Anar al contingut

Gharbzadegi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Gharbzadegi (en persa: غرب‌زدگی‎) o Occidentosis és un terme d'orige persa també traduït, entre atres térmens,[1] com "Occidentoxificació"[2] o "Fascinació per Occident".[3] El concepte descriu una imitació inqüestionable per part de les cultures orientals de l'apariència, el comportament (particularment el consumisme i el materialisme), els modos de raonament i expressió occidentals en una comprensió intelectual insuficient dels mateixos. Açò duria a les classes dominants a raonar i comportar-se d'una manera incompatible en l'entorn en el que viuen, i intentar aplicar solucions occidentals als problemes orientals.

El terme implica tant que Iran està "intoxicat" (zadegi) per Occident, com que és víctima de les "toxines" o la malaltia d'Occident. La "intoxicació o enamoramiento... nuvola el juí racional", de modo que Iran no pot percebre el perill de l'objecte del seu enamoramiento (les toxines d'Occident): "la laxitud moral, l'injustícia social, el secularisme, la devaluación de la religió i l'obsessió pels diners, tot això alimentat pel capitalisme" i que dona lloc a la "alienació cultural".[4] El terme s'usa per a referir-se a la pèrdua de l'identitat cultural iraní a través de l'adopció i imitació de models occidentals i criteris occidentals en educació, arts i cultura; a través de la transformació d'Iran en un mercat passiu de bens occidentals i un peó en la geopolítica occidental.[5][6]

L'expressió va ser falcada per primera volta en la década de 1940 per Ahmad Fardid, professor de filosofia de l'Universitat de Teheran, per a referir-se a l'hegemonia de la filosofia grega antiga, un significat distint al que més vesprada va popularisar Jalal Al-i-Ahmad.[7] Es va generalisar el seu us despuix de la publicació clandestina en 1962 del llibre Occidentosis: A Plague from the West, de Jalal Al-i-Ahmad.

Diferents térmens

[editar | editar còdic]
  • Westoxication, 'Occidentoxificación' és, en molt, la forma predominant de la traducció en anglés de les referències. Va ser utilisat per Brad Hanson, qui va trobar que atres representacions de gharbzadegi eren massa lliterals. Hanson ha assumit que Al-i Ahmad estava "jugant en la paraula senzadegi, l'afligiment de blat per un áfido-com a plaga molt comuna en Iran". Hanson va argumentar que es busca transmetre tant l'intoxicació (el enamoramiento en l'Occident) i l'infecció (Occidentalisació com l'enverinament d'una cultura indígena). Mehrzad Boroujerdi, va agregar que "més s'assembla a l'us per part del-i Ahmad de gharbzadegi com una metàfora mèdica que denota una malaltia social".[1]
  • Disease of Westernism, 'Malaltia del Occidentalisme'; Peter Avery va usar este terme per a referir-se al tema de l'ensaig del-i Ahmad en 1965.[1]
  • Occidentalization, 'Occidentalización'; segons els informes, el propi Al-i Ahmad va equiparar gharbzadegi en este terme.[1]
  • Weststruckness, Weststrucktedness & Weststrickenness, 'Fascinació per Occident'; a principis de la década de 1970, Michael Craig Hillmann va usar este terme.[1] A fins de la década de 1970, Paul Sprachman considerava "Weststrucktedness" com un terme arcaic i "Weststrickenness" com cacofònic i estilísticamente problemàtic.[1]
  • Westities; Edward Mortimer va usar este terme en Faith and Power, intentant traduir gharbzadegi a l'hora que preservava les diverses idees encapsulades en persa. També es va amprar en la traducció de Sprachman per a distinguir entre el sustantiu (gharbzadegi) i el títul de l'ensaig ("Plagued by the West"), un terme que a sovint apareix també en les referències alemanes (Geplagt vom Westen).[1]
  • Occidentosis; este terme apareix en el títul de la traducció a l'anglés de Robert Campbell i com "L'occidentalité" en la versió francesa.[1]
  • Xenomania, 'Xenomanía'; Hamid Algar opta per este terme en les seues notes a la traducció del govern del ayatolá Jomeini.[1]
  • Westomania, 'Occidentomanía' és la preferida per Resa Baraheni en The Crowned Cannibals, i també va ser elegida per Farzaneh Milani en Veils and Words.[1]
  • Euromania, 'Euromanía'; Roy Mottahedeh va usar este terme en The Mantle of the Prophet.[1]

Idea del-i Ahmed

[editar | editar còdic]

Al-i Ahmed descriu el comportament iraní en el sigle XX com "enlluernat per Occident". El terme era un joc de paraules en el significat dual de "ferit" en persa, que significava estar afligit per una malaltia o ser picat per un insecte, o estar enamorat i enlluernat.[8]

"Yo dic que gharbzadegi és com el còlera [o] congelació. Pero no. És a lo manco tan mal com les mosques de serra en els camps de blat. ¿Alguna volta has vist cóm infestan el blat? Des d'adins. Hi ha una pell sana en alguns llocs, pero és solament una pell, com el clafoll d'una cigarra en un arbre."[8]

Al-i Ahmad va argumentar que Iran deu fer-se en el control de les màquines i convertir-se en productor en lloc de consumidor, encara que una volta que haja superat l'estructura occidental s'enfrontarà a una nova malaltia, també occidental, la de la "maquinària pesada".

