Astrógrafo

Un astrógrafo és un telescopi usat en astronomia per a fer fotografies astronòmiques. El seu gran característica és la calitat i tractament de les seues lents o espills, segons es parle respectivament de refractors o reflectores. Tal tractament busca evitar l'aberració cromàtica producte de passar la llum per una lent, enfocant tot l'espectre en un sol punt. Es requerix este tractament per a obtindre bones prens astronòmiques, sense falsos colors o sense ells, per la diferència de foc a cada color. Els refractors poden tindre diferents tractaments, des de lents tractades en químics fins a l'aument del número de lents, o la suma d'abdós bondats. Estos tipos de tubo òptic inicien com a lents ED (Extra-low Dispersion) per als més bàsics, fins a triplet o cuadruplete de fluorita, per als més complexos i cars.

La relació focal o "número f" d'estos instruments és molt important. Es calcula dividint la distància que recorre la llum fins al sensor de la cambra, pel diàmetro del tubo òptic. Un eixemple seria 1500 (per a la distància que recorre la llum) / 200 (per al diàmetro del tubo òptic) = 7,5 de relació focal. En l'eixemple s'expressaria com a f/7,5. Eixe número indica la capacitat d'arreplegar llum del telescopi: a menor focal, major llum; a major focal, menys llum. Per norma general, els telescopis i astrógrafos en menor relació focal s'usen para prens de cel profunt; els de distància focal més llarga, per a fotografia planetària. La relació focal també influïx al camp visual: a més focal, més detall pero menys camp; i lo opost en una relació focal curta. En els astrógrafos de focal curta, es dona més valor al tractament de les lents per a obtindre imàgens de camp ampli i gran detall.

Els astrógrafos tenen un enfocador d'alta precisió a on es posa la cambra, filtres, reductors de focal o correctors de menge, per a realisar les prens fotogràfiques. Pot ser manual o motorisat, controlat per un ordenador o per un mando d'enfocament.