas en or. Es tracta d'un camp tallat a on apareix representat un paisage en la seua part superior. Sobre fondo blau pàlit alta montanya nevada a la que se superpon baixa montanya de cims obtusos en color marró, en part inferior camp de sinople. Sobre açò, en la seua part central, la representació d'un joc de esquís de fusta en aspa o sotuer en el seu color; verticalment piolet en mànec de fusta en color més obscur. En el seu centre superpost als grups anteriors i en primer pla, losange esmaltado de de gules en escut de la Guàrdia Civil i fileteado d'or. En la seua part exterior presenta bordura de gules de 3,5 mm de gruixa en les inscripcions «SERVICIO DE MONTAÑA» en cap i «GUARDIA CIVIL» en punta, escrites en lletres d'or.
Per mig de l'Orde General nº 35 de la Direcció general de la Guàrdia Civil, aprovada en 1997 i objecte de vàries modificacions entre 1998 i 2003, es va portar a terme una reforma dels emblemes de les unitats de la Guàrdia Civil per a facilitar l'identificació dels seus agents per mig d'un conjunt de distintius de permanència i de títul, que acrediten tant el destí en el que es troba cada component com els cursos d'especialisació que ha realisat. Els Grups de Montanya varen adoptar com a motiu central dels seus nous distintius i escut una flor de Edelweiss sobre fondo blau, un símbol molt estés entre les unitats militars de montanya i societats d'alpinisme. Els distintius de permanència de cada unitat es varen identificar en una peça heràldica (figura) horisontal i situada en la part superior denominada cap, de color blau i decorada en la sifra de la Guàrdia Civil. La realisació de cursos d'especialisació dona dret a portar atres distintius en el cap heràldic de color roig i que es conserven en independència de l'unitat en la que es troben destinats el seu titulars.[1]
Finalment es va alcançar un major grau d'estandardisació dels símbols de la Guàrdia Civil en la Orde General nº 4 de la Direcció general de la Guàrdia Civil, aprovada el 7 de maig de 2015, completada en lo relatiu als escuts i als distintius de permanència per la Circular 1/2014 de la Direcció Adjunta Operativa de la Guàrdia Civil que actualisa l'Anex II de la Orde General nº 10, de 2012, sobre Honors Militars en la Guàrdia Civil; i la Instrucció Tècnica 1/2016, de 20 de maig de la Subdirecció General de Personal, sobre els criteris per a l'us dels distintius mencionats.[2] A raïl d'estes últimes reformes es varen introduir els elements de l'emblema tradicional (llevat la bordura roja en les seues inscripcions) en l'escut dels GREIM, que de forma excepcional ha recuperat la seua forma ovalada.[3] La flor de Edelweiss també ha segut substituïda en els distintius de permanència i títul pels esquís i el piolet tradicionals, als que se'ls ha afegit una corda d'escalada. Tots estos elements es representen de color groc o dorat. El color del fondo dels dos distintius ha passat del blau al vert, predominant en l'insígnia tradicional i associat habitualment en les montanyes.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Orde General de la Guàrdia Civil nº 35, de 14 d'agost 1997 (BOC 25), sobre l'us de distintius de la Guàrdia Civil, modificada per les órdens 47/1997 (BOC 35), 31/1998 (BOC 32), 2/1999 (BOC 4), 8/1999 (BOC 12), 2/2002 (BOC 21), 11/2003 (BOC 13) i 17/2003 (BOC 20). Consultat el 13 d'octubre de 2015.». Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2016. Consultat el 16 d'octubre de 2015.
- ↑ Orde General nº 4 de la Direcció general de la Guàrdia Civil, aprovada el 7 de maig de 2015
- ↑ Circular 1/2014 de la Direcció Adjunta Operativa de la Guàrdia Civil que actualisa l'Anex II de la Orde General nº 10, de 2012, sobre Honors Militars en la Guàrdia Civil.
- ↑ Instrucció Tècnica 1/2016 de 20 de maig, de la Subdirecció General de Personal, per la que s'establixen els criteris específics que donen lloc al dret a l'us dels distintius de permanència, aixina com establir el procediment d'autorisació a l'us dels mateixos.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grupos de Rescate e Intervención en Montaña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.