Gran refractor
.jpg){kind=link}
El terme "gran refractor" fa referència a un telescopi de grans dimensions dotat en una lent de diàmetro considerable i ensellament equatorial, normalment el major instrumente refractor d'un observatori determinat. La preeminència i l'èxit d'este tipo d'astronomia observacional va comprendre el XIX i el començ de el XX.[2] Els grans refractors eren telescopis dotats en lents acromàtiques, i representaven una clara alternativa a la tecnologia d'espills.
Eren a sovint els més grans del món o els més grans d'una regió determinada. A pesar dels seus dissenys habituals en menors obertures que els reflectores, els grans refractors oferien numeroses ventages que varen favorir el seu us en astronomia durant una prolongada época. No va ser fins a entrat el XX quan varen ser gradualment superats pels grans telescopis reflectores en l'astronomia professional.
Un gran refractor era a sovint la peça central de cada nou observatori de el XIX, típicament acompanyat per un sèquit d'atres instruments astronòmics com un círcul meridiano, un heliómetro, un astrógrafo i un refractor més chicotet, com un buscador de cometes. Eren a sovint utilisats per a observar estreles dobles, equipats en un micrómetro filar. Els grans refractors varen protagonisar numerosos descobriments de planetes menors, de satèlits, o del planeta Neptú, aixina com d'una considerable cantitat d'estreles dobles. El treball pioner en astrofotografía també es va acometre en este tipo de telescopis.[3]
Época dels grans refractors
[editar | editar còdic]
L'elecció de construir grans refractors en lloc de reflectores era una qüestió essencialment tecnològica.[4] Les dificultats per a fabricar els dos discs de vidre òptic necessaris per a formar una gran lent acromàtica eren formidables. Pero la construcció de grans telescopis reflectores presentava problemes encara majors. El material utilisat en els espills primaris era el denominat metal d'espills, una aleació de coure i zinc que tan solament reflectix fins a un màxim del 66 per cent de la llum que rep, empañandose als pocs mesos. En conseqüència, tenien que ser desmontats per a ser abrillantados i poliments de nou en la geometria correcta. Esta operació a voltes resultava molt difícil, donant com a resultat que els espills quedaven inutilisats i devien ser substituïts.[5] Per estos problemes, un gran refractor solia ser la millor elecció.
A pesar de que va haver grans (i poc manejables) telescopis aéreus no acromàtics a finals de el XVII, i de que Chester Moore Hall i uns atres varen experimentar en chicotets telescopis acromàtics en el XVIII, l'inici de la tècnica dels grans refractors no va ser possible fins que John Dollond (1706–1761) va inventar i va crear un objectiu acromàtic que permetia fabricar telescopis d'entre 8 i 13 cm d'obertura.[6][7] El pas definitiu ho va donar el suís Pierre-Louis Guinand (1748–1824), qui va descobrir i va desenrollar una manera de fabricar peces encara més grans de vidre crown i flint. Va treballar en el fabricant d'instrumental Joseph von Fraunhofer (1787–1826) per a utilisar esta tecnologia al començament de el XIX.
L'época dels grans refractors va escomençar en el primer telescopi refractor acromàtic modern, construït per Joseph von Fraunhofer al començament de la década de 1820.[8][9][10][11] El primer d'estos instruments va ser el Gran Reflector de Dorpat, també conegut com Fraunhofer de 9 polzades, instalat en lo que llavors era l'Observatori de Dorpat en el Governarato d'Estònia (més vesprada denominat Observatori de Tartu). Este telescopi fabricat per Fraunhofer tenia una lent acromàtica en una obertura de 9 polzades de París (aproximadament 24 cm) i una distància focal de 4 m. També estava equipat en la primera "ensellament equatorial alemana" desenrollada per Fraunhofer, un tipo d'ensellament que es convertiria en un estàndart en els grans refractors de l'época.[12] Donant mostres de la seua gran resolució, un refractor Fraunhofer de 9 polzades (24 cm) pertanyent al Observatori de Berlín va ser utilisat per Johann Gottfried Galle en el descobriment de Neptú.[13]
Els telescopis refractors havien cuadruplicado la seua obertura a finals de el XIX, culminant en el refractor pràctic més gran mai construït, el telescopi del Observatori Yerkes de 40 polzades (1 metro) d'obertura, instalat en 1895.[14][15] Este gran refractor va ampliar els llímits tecnològics de l'época: la fabricació dels dos elements de la lent acromàtica (la lent més gran fabricada fins a llavors), va requerir 18 intents i la cooperació entre Alvan Clark & Sons i Charles Feil de París. Per a conseguir la seua obertura òptica de disseny, les lents devien ser llaugerament més grans físicament, en un diàmetro de 41 3/8 de polzada (1 m i 51 mm). Els refractors havien aplegat al seu llímit tecnològic pels problemes de flechado de les lents provocats per la gravetat. Açò significava que els refractors no superarien al voltant de 1 metro de diàmetro, a pesar de que Alvan G. Clark (que havia fabricat l'objectiu de 40 polzades de Yerkes) va pronosticar que seria possible fabricar lents de fins a 45 polzades (114 cm).[16][17] Ademés de la lent, el restant del telescopi exigia en la pràctica una altíssima precisió a pesar de les seues mides. Per eixemple, tan sol el tubo del telescopi de Yerkes va pesar 75 tonellades, i tenia que ser capaç de seguir les estreles en tanta exactitut com els instruments més chicotets.
