Anar al contingut

Graptolithina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els graptolitoideos (Graptolithina) o graptolitos (del grec γραπτή, graptí, 'escrit', i λίθος líthos, 'pedra') són una classe extinta del tall Hemichordata. Són fòssilés d'animals colonials coneguts principalment del Cámbrico Superior al Carbonífero Inferior (Misisípico). Un graptolito llaugerament més antic, Chaunograptus, es coneix des del Cámbrico Mig.[1] El nom ve del grec graptos, que significa "escrit" i lithos que significa "pedra", ya que molts fòssils de graptolitos s'assemblen a jeroglífics escrits en la roca. Els graptolitos per lo general es consideren hemicordados, un rar grup d'animals marins que comprenen els moderns pterobranquios. La relació s'ha establit sobre la base de comparacions en els hemicordados moderns Cephalodiscus i Rhabdopleura.[2]

Morfologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Didymograptus murchisoni small.jpg
Didymograptus murchisoni.

Cada colónia de graptolitos (coneguda com rabdosoma) té un número variable de branques (cridades estipes) originades des d'un individu inicial (cridat sícula). Els individus subsegüents (zooides) s'estagen en una estructura tubular o en forma de copa. En algunes colónies hi ha dos tamanys de teca i s'ha sugerit que esta diferència podria estar deguda al dimorfisme sexual. El número de les ramificacions i la disposició de les teques són característiques importants per a l'identificació taxonómica dels fòssils de graptolitos.

La majoria dels tipos dendríticos o en ramificacions múltiples es classifiquen en els graptolitos dendroideos (orde Dendroidea). Estos són els primers, els més antics, que apareixen en el registre fòssil (en el periodo Cámbrico), i en general varen ser animals bentónicos (units al fondo marí per una base similar a una raïl). Els graptolitos dendroides varen sobreviure fins al periodo Carbonífero.

Archiu:DiplograptusCaneySprings.jpg
Graptolitos sobre matriu de roca sedimentaria de gra gros.

Els graptolitos en relativament poques branques (orde Graptoloidea) es varen derivar a partir dels graptolitos dendroides al començ del periodo Ordovícico. Varen ser pelágicos, surant lliurement sobre la superfície de l'antiga mar, units a algues flotants per mig d'un prim fil o alguna espècie de oli de menor densitat. Est va ser un prolífic i exitós grup, sent els animals més importants del plàncton fins que varen desaparéixer en la primera part del Devónico, abans que els dendroides.

Distribució i biocronología

[editar | editar còdic]

Els graptolitos són fòssils comuns i tenen una distribució mundial. La preservació, cantitat i canvi gradual permet que s'usen com fòssils guia per a datar els estrats de roques en tot lo món. Durant el Paleozoico els graptolitos varen evolucionar ràpidament i varen donar lloc a moltes espècies diferents. Els geólogos britànics poden dividir les roques dels periodos Ordovícico i Silúrico en biozonas de graptolitos; que per lo general tenen una duració menor d'un milló d'anys. Una glaciació en tot lo món al final del Ordovícico va eliminar la majoria de les espècies de graptolitos que vivien llavors; les espècies presents durant el periodo Silúrico varen ser el resultat de la diversificació de només una o dos espècies que varen sobreviure a la glaciació del Ordovícico.[2] Els graptolitos també s'utilisen per a estimar la profunditat de l'aigua i la temperatura en la que vivien estos organismes.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bulman, 1970. In Teichert, C. (ed.). Treatise on Invertebrate Paleontology. Part V. Graptolithina , with sections on Enteropneusta and Pterobranchia. (2nd Edition). Geological Society of America and University of Kansas Press, Boulder, Colorat and Lawrence, Kansas.
  2. 2,0 2,1 Fortey, Richard A. (1998). Life: a natural history of the first four billion years of life on earth, Nova York: Alfred A. Knopf, pp. 129-134. ISBN 0-375-40119-9.