Girogonito
Es denominen girogonitos a les parts calcificadas dels oogonios de les algues de la Classe Charophyceae.[1][2][3] El seu diàmetro sol oscilar entre 400 i 600 µm.[2] Es poden conservar com fòssils, sent útils en bioestratigrafía.[1] S'han establit biozones en el Mesozoico i el Terciario a partir de fòssils de girogonitos.[3] El primer científic en amprar el terme va ser Lamarck en 1809, encara que no es va associar estes estructures en les algues carofíceas fins a l'any 1822, en acabant de que Leman ho proponguera en 1812.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 [enllaç trencat]
- ↑ 2,0 2,1 VVAA (2000). donar1gT4j_32&sig=IfJTr3Iqqh7VVkJVDGaT0ug7bHI&hl=és&ei=72iuTsuBN8a28QOsutWNCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&vore=0CFAQ6AEwBzgK#v=onepage&q=girogonito&f=false Diccionari de ciències de la Terra, Pág. 373: Editorial Complutense, pp. 879. ISBN 9788489784772.
- ↑ 3,0 3,1 Flügel, Erik (2009). Microfacies of Carbonate Rocks: Analysis, Interpretation and Application, Pág. 448: Springer, pp. 984. ISBN 9783642037955.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Girogonito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.