Glaciar Thwaites

El glaciar Thwaites és un gran glaciar de l'Antàrtida occidental, considerat un dels més importants del planeta pel seu potencial impacte en l'aument del nivell de la mar. Desemboca en la mar d'Amundsen a uns 30 quilómetros a l'est del mont Murphy, en la terra de Marie Byrd.[1] Es troba en un sector antàrtic no reclamat per cap país.[2]
En les últimes décades, diversos estudis han mostrat que el glaciar està experimentant una reculada accelerada i una pèrdua significativa de massa de gèl, contribuint de forma apreciable a l'aument global del nivell de el mar. S'estima que la seua desestabilisació podria conduir a un colapse irreversible a lo llarc de varis sigles, en conseqüències importants per a les zones costeres de tot lo món.[3]
Les seues velocitats de fluix superficial superen els 2 km per any prop de la seua llínea de terra, lo que reflectix la dinàmica activa del glaciar.[4]
Va ser cartografiat pel Servici Geològic dels Estats Units a partir de treballs de camp i fotografies aérees realisades per l'Armada dels Estats Units entre 1959 i 1966, i posteriorment nomenat pel Comité Consultiu sobre Nomenclatura Antàrtica en honor al glaciólogo Fredrik T. Thwaites.[1]
Ubicació i característiques
El glaciar Thwaites se situa en la vora septentrional de la capa de gèl de l'Antàrtida Occidental, junt al glaciar Pine Island. Abdós descarreguen contínuament gèl des de la seua llínea de respal cap a la baïa de Pine Island, en la mar d'Amundsen. Les majors velocitats de fluix, superiors a 2 km per any, es registren entre 50 i 100 km a l'est del mont Murphy.
En un esgambi aproximat de 120 km i una superfície propenca a 192.000 km², és el glaciar més ample del món, en dimensions comparables a grans regions continentals. La gruixa del gèl oscila entre 800 i 1200 metros des del llit rocós fins a la superfície. Pel seu gran tamany, els episodis de solsida d'icebergs generen pèrdues de massa molt significatives, detectables inclús per mig de senyals sísmiques a grans distàncies.
Llengua glaciar i evolució recent
La llengua glaciar de Thwaites, una extensió flotant del glaciar, va experimentar importants canvis durant el sigle XX. Inicialment extensa i cohesionada, va escomençar a fragmentar-se progressivament per events de solsida de gèl.
A partir de 2012, esta estructura va deixar de comportar-se com una unitat contínua i va passar a constituir un conjunt dispers d'icebergs mantinguts en posició pel gèl marí. El remanente final de la llengua glaciar es va desintegrar en 2016, deixant una mescla de fragments de gèl que eixercix un efecte estabilisador molt menor sobre el glaciar.
Plataforma de gèl
Com atres glaciars antàrtics, Thwaites està parcialment estabilisat per una plataforma de gèl flotant situada en el seu marge oriental. Esta estructura actua com un soport que llimita la solsida de grans masses de gèl.
No obstant, la seua estabilitat és objecte de debat científic. Alguns models sugerixen que la seua pèrdua podria desencadenar un aument accelerat del colapse glaciar, mentres que atres estudis indiquen que la seua influència en l'evolució futura del glaciar podria ser més llimitada de lo que es pensava inicialment.
Característiques subglacials
baix el glaciar s'han identificat complexos sistemes de canals i corrents d'aigua subglacial que influïxen en la seua dinàmica. Estes estructures reduïxen la fricció en certes zones, facilitant el fluix del gèl, mentres que atres àrees més seques ho ralentisen.
Ademés, s'han detectat cavitats de gran tamany formades pel desgel basal, aixina com un fluix geotèrmic superior a la mija global. La presència de numerosos volcans baix la capa de gèl de l'Antàrtida Occidental podria contribuir adicionalment al calfament basal, afectant a l'estabilitat del glaciar.
Importància
Entre 1992 i 2017, el glaciar Thwaites va retrocedir entre 0,3 km i 0,8 km anuals, depenent del sector,[5] i va experimentar una pèrdua neta superior a 600.000 millons de tonellades de gèl. Esta pèrdua va contribuir aproximadament al 4 % de l'aument global del nivell de la mar durant eixe periodo.[6]
Si tot el gèl contingut en el glaciar Thwaites aplegara a fondre's, seria suficient per a elevar el nivell mig de la mar en uns 65 cm.[7] Esta sifra és més del doble de l'aument total del nivell de la mar registrada entre 1901 i 2018 (estimat en 15–25 cm), encara que representa solament una fracció de l'aument previst en el futur baix escenaris de calfament elevat.
Diversos estudis han senyalat que la regió de la mar d'Amundsen constituïx un punt especialment vulnerable de la capa de gèl de l'Antàrtida Occidental, a on la reculada dels glaciars Thwaites i Pine Island podria desencadenar processos de desestabilisació a gran escala.
Existix un ampli consens en que la pèrdua del glaciar Thwaites podria facilitar la desestabilisació completa de dita capa de gèl, lo que implicaria un aument del nivell de la mar de varis metros a lo llarc de sigles o milenis.
Pel seu potencial impacte, alguns mijos de comunicació han començat a referir-se al glaciar com el «glaciar del juí final» (**Doomsday Glacier), encara que molts científics consideren esta denominació alarmista i imprecisa.
Vore també
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Thwaites-Gletscher.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 United States Geological Survey. «Thwaites Glacier» (en anglés). geonames. usgs. gov. Geographic Names Information System.
- ↑ «Peaceful use of Antarctica». Secretaria del Tractat Antàrtic. Archivat des de l'original, el 19 d'agost de 2018. Consultat el 18 d'agost de 2018.
- ↑ IPCC (2021).
- ↑ United States Geological Survey. «Thwaites Glacier Tongue» (en anglés). Geographic Names Information System.
- ↑ Rignot, I. et al. (2014). Widespread, rapid grounding line retreat of glaciers in West Antarctica. Geophysical Research Letters.
- ↑ IPCC (2021). Sixth Assessment Report. Cambridge University Press.
- ↑ Scambos, T. et al. (2017). How much, how fast? A science review of isse sheet contributions to siga-level rise. Science.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glaciar Thwaites» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.