Geohintonia mexicana

Geohintonia mexicana, coneguda comunament com biznaga de l'algeps, és una espècie de planta suculenta pertanyent a la família Cactaceae i únic membre del gènero monotípic Geohintonia. És endèmica del noreste de Mèxic, específicament de l'estat de Nou León.

Descripció

Geohintonia mexicana és una espècie de cactus de hàbit casi sempre solitari, en raïls gruesament fibrosas. Presenta un brot subgloboso a globoso, que en eixemplars vells pot tornar-se llaugerament columnar, alcançant aproximadament 10 cm d'altura i 10,5 cm de diàmetro. L'àpiç està afonat uns 2 cm i cobert per llana blanca molt compacta i pèls de fins a 2,5 cm de llongitut.

Detall de l'àpiç

L'epidermis és de color vert, en aspecte microscópicament granulado per chicotets poros distribuïts aproximadament cada 0,2 mm. Exuda una cutícula resinosa blanquecina que forma una capa lluenta en clavills irregulars, deixant visible el color vert entre elles. Este fenomen conferix a la planta un aspecte vert grisáceo o blau verdoso opac i una textura coriácea que en l'edat adquirix apariència de corfa.

Detall de la flor

Posseïx entre 18 i 20 costelles, d'uns 1,6 cm d'altura, 9 mm d'esgambi i de 3 a 4 mm de gruixa prop de la vora, separades entre sí entre 1,5 i 1,7 cm. Les vores i l'aixella de la costella formen un àngul aproximat de 40°. Sobre elles es disponen areolas ovoides, d'uns 3 mm de llarc i 2 mm d'ample, separades uns 6 mm i llaugerament afonades. Inicialment presenten llana i espines, pero fòra de l'àpiç es tornen pronte nuetes. Les areolas i la vora interareolar desenrollen teixit suberoso formant cicatrius blanquecinas o color palla a lo llarc de les costelles. Presenta generalment 3 espines de 0,9 a 1,2 cm de llongitut, dirigides irregularment cap a dalt i cap a fòra, alguna cosa encorvadas i llaugerament torçudes. Són papiràcees, de color crema lanoso, pardas externament i tendint a grisàcees en l'exposició solar.

Les flors apareixen en l'àpiç, són de color rosa obscur a magenta, seminocturnas, obrint-se a mija vesprada i tancant-se despuix del vespre. Alcancen fins a 4 cm de diàmetro i uns 3 cm de llongitut incloent l'ovari. Els segments externs del periant són verts a rosáceos, mentres que els interns són rosa obscur a magenta, llaugerament recurvados i terminats en un chicotet mucrón groguenc. Presenten pèls blancs llarcs i rullats en les aixelles. Els filaments són blancs a blanc groguencs en anteres groc canari. l'estil, llaugerament rosat, descolla a penes de les anteres i sol reclinarse cap a un costat; posseïx entre 5 i 6 lòbuls estigmàtics tortuosos i curvats.

El frut permaneix amagat entre la llana apical. És nuet, de parets primes, d'uns 9 mm de llarc i de 4 a 5 mm de diàmetro, en periant sec persistent i obertura semidehiscente irregular. Les llavors medixen aproximadament 1,2 mm de llarc, 0,7 mm d'ample i 0,5 mm de gruixa; són negres, lluents i llaugerament constreñidas cap al coll. Presenten fil oval alguna cosa oblicuo i una testa finament tuberculada en chicotetes protuberàncies redonejades. Un llom llongitudinal recorre la llavor des de l'àpiç fins a la zona del fil.

Les plántulas són de color àmbar café, en aréolas grisàcees inusuals en forma de escamas o llàgrimes. Quan alcancen uns 12 mm de diàmetro desenrollen aproximadament 13 costelles redonejades, de color café en les vores i encara sense espines.

Espècies similars

Esta espècie presenta un gran semblat en Aztekium hintonii, en la que compartix hàbitat natural. No obstant, existixen diferències morfològiques clares entre abdós. La principal distinció apareix en l'estructura de les costelles. Geohintonia mexicana carix de estrías interareolares, mentres que A. hintonii mostra estrías ben definides que travessen transversalment cada costella.

Les llavors també permeten diferenciar-les en facilitat. En A. hintonii, les llavors resulten totalment tuberculadas, presenten una coloració rojosa que tendix al negre i posseïxen un estrofíolo ample i suberoso. En canvi, les llavors de G. mexicana mostren una superfície tan finament tuberculada que semblen planes a simple vista; ademés, són negres, lluents i no presenten adherencias de estrofíolo suberoso.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en el noreste de Mèxic, específicament en l'estat de Nou León. Creix principalment en biomas desérticos o de xara seca, a elevació que oscilen entre els 1200 i 1350 m s. n. m. Creix sobre roques yesíferas i tossals d'algeps.