Gimnasi d'Olimpia
El Gimnasi d'Olimpia (, en griego: Γυμνάσιο αρχαίας Ολυμπίας) estava situat en l'àngul noroest del Santuari d'Olimpia, al nort de la Palestra i pròxim als llímits del Altis.[1] Va ser un dels llocs d'entrenament dels atletes que participaven en els Jocs Olímpics. [2][3] Les seues ruïnes es troben prop de l'entrada al jaciment arqueològic d'Olimpia en el municipi de Archaía Olympía.
Història
A la dreta del riu Cládeo s'alçava un conjunt d'edificis que formaven el Gimnasi, originalment un espai obert per als entrenaments, pero que en el temps, anirien creixent les seues construccions.[4] Va ser construït en dates històriques inconcretas, si be pels vestigis trobats en les seues antigues estructures, se supon que puga pertànyer al III En eixa época, s'havia inaugurat ya la Palestra i la nova construcció va vindre a completar tot el conjunt de modernes i espaciosas instalacions deportives en les que es va voler dotar a Olimpia, en una época en la que la decadència de l'idea religiosa dels Jocs Olímpics i l'auge profà i exhibicionista dels concursos, varen escomençar a desequilibrar per complet el tradicional sentit dels grans festivals cuadrienales.[1] Els restants conservats del complex d'edificis daten principalment dels sigles II i I a. C.[3]
El Gimnasi va ser el lloc d'entrenament habitual dels corredors i concursants del pentatlón. En époques de bon temps tenien lloc en el gran pati rectangular central, les sessions de llançament de disc i javalina, bot de llongitut i carreres. L'espaciosa superfície del pati, emmarcada pels pòrtics, oferia una zona segura, cómoda i àmplia per a la pràctica d'eixercicis tan diversos. En les époques de pluja o de canícula, l'entrenament es faria a l'ampara dels pòrtics.[1]
Segons pareix era pràctica freqüent, que els gimnasis grecs tingueren gravades en les seues parets diferents tipos d'inscripcions com les llistes de participants, de vencedors, màximes dedicades a alumnes i professors, làpides funeràries, versos satírics, inscripcions eròtiques, garabatos, caricatures i dibuixos. En algunes ocasions s'aplegava a enterrar dins del seu recint a atletes especialment destacats que hagueren segut víctimes d'un accident deportiu. En el d'Olimpia, l'atleta eleo olimpiónico Parabalonte, vencedor en el diaulo, va inscriure en el Gimnasi els noms dels vencedors en les olimpiades,[5][6] eixemple que va seguir el seu conciutadà Evanóridas, vencedor en la lluita de jóvens en els jocs de la 135 Olimpiada (any 240).[7]
Descripció
El tamany del gimnasi era d'aproximadament 120 × 220 m Consistia en un gran pati en arminis o sales en columnes a cada costat. En els costats este i oest més llarcs, les estoas representaven l'estil dòric i en els costats nort i sur més curts l'estil jónico.
El Gimnasi d'Olimpia es componia d'un espai rectangular rodejat de columnates, puix encara que no s'hagen trobat els restants de la columnata nort hi ha evidència suficient per a supondre la seua existència que va deure ser parella a la de la columnata sur.[8]
En el costat nort, l'edificació es prolongava cap al nort en direcció al mont Cronio sobre una distància de 220 metros. En el seu pati, que tenia 10 metros d'esgambi, es trobaven traçades dos pistes de carreres de 192 metros de llarc fàcilment perceptibles hui dia pels travessers indicadors de l'eixida i l'arribada.[1] Tota l'espaciosa trayectòria d'este costat, es trobava coberta per un sostre de fusta soportat per un doble renc de sesenta y seis columnes dòriques. El pis de les pistes era de terra o llauren blana i en elles es podia entrenar cómodament els atletes en l'época de les altes temperatures o de les inclemències meteorològiques. Per una atra part, l'adaptació tècnica dels corredors a la carrera del estadi en este espai cobert era perfecta, ya que el cobertizo sobrepassava en llongitut a la mateixa pista del Estadi d'Olimpia.[1]
l'estoa sur s'alçava a continuació del mur nort de la palestra i va deure ser un pòrtic simple, al mur posterior del qual es va adossar un banc corregut que servia de lloc d'assent i descans als atletes. Formava un àngul recte casi perfecte en la doble columnata este, proyectant-se en la seua direcció oest cap al riu Cládeo, les riuades del qual i desbordament varen fer desaparéixer part d'aquell costat.[1] La seua llongitut era d'uns 212 m i l'esgambi d'uns 11,5 metros. Tenia 60 columnes en el costat del pòrtic interior i una atra fila de columnes a lo llarc del pòrtic d'en mig, dividint-ho en dos naus. La llongitut de l'estoa corresponia a la llongitut de l'estadi Olimpia, i en el seu sol hi havia llínees d'eixida i d'arribada, a la mateixa distància entre elles que en l'estadi. Açò va fer possible practicar la carrera en estadi dins de l'estoa. Les dos naus de l'Estoa formaven dos vies de circulació, el kistos (en l'interior) i el paradromis (en el costat del pòrtic exterior). Va ser construïda en el II[2][9][3]
L'àrea oest del Gimnasi que corria paralela a l'estoa este, tindria la mateixa llongitut que s'ha pogut comprovar per a esta última. De la seua edificació no es conserven restants, les riuades del caixer del riu Cládeo la va fer desparecer, degut a que prop de les màrgens del riu es va alçar la part occidental de l'edifici.[1] L'Estoa Nort no ha segut molt estudiada i és possible que també haja segut destruïda de la mateixa manera.[2][9][3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Durantez, 1975, p. 129.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Olympia, Gymnasium» (en en). Perseus. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Ancient gymnasium of Olympia» (en en). Ministry of Culture and Sports. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ Pixe y Spawforth, 2001, p. 287.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, VI, 6, 3.
- ↑ Moretti, Luigi (1957). Olympionikai i vincitori negli antichi agoni olimpici (en italià), Roma, p. 139.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, VI, 8, 1.
- ↑ Drees, Ludwig (1968). Olympia. Gods, artists and athletes (en anglés), Londres: Pall Mall Press, p. 48. ISBN 0269670157.
- ↑ 9,0 9,1 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2024-10-29.
Bibliografia
- (1975) Olimpia i els jocs olímpics antics, tom I. ISBN 978-84-400-9015-3.
- Pixe, Christopher (2001). Grècia. Guia arqueològica, Madrit: Accent. ISBN 84-483-0635-X.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gimnasio de Olimpia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.