Anar al contingut

Gran Clavill (astronomia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Image del Gran Clavill - una senda polvorienta que s'estén des de la constelació del Cisne a Sagitari.

En astronomia, es coneix com a Gran Clavill (a voltes cridada Clavill Obscur o, menys comunament, Riu Obscur) a una série de núvols obscurs de pols que significativament enfosquixen (extinguixen) el centre i els sectors més radials de la Via Làctea des de la perspectiva de la Terra.

Es troben a una distància d'entre 800 i 1000 parsecs (2.600-3.300 anys llum) de la Terra. S'estima que els núvols contenen al voltant d'1 milló de masses solars de plasma i pols.[1]

Propietats

[editar | editar còdic]

A simple vista, El Gran Clavill apareix com una franja obscura que dividix la banda lluenta de la Via Làctea a lo llarc, a través de prop d'un terç de la seua extensió, i està flanquejat per carrils de numeroses estreles.[1]

Començant en la constelació de Cygnus, a on se li coneix com El Clavill de Cygnus o El Saco de Carbó del Nort, El Gran Clavill s'estén del Aquila fins a Ophiuchus, a on s'eixampla; després Sagitario, a on s'oculta en el Centre Galàctic; i finalment a Centaurus. Una de les regions obscures més importants són l'associació Cygnus OB2, un gran cúmul d'estreles jóvens i una de les majors regions de formació d'estreles prop de la Terra. Una banda obscura similar es pot vore en les galàxies distants, com NGC 891 en Andrómeda.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Great Rift: Dark area in the Milky Way 2010 EarthSky Communications. Accessed June 2010
  2. «NGC 891 Edge on Galaxy (HV19)». Sams Astre. Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 25 d'abril de 2009.

Referències

[editar | editar còdic]