Gerros trípodes de Costa Rica

Trípode Àfrica provinent del Carib Central de Costa Rica, fase La Selva, 300 a 800 d. C. Es destaca el ric ornament en forma de saurio en cresta estilisada. El fardacho va ser símbol de la mort per als antics pobladors precolombins del Carib costarricense.

Els jarrons trípodes de Costa Rica són peces arqueològiques d'argila que constituïxen una manifestació cultural pertanyent als pobles precolombins que varen habitar el Carib Central de Costa Rica entre el 300 a. C. fins al 800 d. C. Els trípodes són recipients de ceràmica que, en forma general, presenten una base globular o de forma ovoidal, en un coll que pot ser alt o baix, a modo de copa o corona, i es caracterisen per presentar tres soports, generalment adornats en algun motiu en forma d'animal o humà.

L'us d'estos gerros va ser exclusivament ceremonial, puix es varen utilisar principalment en rituals funeraris, i són objectes freqüentment trobats en els enterrament en diversos llocs arqueològics localisats especialment en la regió del Carib Central, i en menor mida, en l'Entanque Central de Costa Rica. Se'ls considera un art funerari únic i distintiu dels pobles aborigen prehispànics que varen habitar la regió atlàntica del país. D'acort a algunes característiques específiques i la fase cultural en que es varen utilisar, se'ls classifica en dos tipos: trípodes Ticabán i trípodes Àfrica.

Context històric-arqueològic

Arqueológicamente, per al Carib Central de Costa Rica (Guápiles, Guácimo, Pocora, Siquirres) s'han definit quatre fases culturals, pero solament en dos d'elles es manufacturaron i varen utilisar gerros trípodes: la fase El Bosc comprén l'espai temporal entre 300 a. C. i 300 d. C., mentres que la fase La Selva comprén des de 300 d. C. fins a 800 d. C. Els gerros pertanyents a cada una d'estes fases varien en la seua forma, dissenys i en els tipos d'enterrament en que varen ser utilisats, encara que evidencien la continuïtat del seu us en la pràctica ritual funerària. Els trípodes denominats Ticabán corresponen a la fase El Bosc, i els trípodes cridats Àfrica, a la fase La Selva. Cada u d'estos periodos engloba a un grup en una organisació social, política i econòmica particular, diferències que també es noten en els dissenys dels gerros.

Fase El Bosc (300 a. C. a 300 d. C.)

Sagells ceràmics precolombins de la regió del Carib Central (província de Llima) de Costa Rica. Fase El Bosc, 300 a. C. a 300 d. C. Es varen utilisar per a realisar decoració corporals.

La fase El Bosc es caracterisa per la conformació dels primers cacicazgos, organisació social caracterisada per l'existència de funcions diferenciades establides en rancs, formant una societat jerarquizada. Es distinguix, des del punt de vista arqueològic, per la conformació de llogarets en una major concentració de població, existint una diferenciació social que es reflectix en les ofrenes funeràries dels enterrament, en una organisació ritual i religiosa manifestada en els dissenys de la cultura material.

Durant esta fase es dona una major ocupació del territori sobre periodos cronològics previs. S'establix una forta base agrícola que s'evidencia per la documentació d'abundant material ceràmic i lítico. S'ha documentat l'existència d'espais dedicats a àrees de vivenda, generalment estructures habitacionales de forma rectangular, delimitades per pedres de riu. Estes vivendes presentaven divisions internes fetes en pedres colocades en filera, en parets de canyes i sostre de palma. En algunes d'estes vivendes s'han documentat patis empedrados. La fase El Bosc també es caracterisa per la localisació de cementeris fòra de les àrees habitacionales, en els quals es troben abundants ofrenes rituals, encara que també s'han trobat núcleus familiars caracterisats per chicotetes vivendes en tombes excavades en el subsol, en les quals no s'han trobat ofrenes funeràries, lo que demostra l'existència d'una jerarquia social.

