Anar al contingut

Ensellament equatorial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un ensellament equatorial és un soport per a telescopis o cambra fotogràficas, que permet moure'ls en combinació de dos eixos perpendiculars de moviment horisontal (declinació) i vertical (ascensió recta). L'eix vertical és paralel a l'eix de rotació de la Terra, per lo que este ensellament a voltes també pot trobar-se referenciada com a ensellament paralel. Mentes les ensellaments altazimutales utilisen com a referència els paralels i meridianos terrestres, el pol nort i el pol sur, les equatorials utilisen una proyecció d'estos en el cel, el pol nort celest (molt pròxim a l'estrela polar) i el pol sur celest. És l'ensellament més adequat per a observació d'objectes celests.[1]

En ascensió recta, el telescopi o la cambra en l'ensellament, es gira de forma paralela a l'eix de rotació de la Terra, cada 23 hores i 56 minuts. La majoria d'ensellaments tenen l'opció de moure el telescopi de forma automàtica per mig d'un control computarizado, per eixemple un mando GoTo, que permet buscar i seguir una gran varietat d'objectes celests.

Per al bon funcionament del telescopi és fonamental una bona alliniació del mateix, per eixemple en l'estrela polar en el hemisferi nort i/o en més estreles o objectes, tenint sempre en conte la latitut en que es troba instalat el telescopi.[2][3] L'alliniació consistix en indicar-li a l'ensellament a on es troben una, dos o més estreles/objectes, per a que en esta referència, sàpia trobar el restant d'estreles/objectes celests.

Junt en els dos mencionats eixos de "Ascensió Recta" i "Declinació", existix un tercer eix, el de "Altitut". El qual solament d'utilisa en el moment de la posada en estació, ajustándo l'altura del cel a la que apunta l'ensellament en l'eix de rotació de la Terra. Per a això s'ajusta en l'altura corresponent a la coordenada de "Latitut" geogràfica del lloc a on nos trobem.

El disseny més popularisat és la "Ensellament Equatorial Alemà" (CGEM). Encara que existixen uns atres com l'ensellament equatorial "de Ferradura".



Referències

[editar | editar còdic]
  1. Michael A. Covington (1999). Astrophotography for the amateur. ISBN 978-0-521-62740-5.
  2. Jim Kaler Professor Emeritus of Astronomy, University of Illinois. «Measuring the sky A quick guide to the Celestial Sphere» (en anglés). Consultat el 10 de març de 2014.
  3. Danilo González Díaz. «Moviments de la Terra. Cursos d'Extensió en Ciències Espacials Institut de Física Facultat de Ciències Exactes i Naturals Universitat de Antioquia» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 10 de març de 2014. Consultat el 10 de març de 2014.