Golf Tartéssico

El golf Tartésico o Tartéssico era una gran baïa marina situada en l'antic estuari del riu Guadalquivir. Conegut en l'época del Bronze Final com a riu Tartessos, els grecs ademés ho varen cridar Baetis; nom que també es va usar en época romana. Per als visigodos este riu va ser conegut com Betis.

Extensió de Tartessos en 500 a. C. en la que s'observa el golf Tartésico

Història

Esta baïa conectava al nort en el llac Ligur o llac Ligustinus.

Els topònims Llac Ligustino, Golf Tartésico i Golf Atlàntic nos han aplegat gràcies al poema Ora Maritima de R. F. Avieno , un escritor del IV que escriu seguint documents referits a el VI Cal considerar ademés que Avieno personalment va visitar la província romana Bètica .

L'existència d'una ensenar marina (i. i. llac salat), que ocupava l'actual Marisma del Guadalquivir, era una realitat pràcticament fins al s. I d. C. L'àrea nuclear de la cultura tartésica ocupava principalment el Baix Guadalquivir, per això l'evolució geomorfològica d'este estuari és de vital importància per a conéixer Tarteso , tenint en conte l'extraordinari dinamisme geològic i històric d'eixe sector de l'Andalusia atlàntica (Car Bellido 2002). Existix una indefinició o confusió entre els térmens de l'obra d'Avieno puix en la seua visita va confondre la ciutat de Tarteso en Gades i ya per al seu temps en el s. IV d. C. el paisage de l'estuari del riu Betis-Tarteso havia canviat substancialment respecte a el V moment al que es referix l'Ora Marítima . Llavors l'anterior desembocadura del Guadalquivir en el V es trobava no com actualment en Sanlúcar de Barrameda com en l'actualitat sino a l'altura de Còria del Riu.

Evolució geomorfològica

Al principi del periodo Calcolítico, es té un ambient marí que progressivament per a la plana de Sevilla té caràcter mareal en marismas (Lacus Ligustinus). En periodo del Bronze Final (tartésico) les planicies encharcables constituïda els illots (alfaques) que van progressant cap a la paleodesembocadura i un delta a l'altura de Còria del Riu es va estenent cap al sur a on es troba el Sinus Tartessii, al mateix temps alvance de la flecha llitoral va tancant progressivament la boca d'esta ensenar marina o Golf Tartésico en eixida al Atlanticus Sinus (Golf de Càdis). En el Periodo Turdetano-Romà la planura aluvial de la Plana de Sevilla va consolidant-se, el riu Betis alcança un caràcter anastomosado en múltiples braços, es va afiançant les marismas supramareals estenent-se la delta per la superfície de l'antiga ensenar marina al final de la qual queda encara un llac marí a partir de Lebrija en la designació de Pomponio Mela com Lacus [“Beticus”] . El sistema dunar alvança cap a l'interior de l'antic Golf Tartésico en lo que és hui el parc de Doñana (Borja Barrera 2018). Simultàneament es produïx l'alvanç de la flecha llitoral des de l'oest (Punta de Malandar) i la contraflecha en l'est “tómbolo de la Algaida”

Enllaços externs

• us. es/fcojose/Distancias/ fcojose/Distàncies
• us. es/fcojose/Distancias/estuario%20geologia/Estuario0. htm Estuari.
• com/profiles/blogs/desambiguacion-sobre-la Desambiguació sobre la toponímia i paleotopografía de l'estuari del Guadalquivir. Llac del Betis (=Marismas del Guadalquivir) en lloc de Llac Ligustino (=plana de Sevilla).