L'activitat ritual de la fase El Bosc es caracterisa per gran varietat d'objectes, entre els quals destaquen recipients ceràmics, sonajeros, pipes, maraques i sagells ceràmics, que eren usats per a decoració corporal. Els objectes rituals eren elaborats per artesans especialistes, dins dels quals varen estar els ceramistas que varen produir els trípodes Ticabán, característics d'este periodo.

Pel que fa als sepelis, les àrees dels llocs arqueològics de la fase El Bosc presenten zones funeràries d'entre dos i dèu hectàrees, en tombes de formes rectangulars o de corredor, ovalades i semicirculares. Les tombes estan delimitades per pedres de rius en corredors de 12 m de llarc, en enterrament contigus. En el cas del lloc Sever Ledesma en Guácimo, existixen corredors buits que separen grups de sepelis, lo que denota la separació de diferents linajes o grups familiars. En el lloc Canadà, ubicat en el Valle de Turrialba, es poden observar tombes ovalades junt a enterrament rectangulars tipo corredor, dins de les quals es va trobar gran cantitat de ceràmica i objectes de pedra utilisats per a llabors agrícoles.

Fase La Selva (300-800 d. C.)

Colgante d'or tipo Quimbaya. Subregión Carib de Costa Rica, 300-700 d. C.

Durant la fase La Selva, es dona una consolidació del procés de diferenciació social iniciat en la fase El Bosc. Els llogarets es fan més extenses i complexes en lo arquitectònic, de vàries hectàrees d'extensió, en un us intensiu de la pedra com a material de construcció. S'establixen dins dels llogarets espais dedicats per a les activitats públiques i ceremoniales i els cementeris se separen totalment de l'àrea habitacional. En la producció material, es destaquen els artesans especialisats en la ceràmica i el treball de l'escultura en pedra.

És durant esta fase que apleguen els primers objectes d'or procedents del noroest de l'actual Colòmbia, resultat de relacions polítiques i econòmiques entre esta regió i el Carib Central de Costa Rica, consolidant a algunes comunitats que tenien accés a estos bens sobre atres llogarets de la regió. Junt als objectes d'or, la ceràmica es destaca com la principal ofrena funerària, incloent els trípodes Àfrica.

Els enterrament durant la fase La Selva són de varis tipos, utilisant espais de tipo corredor, fosses circulares delimitades per vores rodades, fosses sense delimitació d'estructures i de formar rectangular, conformades per pedres de riu. En el lloc arqueològic La Montanya, es varen documentar fosses individuals en les que el cos es colocava de manera estesa, en gerros Àfrica colocats prop del cos. En el lloc Polideportiu B, les ofrenes funeràries es varen colocar boca dalt, mentres que en el lloc La Sonia, abdós en el Carib Central, es varen colocar boca avall. En general, els trípodes apareixen en les fosses, sobre les fosses o en les àrees propenques a l'enterrament. A voltes es colocaven capes de pedres de diversos tamanys i d'arena sobre el lloc a on es depositava el cos, i el gerro era depositat en estes capes superiors, pero en atres ocasions els gerros eren depositats junt en el cos, encara que en abdós ocasions, sempre fragmentats per raons ceremoniales.

Tipos de ceràmica

Trípodes Ticabán

Gerro trípode Ticabán, del Carib Central de Costa Rica. Fase El Bosc, 300 a. C. a 300 d. C. Presenta ornaments en temàtica d'animals.

Els trípodes Ticabán manufacturados durant la fase El Bosc (300 a. C.-300 d. C.) es caracterisen per ser gerros grossos en soports alts i sòlits, que generalment presenten en els seus soports alguna decoració en forma d'animal o de rostre humà. Els soports poden ser buits i alts, pero també els hi ha chicotets i en forma d'elipse. Les decoració per lo general varen ser modelades a banda i adherides posteriorment al soport, pero en algunes ocasions la mateixa figura modelada fa les voltes de soport. La ceràmica és de tipo bicroma, generalment en color roig poliment, present en les vores del recipient i en el seu interior, mentres que el coll del gerro i les decoració són del color de l'argila. El coll pot presentar decoració d'estampats en ruleta dentada, fetes en la vora d'una closca, estampats en objectes de deixen formes circulares, adició de tires d'argila i dissenys llineals de pintura morada.

