Espeleosocorro
Es coneix com espeleosocorro a la tècnica de rescate empleada per a evacuar a una persona ferida que haja sofrit un accident en una cavitat subterrànea.[1]
Espeleosocorristas
[editar | editar còdic]
Els socorristes que intervenen en un rescat subterràneu són espeleòlecs experimentats (que dominen prèviament les tècniques de progressió, instalació, autosocorro i primera intervenció en accident) i que han rebut una formació específica com espeleosocorristas. Entre ells, alguns s'especialisen en àrees concretes com medicina, desobstrucción, comunicacions o espeleobuceo.[2] Esta última disciplina és particularment difícil i arriscada, com va quedar palesa en l'operació de rescat de la cova Tham Luang en Tailàndia.[3]
La major part dels espeleosocorristas són voluntaris, encara que també hi ha alguns professionals: els pertanyents als grups de rescat de les forces armades i bombers, entre els quals conten en efectius per a rescat espeleológico. En qualsevol cas, dins de la cavitat, tots ells actuen baix les órdens d'un mateix Coordinador de Espeleosocorro.[4]
Llogística
[editar | editar còdic]
Els rescats en cavitat són molt pocs, comparats en els que s'efectuen en la superfície (accidents de montanya, per eixemple). No obstant, el desplegament llogístic necessari per a resoldre'ls requerix la movilisació d'una gran cantitat de persones i mijos, per lo que solen tindre gran repercussió mediàtica.[5]
En general, els rescats subterràneus són gestionats primerament per les estructures locals d'Atenció d'Emergències. Despuix de la valoració dels tècnics, s'evalua si el rescat és resoluble en els mijos de que disponen els grups professionals (la major part dels accidents espeleológicos es tracten de persones que han caigut accidentalment a un alvenc). Si no és aixina, perque l'accident ha ocorregut en un sector més profunt de la cavitat, sol ser necessari movilisar al espeleosocorro local; si hi ha alguna dificultat adicional, no és rar recórrer a l'ajuda dels grups de espeleosocorro de territoris limítrofs.[4]
La llogística general dels rescats sol estar a càrrec de les estructures locals de Protecció Civil, i en una gran part consistix en treball exterior (transports, compres, estage, comunicacions, manteniment, suministrament energètic, gestió...); del treball a realisar en l'interior de la cavitat solen encarregar-se els espeleosocorristas.[6]
Operativament, l'activitat dels grups de espeleosocorro es controla des d'un Lloc de Control (PC), instalat en la localitat més propenca a la cavitat. En l'entrada de la mateixa s'instala un Lloc de Boca (PB) que servix d'enllaç entre el PC (per radi) i els rescatistas dins de la cavitat (per mig de diferents sistemes, depenent de la morfologia de la cavitat i la distància a la que es trobe l'accidentat). Dins de la cova, els espeleosocorristas actuen en grups de 6-8 persones, a les órdens d'un Cap d'Equip; cada equip se situa en un tram concret de la cavitat, encarregant-se d'instalar el material necessari per a salvar cada una de les dificultats que present (tirolinas, polipastos, contrapeso...).[7]
Un rescat no molt complicat pot durar 2-3 dies. Per això, des de el PC es controla a cada u dels socorristes per a saber on es troba, quantes hores du treballant i quàn deu descansar. En espeleosocorro es respecta estrictament la norma de que tan important com traure al ferit és que no es produïxca un sobreaccidente.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Federació Navarresa de Espeleología. «Espeleosocorro». Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ Spéléo Secours Français. «Moyens humains et matériels». Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ British Cave Rescue Council. «Thailand». Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ 4,0 4,1 «Euskal Espeleo Laguntza (EEL)». Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ «poder-ser.html No va poder ser». Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ «Simulacre de rescat en una cavitat, en assistència d'espeleòlecs de diferents Comunitats Autònomes». Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ «Espeleo-recobre; els rescats més complicats del món, en el territori secret del planeta». Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ «ASISTENCIA EXTRAHOSPITALARIA EN DEPORTES DE AVENTURA». Consultat el 8 de juliol de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espeleosocorro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.