Espeleobuceo
El espeleobuceo és una variant de l'espeleología, combinada en el buceig, activitat que se centra en l'exploració de cavernes subaquàtiques.
Tècnica
Algunes de les coves conclouen en conductes cegats per l'aigua, denominats sifones. A partir d'este punt, es fa necessari combinar la espeleología en el buceig per a continuar l'exploració de la cavitat. La pràctica del buceig en coves deu ser realisada persones que, ademés de ser bons espeleòlecs i buços experts, dominen les tècniques i equips especialisats. Per a realisar la respiració baix l'aigua a voltes és necessari l'utilisació de mescles en heli, oxigen i nitrogen (Trimix i Nitrox) per a baixar els llarcs temps de descompressió i combatre la narcosis. També s'ampren circuits de respiració tancada o semicerrada, que tenen major autonomia que les botelles en els reguladors tradicionals.
En espeleobuceo, és essencial el càlcul de materials i reserves, aixina com l'idoneïtat de les condicions de l'exploració (turbiedad, temperatura de l'aigua...). Açò requerix una gran planificació, i una excepcional sanc freda, per a suspendre les expedicions quan la seguritat dels buceadores no està garantisada.[1]
Història
Abans del desenroll de les escafandras, els espeleòlecs exploraven les cavitats sumergides en apnea, i en els mijos de l'época: en total obscuritat, i en vés-les i fòsfors per a l'exploració posterior. Trobem referències en diversos informes d'época:
- En 1909, Eugene Fournier explora el nacedero Rigole (Perpinyà), sumergint-se a una profunditat de quatre metros per a inspeccionar la continuació de la cavitat.[2]
- En 1924, Norbert Casteret explora la gruta de Montespan (Alt Garona), a on buceja dos sifones successius equipat de veles i cerillas.[3]
- Entre 1936 i 1949, Max Cosyns explora diverses surgencias en Sainte Engrace (Sola), passant sifones en apnea i proseguint despuix l'exploració.[4][5]
Despuix del desenroll de l'escafandra autònoma, les possibilitats de buceig es multipliquen, i açò es deixa notar en les expedicions espeleològiques. Per eixemple:
- En 1953, els scouts del Clan de la Verna de Lió (Letrone, Eppely i Ballandraux) exploren la surgencia de Lamina Zilua en Sainte Engrace (Sola), superant tres sifones i quedant-se a les portes d'un quarto, molt estret.[6]
- Els germans Fernández Rubio desenrollen una nova tècnica d'apnea per a espeleobuceo, empleada per eixemple en les exploracions de la cova de Mairuelegorreta en 1959.[7]
- En 1965 i 1966, impulsats per Max Cosyns,[8] espeleobuceadores de Namur conseguixen remontar la Cova de la Cascada de Kakueta fins a un quint sifón a 500 metros de l'entrada, que pese a sumergir-se fins a -30 m de profunditat no conseguixen afranquir.[9]
- En 1973, els espeleobuceadores Barroumés i Larribau afranquixen el sifón de Erberua (Labort), trobant a l'atre costat una galeria verge en un important jaciment arqueològic.[10]
- En 1973, el espeleobuceador R. Jean (Grup Fontaine la Tronche) afranquix el primer sifón de la Gouffre dones Bourrugues (Larra), a una profunditat de -305 m.[11]
- BU-56 Alvenc de les Portes de Illamina: en 1980-81 Fred Vergier afranquix els primers 3 sifones aplegant a una profunditat de -1338 m.[12][13] En 1986 espeleobuceadores del Grup Studenets Pleven (Bulgària) passen a través del quarto sifón, alcançant la profunditat de -1355 metros. En 1987, membres del mateix club passen els 5º i 6º sifones, explorant posteriorment una àmplia galeria de 650 metros de llarc, alcançant la cota de -1408 m, a l'adop el segon alvenc més profunda del món.[14]
En 2018, un grup de chiquets va quedar atrapat per l'aigua en la cova de Tham Luang (Tailàndia). Els espeleobuceadores els varen localisar en vida 9 dies despuix de la seua desaparició, i varen jugar un paper decisiu en el desenroll del rescat.[15]
Referències
- ↑ «OTXOLA Grup de Espeleología/ Espeleologi Taldea: NUEVA EXPLORACIÓN AL FORAT DE L´OR – TREMP (LLEIDA)». OTXOLA Grup de Espeleología/ Espeleologi Taldea. Consultat el 2022-05-11.
- ↑ «Rapport sur la seconde mission pour l’exploration dones Pyrénées souterraines (juillet-août 1909)».Ministère de l’Agriculture. Annales.Direction de l’Hydraulique et dones Améliorations Agricoles. Comité d’Études Scientifiques.Paris:(40)
- ↑ «1924 : grotte de Montespan». Consultat el 9 de juliol de 2018.
- ↑ Labeyrie, Jacques (2012). Els découvreurs du Gouffre de la Pierre Saint-Martin, Pau: Cairn.
- ↑ «Arresteliako Ziloa: chronique d’unix découverte attendue».Bulletin ARSIP.(17)
- 100-104.
- ↑ «Plongées à Laminako Ziloa (2008-2009)».Bulletin ARSIP.(18)
- 265-270.
- ↑ Grup de Espeleología Alavés (1989). Història de la espeleología alavesa. Memòria. 25 anys del Grup Espeleológico Alavés (1962-1987), Vitòria-Gasteiz: Diputació Foral d'Àlaba, p. 60.
- ↑ «Ils ont écrit la Pierre... Max Cosyns: li grand pionnier de la spéléo à la Pierre (1906-1998)».Bulletin ARSIP.(17)
- 230-235.
- ↑ «Essai d’inventaire dones plongées à la Pierre-Saint-Martin».Bulletin ARSIP.(16)
- 214-216.
- ↑ «La grotte ornée d'Erberua (Pyrénées-Atlantiques). Note préliminaire.».Bulletin de la Société Préhistorique Française.9(80)
- 281.
- ↑ «Els explorations post siphou au Gouffre dones Bourrugues».Bolletí ARSIP.(17)
- ↑ Spéléo Club Avalon. «BU56 - Portes de Illamina (-1408 m.)». Consultat el 10 de juliol de 2018.
- ↑ Santesteban, Isaac (2006). Memòries d'un espeleòlec, Pamplona: Sahats.
- ↑ «Cave Diving in Bulgària». Consultat el 10 de juliol de 2018.
- ↑ «Thailand cave rescue: what has happened baix far». Consultat el 10 de juliol de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espeleobuceo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.