Glandulicactus uncinatus
Glandulicactus uncinatus, coneguda comunament com biznaga bola uncinada,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Glandulicactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur d'Estats Units fins al nort i centre de Mèxic.
Descripció
[editar | editar còdic]Glandulicactus uncinatus és una espècie de cactus generalment d'hàbit solitari. Presenta un talle que varia de globoso a cilíndric, en una altura de 18 a 27 cm i un diàmetro de 10 a 12 cm. La epidermis és de color vert blavenc i desenrolla una raïl principal fusiforme.
Posseïx aproximadament 13 costelles fortament tuberculadas i ondulades, separades per regates agudes. Sobre elles es disponen areolas proveïdes d'1 a 5 espines centrals ganchudas, dirigides cap a dalt o inclinades cap a l'exterior, de color groc en la punta rojosa i en una llongitut de 8 a 13 cm. Presenta ademés de 7 a 10 espines radials; les superiors són aplanadas i de color clar, mentres que les inferiors resulten ganchudas i de tonalitats més o menys púrpures, en una llongitut de 2,5 a 5 cm.
Les flors sorgixen des de la regata de les areolas. Tenen forma d'embut, són de color marró rojós, i alcancen de 2 a 4 cm de llongitut i de 2,5 a 3 cm de diàmetro.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'estén des del sur d'Estats Units fins al nort i centre de Mèxic. En territori nortamericà apareix des del sur de Nou Mèxic i es prolonga cap a l'oest i sur de Texas. En Mèxic es troba en diversos estats del nort i del altiplano, entre ells Chihuahua, Coahuila, Durango, Nou #León, Sant Luis Potosí, Sonora, Tamaulipas i Zacatecas.[3]
Habita principalment en biomas desérticos o de xara seca,[4] a altituts que oscilen entre els 900 i 1200 m s. n. m. Creix en xares xerófilos sobre sols calizos o calcáreos.[3][5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus uncinatus, publicada en 1848 pel botànic Henri Guillaume Galeotti en el llibre Abbildungen und Beschreibung bluhender Cacteen 2: t. XVIII.[4]
Més vesprada, el botànic alemà Curt Backeberg va traslladar l'espècie al gènero Glandulicactus, per lo que va passar a cridar-se Glandulicactus uncinatus. Va registrar estos canvis en la revista científica Blätter für Kakteenforschung 1939: 34, publicada en 1939.[6][7]
- Glandulicactus: nom genèric format a partir de la paraula llatina glandŭla (que significa 'glándula') i la paraula grega kaktos (que significa 'penca' o 'planta espinosa'), fent referència a les glándulas de néctar que presenten les plantes.[8]
- uncinatus: epítet específic que deriva de la paraula llatina uncīnāles teues, que significa 'en forma de gancho', en referència a les espines centrals en forma de gancho que presenta l'espècie.[9][10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que presenta una distribució geogràfica relativament àmplia i que, en l'actualitat, les seues poblacions no mostren un descens significatiu a escala global. Ademés no existixen amenaces importants per a esta espècie.[3]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie de cactus es cultiva principalment com planta ornamental i destaca per la seua rarea en cultiu i per la dificultat que presenta quan creix sobre les seues pròpies raïls. El seu creiximent llent i la seua gran sensibilitat a l'excés d'aigua favorixen l'aparició de podrimenta, per lo que requerix contes molt controlats. Es tracta d'una planta extremadament xerófita, adaptada a sols molt secs i capaç de soportar baixes temperatures.
Necessita un substrat mineral, solt i arenenc que facilite el drenage. Convé utilisar tests àmplies o profundes per a permetre el desenroll del seu sistema radicular, ya que pot permanéixer molts anys sense transplant. El rec deu ser moderat i deu suspendre's durant l'hivern o quan les temperatures nocturnes baixen de 10 °C. Els eixemplars adults resulten especialment sensibles a l'excés d'humitat, sobretot despuix del transplant, per lo que és preferible regar menys de lo habitual, especialment en tests grans.
La ventilació i una atmòsfera seca resulten essencials per a evitar problemes, ya que la majoria de les malalties apareixen per excés de rec i falta de aireación, especialment en ambients frets o humits. Durant l'época de creiximent n'hi ha prou en una única fertilisació en abonament específic per a cactus, ric en potassi i baix en nitrogen, aplicat a mija dosis. Este cactus prospera en sols pobres i un excés de nutrients provoca un creiximent excessiu i vulnerable a infeccions fúngicas. Es desenrolla millor en abundant llum solar, mentres que la falta d'allumenament provoca deformacions i creiximent deficient. Un hivernàcul sense calefacció oferix condicions adequades, encara que també pot cultivar-se en exterior sobre bancales elevats o terrats si permaneix protegit de la pluja hivernal. La seua resistència a la fredor permet tolerar temperatures propenques a −7 °C, i inclús inferiors en condicions seques. Per la seua rarea i aspecte, constituïx una planta molt apreciada per coleccionistes.
Les plantes sanes i ben cultivades solen mantindre's lliures de plagues. No obstant, poden aparéixer aranyes roges, que es controlen per mig de pulverizaciones, o cochinillas, tant en parts aérees com en les raïls. Trips i pulgones apareixen en poca freqüència. La podrimenta solament supon un problema quan el cultiu presenta excés d'humitat o ventilació insuficient, ya que els fungicides no resulten eficaços si les condicions de cultiu no es corrigen.
La propagació es realisa principalment per llavors, que germinen en relativa facilitat encara que algunes plántulas no sobreviuen. Se sembren en primavera sobre un substrat arenenc i be drenado, cobertes en una fina capa de gravilla i mantingudes inicialment en alta humitat ambiental. Despuix de la germinació es reduïx progressivament la humitat i la freqüència de rec a mida que les plantes creixen. l'esgall s'utilisa en freqüència per a accelerar el desenroll i conservar eixemplars dins de coleccions.[5]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: biznaga, biznaga bola uncinada, biznaga ungla de gat, cactus ungla de gat, ganchuda, ungla de gavilà, vaquita i viznaga ganchuda.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Porte de la planta
-
Planta en floració
-
Planta en fruts
-
Detall dels fruts
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Vaquita (Ferocactus uncinatus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2026-03-01.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 585. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Sclerocactus uncinatus: Goettsch, B.K., Terry, M., Heil, K. & Corral-Díaz, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152567A121600035».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152567A121600035.en.Consultat el 2026-03-01.
- ↑ 4,0 4,1 «Echinocactus uncinatus Galeotti | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-03-01.
- ↑ 5,0 5,1 «Glandulicactus uncinatus». www.llifle.net. Consultat el 2026-03-01.
- ↑ «Glandulicactus uncinatus (Galeotti) Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-03-01.
- ↑ «Glandulicactus uncinatus | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-03-01.
- ↑ «Glandulicactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-01.
- ↑ «Glandulicactus uncinatus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-01.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 247. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glandulicactus uncinatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.