Anar al contingut

Geranium dissectum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Geranium dissectum (Geranium dissectum)


Geranium dissectum és una espècie pertanyent a la família de les geraniàcees.


Descripció

És una espècie botànica que diferix de Geranium columbinum (L.) Garsault en els seus cabillos més curts que les fulles de davall. Pelosa, anual, de brots ramosos ascendents de fins a 6 dm . Fulles dividides fins a la base en 7 lòbuls estrets, dentats. Flors rosàcees o morades; pétals aproximadament de 5 mm; sàpia-hos 5-6 mm, densament pelosos, en punta curta. Frut peloso. Florix en primavera i estiu.

Hàbitat

Habita en terres cultivades, prats de sega, deheses, en sols humits.

Distribució

En tota Europa llevat en Islàndia.

Nom comú

Castellà: gargantilla, gargantilla de forqueta, gerani tallat.[1]

Taxonomia

Geranium dissectum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Centuria I. Plantarum ... 21. 1755.[2]

Citologia

Número de cromosomes de Geranium dissectum (Fam. Geraniaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=22[3]

Etimologia

Geranium: nom genèric que deriva del grec: geranion, que significa "grulla", aludint a l'apariència del frut, que recorda al pic d'esta au.[4]

dissectum: epítet latino que significa "finamente tallat".[5]

Sinonímia
  • Castellà,català : alfilerillo, gargantilla, gargantilla de forqueta, gerani tallat, ungla de fardacho, ungla de milano, verbena.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Geranium dissectum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 24 de novembre de 2009.
  2. ↑ «Geranium dissectum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de novembre de 2013.
  3. ↑ Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & I. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(2): 153-211
  4. ↑ En Flora de Canàries
  5. ↑ En Epítets Botànics
  6. ↑ Geranium dissectum en PlantList

Bibliografia

  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista d'espècies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botànic do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  3. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  4. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  7. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  8. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.

Enllaços externs

Commons