"L'ànima d'este diable 'la màquina' [deu ser] embotellada i treta a la nostra disposició … [El poble iraní] no deu estar al servici de les màquines, atrapat per elles, ya que la màquina és un mig, no un fi."[9]

La major productivitat de les màquines estrangeres havia devastat les artesania natives d'Iran i havia convertit a Iran en una economia de consum improductiva. "Estes ciutats són sol mercats de puces que venen productes manufacturados europeus … [En] molt poc temps, en lloc de ciutats i pobles, tindrem montons de màquines en ruïnes per tot el país, totes exactament com els 'depòsits de ferralla' nortamericanes i cada una tan gran com Teheran."[9]

El mercat mundial i la divisió global entre rics i pobres creada per la màquina ("un els constructors" de màquines " i l'atre els consumidors") havien reemplaçat a l'anàlisis de classe marxista.[9]

Al-i Ahmad creïa que els intelectuals eren incapaços de construir una modernitat autènticament iraní,[10] i que l'únic element de la vida iraní que no estava infectat per gharbzadegi era la religió. l'Islam chiíta duodecimano en Iran tenia autenticitat i la capacitat de commoure a la gent,[11] per lo que per a eliminar les forces homogeneizadoras i alienantes de la modernitat occidental era necessari "retornar" a la cultura autèntica.[10]

[editar | editar còdic]

"Gharbzadegi" és el títul d'una cançó política del músic britànic de vanguarda Robert Wyatt, que apareix en Old Rottenhat (Rough Trade, 1985) i també es pot escoltar en el LP tribut Soupsongs Live: The Music of Robert Wyatt.[12]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «"The Odyssey of Jalal Al-Ahmad's Gharbzadegi - Five Decades After".».Kamran Talattof (ed.). Persian Language, Literature and Culture: New Leaves, Fresh Looks. London and NY: Routledge.
  2. ↑ «Modernizing Women: Gender and Social Change in the Middle East».Lynne Rienner Publishers.
  3. ↑ Aḥmad, Jalāl Āl (1982). Weststruckness (en en), Mazdâ Publishers. ISBN 978-0-939214-07-5.
  4. ↑ «"Westoxification"».Oxford Reference..
  5. ↑ «[1]». Consultat el 2026-05-07 (en en).
  6. ↑ «Progress Is Not the Same as Westernization» (en en-us). JSTOR Daily. Consultat el 2026-05-07.
  7. ↑ «"Review of Iranian Intellectuals and the West: The Tormented Triumph of Nativism".».International Journal of Middle East Studies.ISSN 0020-7438.doi:10.1017/S0020743800002853.
  8. ↑ 8,0 8,1 Mottahedeh, Roy (2014-10-18). The Mantle of the Prophet (en en), Oneworld Publications, p. 296.. ISBN 978-1-78074-738-5.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Mottahedeh, Roy (2014-10-18). The Mantle of the Prophet (en en), Oneworld Publications, p. 298. ISBN 978-1-78074-738-5.
  10. ↑ 10,0 10,1 Mirsepassi, Ali (2000-10-12). Intellectual Discourse and the Politics of Modernization: Negotiating Modernity in Iran (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-65997-0.
  11. ↑ Mottahedeh, Roy (2014-10-18). The Mantle of the Prophet (en en), Oneworld Publications, pp. 299-300. ISBN 978-1-78074-738-5.
  12. ↑ Carroll, Rachel; Hansen, Adam (2016-05-13). Litpop: Writing and Popular Music (en en), Routledge. ISBN 978-1-317-10420-9.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Al-i Ahmad, Jalal. Occidentosis: A Plague from the West (Gharbzadegi), translated by R. Campbell. Berkeley, CA: Mizan Press, 1983.
  • Al-i Ahmad, Jalal. Plagued by the West (Gharbzadegi), translated by Paul Sprachman, Columbia University, NY; Delmar, NY:: Caravan Books, 1982.
  • Al-i Ahmad, Jalal. Weststruckness (Gharbzadegi), translated by John Green and Ahmad Alizadeh. Costa Taula, CA: Mazda Publishers, 1997.
  • “The "Westoxication" of Iran: Depictions and Reactions of Behrangi, Āl-i Ahmad, and Shari ati” . International Journal of Middle East Studies 15 (1): 1–23. doi:10.1017/s0020743800052387.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gharbzadegi&oldid=1306865»