El Telescopi de la Gran Exposició Universal de París (1900), va tindre que fixar-se en posició horisontal per a evitar la deformació que haguera provocat la gravetat en la seua lent d'1.25 m de diàmetro. Era apuntat cap al firmament per mig d'un espill de 2 m de diàmetro (denominat siderostato Foucault). Este instrument de demostració va ser demolit poc despuix del tancament de l'Exposició Universal.
Fi de l'época
[editar | editar còdic]
L'época dels grans refractors va aplegar llentament al seu fi quan varen ser superats pels grans reflectores. Entre 1856 i 1857, Karl August von Steinheil i Léon Foucault varen introduir un procés que permetia depositar una capa d'argent sobre el vidre dels espills telescòpics. Este procés de platejat va supondre una gran millora respecte a l'antiga tècnica del metal d'espills, i va fer del telescopi reflector un instrument realment pràctic. L'era dels grans reflectores havia començat, en instruments com el telescopi Crossley de 36 polzades (91 cm) de 1895; el telescopi Hale de 60 polzades (1.5 m) del Observatori del Mont Wilson de 1908; i el telescopi Hooker de 100 polzades (2.5 m) també en el Mont Wilson des de 1917.[18]
Vore també
[editar | editar còdic]- llista dels majors telescopis refractors
- Telescopi refractor
- Telescopis aéreus
- Llista de telescopis òptics més grans en el sigle XVIII
- Llista de telescopis òptics més grans en el sigle XIX
- Llista de telescopis òptics més grans en el sigle XX
- Telescopi extremadament gran
- Lent acromàtica
- Lent apocromática
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Astronomical Site Selections Past” (Consultat el 17 de juny de 2017)
- ↑ «Era: Great Refractors». Amazing-space.stsci.edu. Consultat el 1 de març de 2014.
- ↑ «Harvard College Observatory: Great Refractor». Cfa.harvard.edu. Consultat el 1 de març de 2014.
- ↑ The Massachusetts Teacher - Google Books, Books.google.com. Consultat el 1 de març de 2014.
- ↑ «1956ASPL 7..249P Page 253». Articles.adsabs.harvard.edu. Consultat el 1 de març de 2014.
- ↑ «History - British History in depth: The Airy Transit Circle». BBC. Consultat el 1 de març de 2014.
- ↑ «the lens». The Craig Telescope. Consultat el 1 de març de 2014.
- ↑ adsabs link Fraunhofer and the Great Dorpat Refractor, Waaland, J. Robert, American Journal of Physics, Volume 35, Issue 4, pp. 344-350 (1967)
- ↑ «Fraunhoferi refraktor». Obs.ee. Consultat el 1 de març de 2014.
- ↑ Resolute and undertaking characters: the lives of Wilhelm and Otto Struve By Alan Henry Batten; Page 46-49; Google Books
- ↑ The great nineteenth century refractors by James Lequeux, Page 1
- ↑ Firefly Astronomy Dictionary - Google Boeken, Books.google.com.
- ↑ Brian Daugherty. «Berlin - History of Astronomy in Berlin». Bdaugherty.tripod.com. Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2011. Consultat el 1 de març de 2014.
- ↑ «Telescope: Yerkes 40-inch Refractor». Amazing-space.stsci.edu. Consultat el 1 de març de 2014.
- ↑ «The Building of Lick Observatory». Lick Observatory website. Univ. of Califòrnia. Consultat el 30 de juny de 2008.
- ↑ Physics Demystified By Stan Gibilisco, ISBN 0-07-138201-1, page 515 Since a lens ca only be held in plau by its edge, the center of a large lens will sag due to gravity, distorting the image it produïxes.
- ↑ Six Thousand Years of History: Achievements of the nineteenth century Edgar Sanderson, John Porter Lamberton, Charles Morris, Page 286 (Google Books 2010)
- ↑ «1956ASPL 7..249P Page 255». Articles.adsabs.harvard.edu. Consultat el 1 de març de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran refractor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.