Anar al contingut

Gran Baix del Gualicho

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Gran Baix del Gualicho és una depressió endorreica ubicada en l'àrea septentrional de la Patagonia esteparia, en el centre-nort de la província de Riu Negre, República Argentina. El seu centre es troba en les coordenades: 40°22'43.46"S 65°15'2.66"O.

En una altitut d'entre 72 i 73 metros baix el nivell de la mar en el seu sector de major profunditat —la salina del Gualicho—,[1] és el segon punt més baix de l'hemisferi Sur, i el 8º del món.

La jarilla (Larrea cuneifolia) és el arbust dominant en esta regió.
El piquillín (Condalia microphylla) és un arbust molt comú en esta regió.

Ubicació

El Gran Baix del Gualicho se situa en el centre-nort de la província de Riu Negre. Ocupa sectors del nort del Departament Sant Antonio, el suroest del Departament Conesa, i el noreste del Departament Valcheta.

Característiques

És una profunda vall tancada, rodejat per l'alt replanell patagónica. És contorneado per barrancas creuades per cañadones per a on baixen les rieres que els varen provocar. També es troben ales de pendent suau, arcillosas, les quals van perdent altitut fins a aplegar al fondo de la conca, el qual es presenta cobert per una grossa capa de sal, conformant un enorme salar. Durant els mesos d'agost i setembre dit salar permaneix en uns centímetros d'aigua. El restant de l'any sol estar completament sec, encara que entre l'enorme amplitut de costra salina es intercalan alguns estanys temporarias d'aigües hipersalinas.

Cap al nort està llimitat per les «barrancas del Gualicho» i atres lomades que ho separen del «Baix de Gin», del «estany del Piche», i del «estany del Rabosot». Cap al sur ho llimita el «cerro Chenque», la «Porta del Diable», i la «Bossa del Gualicho». Cap a l'oest unes lomades ho separen del «estany Amagat» i del «Baix de l'estany Amagat». Cap a l'est atres lomades ho separen del «estany La Bona Mossa», i del «estany La Salada».

Fa 300 millons d'anys, el Gran Baix del Gualicho va ser cobert en vàries oportunitats per el mar. Mostra d'això són els restants de bivalvats i fauna marina presents en els seus barrancas. L'enorme capa de sal és el resultat de l'evaporament d'eixes pretéritas aigües.

Vore també

Referències

  1. ↑ Kirbus, Federico B. 1995: Guia ilustrada de les regions turístiques argentines. Ed: L'Ateneu. Bs. As.