Geometria diferencial de hipersuperficies
En matemàtiques, la geometria diferencial de hipersuperficies propon definicions i métodos per a analisar la geometria d'hipersuperficies o varietats diferencials de n dimensions immerses en una varietat riemanniana o l'espai euclídeo.
Ací es tractarà de les superfícies en , dotat d'una mètrica euclídea, és dir .
Equació paramètrica d'una hipersuperficie
[editar | editar còdic]ya que una superfície en és una varietat diferenciable de dimensió n, en un entorn V d'una superfície les coordenades de qualsevol punt de V poden escriure's en funció de dos paràmetros:
En general una hipersuperficie pot representar-se de forma no paramètrica per mig de l'equació:
Que si f és suficientment regular és equivalent localment a les equacions paramètriques anteriors.
Pla tangente
[editar | editar còdic]Donada una superfície de i un punt es definix com l'únic hiperplano de que conté al punt i (localment) i l'aproxima fins a térmens de primer orde. L'equació analítica d'este hiperplano pot expressar-se en ajuda de l'equació paramètrica de la hipersuperificie:
Més senzillament el hiperplano anterior pot escriure's com el conjunt que satisfà la següent equació:
Ací, s'ha usat la simplificació de notació
,... etc
Vector normal a la superfície
[editar | editar còdic]Un vector director del hiperplano tangente és un vector normal a la hipersuperficie, usualment existixen dos eleccions possibles per a un vector normal unitari (abdós relacionades per un canvi de signe). Si s'expressa la hipersuperificie per mig de la superfície , el vector unitari normal es calcula simplement com:
Primera forma fonamental
[editar | editar còdic]La primera forma fonamental I és la mètrica induïda per la mètrica euclídea en la hipersuperficie. Dita mètrica és un tensor 2-covariant, simètric i definit sobre l'espai tangente a cada punt de la hipersuperficie H. De fet (H, I) constituïx una varietat de Riemann en tensor mètric I. La primera forma fonamental permet estimar llongituts sobre la hipersuperficie i ànguls d'intersecció entre curves. Les components de la primera forma fonamental solen designar-se per :
La forma quadràtica anterior és positiva, lo que implica que . La primera forma anterior pot escriure's com una combinació llineal de productes tensoriales de les 1-formes coordenades conforme a:
Estes poden calcular-se explícitament a partir de la parametrización:
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Girbau, J.: "Geometria diferencial i relativitat", Ed. Universitat Autònoma de Catalunya, 1993. ISBN 84-7929-776-X.
- Spiegel, M. & Abellanas, L.: "Fòrmules i taules de matemàtica aplicada", Ed. McGraw-Hill, 1988. ISBN 84-7615-197-7.
- M. do Carmo: "Differential geometry of curves and surfaces".
- John M. Llig (1997). Riemannian Manifolds: An Introduction to Curvature, Springer-Verlag. ISBN 978-0-387-98271-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geometría diferencial de hipersuperficies» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.