Larrea cuneifolia

Larrea cuneifolia (Larrea cuneifolia)

Larrea cuneifolia (jarilla macho) és una espècie de planta fanerógama de la família Zygophyllaceae. És endèmica de l'oest d'Argentina junt en Larrea nitida. És l'espècie d'este gènero que s'ubica en els llocs més àrits i generalment s'associa a afloraments rocosos del Mont Occidental i la Estepa Patagónica. L'única de les quatre espècies suramericanes que transcendix els llímits polítics d'Argentina és Larrea divaricata [1] que li la troba també en Chile, Bolívia i Perú. [2]. Està estretament emparentada en la norteamericana Larrea tridentata.

Descripció

És un arbust de brots llenyosos, cilíndrics i resinosos; alcança fins a 3 m d'altura. Flors grogues. Fulls en 2 foliolos, ben soldats i convergents. Florix d'octubre a fins de novembre. Frut càpsula en pèls blanc grisáceos (com un cope de cotó), 5 llavors planes, arriñonadas. És única en dispersar el frut complet, a pesar de que el mateix és sec i dehiscente, sent un cas particular de "dispersió esclerendocoria". En este mecanisme és el fullage l'element atractiu per al dispersor qui ingerix els fruts en consumir els fulls (Lindorf et al., 1985; Varela i Brown, 1995)[3]

Integra en forma significativa l'ingesta dels caprino en el periodo de repòs vegetatiu del pasturage natural en el Chaco Àrit. [4] [5] archivat en Wayback Machine.

Ecologia

Li la troba en:

• "boscs baixos", en vegetació en estrat obert o tancat de llenyoses de fins a 15 m d'altura
• "xares", en vegetació densa d'arbusts en un estrat superior tancat de llenyoses de fins a 5 m d'altura
• pasturages, en vegetació herbàcea, majorment gramínees, de fins a 1 m d'altura, i més del 80% de sol cobert; i plantes llenyoses de més de 5 dm d'altura, absent o dispersa.

Usos

Del seu us popular, la corfa i els fulls s'utilisen per a tot tipo de dolències humanes i animals. Per eixemple, l'infusió del full és indicada per a febra, i combat el dolor d'esquena, i com emenagogo (estimula i favorix el fluix menstrual). Els seus cataplasmas cuites calmen el dolor reumático. I propietats antiinflamatorias, antitumorals, antivirales, anticoléricas, antiperiódicas, balsàmiques, sudoríficas, excitants i vulnerarias (cura llagues, ferides).[6]

Les jarillas varen ser dels vegetals tintóreos dels calchaquíes, el seu color de tinción és groc.

És molt utilisada com a combustible, degut a que la seua fusta és ferma.

Dispon el perfil dels seus fulls en sentit nort sur, de tal manera que disminuïx l'exposició a la forta insolació del migdia estival, evitant aixina la deshidratació. Per açò mateixa, en dispondre's d'esta forma, servix per a identificar els punts cardinals en dies nuvolats.

Taxonomia

Larrea cuneifolia va ser descrita per Antonio José de Cavanilles i publicat en Anals d'Història Natural 2(4): 123–124, pl. 19, f. 2. 1800.

Etimologia

Vore: Larrea

cuneifolia: epítet llatí que significa "en fulls en la base cònica"

Bibliografia

1. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.

1. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}
• https://web.archive.org/web/20071201213134/http://ecopat.com.ar/flora/jarilla.htm Excelent material
• https://web.archive.org/web/20041119142059/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?21508
• Ecologia del jarillal