Els gerros tipo Ticabán generalment formaven part del ritual funerari que va caracterisar a la fase El Bosc, i es depositaven en la part superior de l'enterrament junt en atres objectes de ceràmica i metates partits, astrals i mans de moldre, aixina com gran cantitat de cudols i pedres de riu, formant una capa damunt de la fossa a on es colocava el cos del difunt, que anava acompanyat per ofrenes d'un atre tipo, per eixemple, peces de jade.

Trípodes Àfrica

Trípode Àfrica del Carib Central de Costa Rica, fase La Selva, 300 a 800 d. C. Aus carroñeras arrematen en la part superior dels soports sobre els que yacer esquelets humans. El motiu de la mort és característic en els trípodes Àfrica.

Els trípodes Àfrica són característics de la fase La Selva (300-800 d. C.), i es diferencien dels trípodes Ticabán en que són més estilisats, les seues copes són més menudes, ademés de que el seu coll és comunament més alt i estret, lo que els dona forma de florero. Estan pintats en pigments de tonalitat grisa café o roig café, presenten soportes buits en l'extrem inferior curvat cap a fòra. Estos soports presenten esferes d'argila en el seu interior, lo que els permet funcionar com sonajeros.

Presenten decoració modelades en forma humana o animal ubicades en l'unió entre el soport i el cos del gerro, que es proyecten cap a dalt sense tocar el cos de la copa. Es pot observar pintura blanca decorant les zones no polides o al voltant dels adorns, aixina com tires d'argila sobre l'unió entre la base globular i el coll de la vasija. El coll presenta impressions, chicotetes esferes i llínees incisas.

Els gerros Àfrica es varen usar com a ofrena funerària en la fase La Selva, comunament fragmentats de forma intencional. A diferència dels gerros Ticabán, els Àfrica presenten marques de suja, lo que sugerix que varen ser utilisats per a cremar o calfar alguna substància orgànica. S'ha postulat que es varen utilisar per a consumir chocolate i chicha tant en la Vall Central com en el Carib Central.

En els enterrament, els trípodes Àfrica apareixen dins de les fosses, sobre elles o en àrees propenques al lloc del sepeli, a voltes prop del cos i generalment fragmentats intencionalment. S'han trobat trípodes Àfrica en llocs arqueològics com La Montanya, Polideportiu B i La Font. Este últim, ubicat en Guápiles de Pococí, posseïx un cementeri de 3800 m², en un lapsus temporal entre el 400 i el 600 d. C., entre abdós fases, es va caracterisar per la troballa de fosses de 2 x 1 m, contenint tant metates com trípodes fragmentats, ademés d'astrals acinturadas, reblint la fossa en ceràmica i objectes de pedra. Els gerros fragmentats es varen utilisar a modo de tapa sobre atres tipos de ceràmica com vasijas globulars.

Vore també

• Art precolombí de Costa Rica
• Or precolombí de Costa Rica
• Jade precolombí de Costa Rica
• Ceràmica nicoyana

Bibliografia

• Bozzoli, María Eugenia (2006). Vaig sentir dir del usékar (en espanyol), Sant Josep, Costa Rica: EUNED, pp. 95. ISBN 9789968314893.

• (1993).«Orige i destí de les ànimes despuix de la mort en la religió bribri».Káñina.Sant Josep, Costa Rica:XVII (2)

213-223.Consultat el 3 de novembre de 2013.

• Fernández Esquivel (2013). Entre sepelis i rituals: els gerros trípodes del Carib Central de Costa Rica (300 a.C-800 d.C), Primera edició (en espanyol), Sant Josep, Costa Rica: Fundació Museus Banc Central de Costa Rica, pp. 66. ISBN 978-9968-530-16-3.

• Snarskis, Michael (1978). The Archaeology of the Central Atlantic Watershed of Costa Rica (en anglés), New York City: Department of Anthropology, Columbia University.