Espeleobuceo
El espeleobuceo és una variant de l'espeleología, combinada en el bucege, activitat que se centra en l'exploració de cavernes subaquàtiques.
Tècnica
[editar | editar còdic]
Algunes de les coves conclouen en conductes cegats per l'aigua, denominats sifones. A partir d'este punt, es fa necessari combinar la espeleología en el bucege per a continuar l'exploració de la cavitat. La pràctica del bucege en coves deu ser realisada persones que, ademés de ser bons espeleòlecs i buços experts, dominen les tècniques i equips especialisats. Per a realisar la respiració baix l'aigua a voltes és necessari l'utilisació de mescles en heli, oxigen i nitrogen (Trimix i Nitrox) per a baixar els llarcs temps de descompressió i combatre la narcosis. També s'ampren circuits de respiració tancada o semicerrada, que tenen major autonomia que les botelles en els reguladors tradicionals.
En espeleobuceo, és essencial el càlcul de materials i reserves, aixina com l'idoneïtat de les condicions de l'exploració (turbiedad, temperatura de l'aigua...). Açò requerix una gran planificació, i una excepcional sanc freda, per a suspendre les expedicions quan la seguritat dels buceadores no està garantisada.[1]
Història
[editar | editar còdic]
Abans del desenroll de les escafandras, els espeleòlecs exploraven les cavitats sumergides en apnea, i en els mijos de l'época: en total obscuritat, i en vés-les i fòsfors per a l'exploració posterior. Trobem referències en diversos informes d'época:
- En 1909, Eugene Fournier explora el nacedero Rigole (Perpinyà), sumergint-se a una profunditat de quatre metros per a inspeccionar la continuació de la cavitat.[2]
- En 1924, Norbert Casteret explora la gruta de Montespan (Alt Garona), a on buceja dos sifones successius equipat de veles i cerillas.[3]
- Entre 1936 i 1949, Max Cosyns explora diverses surgencias en Sainte Engrace (Sola), passant sifones en apnea i proseguint despuix l'exploració.[4][5]
Despuix del desenroll de l'escafandra autònoma, les possibilitats de bucege es multipliquen, i açò es deixa notar en les expedicions espeleológicas. Per eixemple:
- En 1953, els scouts del Clan de la Verna de Lió (Letrone, Eppely i Ballandraux) exploren la surgencia de Lamina Zilua en Sainte Engrace (Sola), superant tres sifones i quedant-se a les portes d'un quarto, molt estret.[6]
- Els germans Fernández Rubio desenrollen una nova tècnica d'apnea per a espeleobuceo, empleada per eixemple en les exploracions de la cova de Mairuelegorreta en 1959.[7]
- En 1965 i 1966, impulsats per Max Cosyns,[8] espeleobuceadores de Namur conseguixen remontar la Cova de la Cascada de Kakueta fins a un quint sifón a 500 metros de l'entrada, que pese a sumergir-se fins a -30 m de profunditat no conseguixen afranquir.[9]
- En 1973, els espeleobuceadores Barroumés i Larribau afranquixen el sifón de Erberua (Labort), trobant a l'atre costat una galeria verge en un important jaciment arqueològic.[10]
- En 1973, el espeleobuceador R. Jean (Grup Fontaine la Tronche) afranquix el primer sifón de la Gouffre dones Bourrugues (Larra), a una profunditat de -305 m.[11]
- BU-56 Alvenc de les Portes de Illamina: en 1980-81 Fred Vergier afranquix els primers 3 sifones aplegant a una profunditat de -1338 m.[12][13] En 1986 espeleobuceadores del Grup Studenets Pleven (Bulgària) passen a través del quarto sifón, alcançant la profunditat de -1355 metros. En 1987, membres del mateix club passen els 5º i 6º sifones, explorant posteriorment una àmplia galeria de 650 metros de llarc, alcançant la cota de -1408 m, a l'adop el segon alvenc més profunda del món.[14]
En 2018, un grup de chiquets va quedar atrapat per l'aigua en la cova de Tham Luang (Tailàndia). Els espeleobuceadores els varen localisar en vida 9 dies despuix de la seua desaparició, i varen jugar un paper decisiu en el desenroll del rescat.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «OTXOLA Grup de Espeleología/ Espeleologi Taldea: NUEVA EXPLORACIÓN AL FORAT DE L´OR – TREMP (LLEIDA)». OTXOLA Grup de Espeleología/ Espeleologi Taldea. Consultat el 2022-05-11.
- ↑ Ministère de l’Agriculture. Annales.Direction de l’Hydraulique et dones Améliorations Agricoles. Comité d’Études Scientifiques.Paris:(40)
- ↑ «1924 : grotte de Montespan». Consultat el 9 de juliol de 2018.
- ↑ Labeyrie, Jacques (2012). Els découvreurs du Gouffre de la Pierre Saint-Martin, Pau: Cairn.
- ↑ Bulletin ARSIP.(17)
- 100-104.
- ↑ Bulletin ARSIP.(18)
- 265-270.
- ↑ Grup de Espeleología Alavés (1989). Història de la espeleología alavesa. Memòria. 25 anys del Grup Espeleológico Alavés (1962-1987), Vitòria-Gasteiz: Diputació Foral d'Àlaba, p. 60.
- ↑ Bulletin ARSIP.(17)
- 230-235.
- ↑ Bulletin ARSIP.(16)
- 214-216.
- ↑ Bulletin de la Société Préhistorique Française.9(80)
- 281.
- ↑ Bolletí ARSIP.(17)
- ↑ Spéléo Club Avalon. «BU56 - Portes de Illamina (-1408 m.)». Consultat el 10 de juliol de 2018.
- ↑ Santesteban, Isaac (2006). Memòries d'un espeleòlec, Pamplona: Sahats.
- ↑ «Cave Diving in Bulgària». Consultat el 10 de juliol de 2018.
- ↑ «Thailand cave rescue: what has happened baix far». Consultat el 10 de juliol de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espeleobuceo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.