Gobernanza dels recursos naturals
La justícia de recursos (també coneguda com "equitat de recursos" o "gobernanza de recursos") és un terme ambiental i de l'ètica ambiental . Combina elements de justícia distributiva i justícia ambiental, es basa en l'observació de que molts països rics en recursos naturals com minerals i unes atres matèries primeres, experimenten alts nivells de pobrea. Esta maldicció dels recursos és una de les principals raons ètiques per a exigir gobernanza dels recursos, és dir, una distribució globalment justa de tots els recursos naturals.
Factors que conduïxen a l'injustícia dels recursos
El terme gobernanza de recursos és una subcategoría de la justícia distributiva que es va desenrollar per primera volta, a raïl de l'observació repetida de que els recursos naturals que, supostament són una bendició per a les poblacions locals, pero resulten ser una maldicció. Açò pot manifestar-se de vàries maneres, i per distintes raons, algunes de les quals ocorren de forma aïllada, pero més a sovint sorgixen en conjunt. Alguns eixemples són:
- La mineria i l'extracció de petròleu provoquen greus danys al mig ambient, per eixemple, a través de derrames de petròleu, degradació ambiental i contaminació.
- L'extracció de recursos conduïx a formes extremes d'explotació laboral i/o crea condicions de treball molt perilloses.
- Els recursos estan sent controlats per una chicoteta èlit que obté o desfalca tots els guanys. Açò a sovint inclou corrupció.
- Les persones es veuen obligades a abandonar les seues terres per a deixar lloc l'extracció de recursos o a grans plantacions de monocultius.
- Els recursos en el món en desenroll estan sent extrets per empreses de països industrialisats, i la majoria dels guanys es destinen a estos últims.
- Les empreses extrauen material genètic, que després s'crío comercialment i a sovint es patenta.
Enfocaments cap a una major justícia de recursos
Alguns dels enfocaments són Desenrolle de capacitats i respal extern per a empoderar a les "comunitats afectades per les operacions de petròleu, gas i mineria", per a que elles mateixes puguen determinar cóm s'estan utilisant els recursos locals.[2][3] Aixina mateix, es deuen desenrollar mecanismes que garantisen que els recursos llimitats es distribuïxquen de manera equitativa, per a que no es negue el dret al desenroll de les nacions pobres.[4] El memoràndum de Polítiques de recursos per a un futur just, publicat per la Fundació Heinrich Böll, enumera tres criteris per a una "Política de recursos justa i sostenible", a saber:
- Per a "assegurar els drets de les persones i la naturalea sobre els mercats i els guanys" i empoderarlos per a exigir els seus drets;
- Tornar el "control sobre els recursos naturals, el capital financer i les tecnologies (...) en mans del poble;
- Per a "transformar la producció, el consum i els mijos de subsistència" de manera que permeten a les persones viure en un món d'equitat global.[5]
Vore també
Referències
- ↑ «GINI index (World Bank estimate) | Data». data. worldbank. org. Consultat el 2020-07-23.
- ↑ Natural Resource Justice, Oxfam
- ↑ «Lawyers for Resource Justice». Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2017. Consultat el 13 de juny de 2023.
- ↑ Wolfgang Sachs, Tilman Santarius, Fair Future: Limited Resources and Global Justice
- ↑ Resource Politics for a Fair Future, p.12-13, PDF, Berlin 2014
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gobernanza de los recursos naturales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.