Aztekium hintonii
Aztekium hintonii, coneguda comunament com biznaga pedra de l'algeps, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Aztekium, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noreste de Mèxic.
Descripció
[editar | editar còdic]Aztekium hintonii és una espècie de cactus chicotet que normalment creix de forma solitària, encara que a voltes ho podem trobar formant part de chicotets grups de varis individus. Té un talle que va de globular a cilíndric curt o columnar, és de color vert oliva grisáceo i pot alcançar els 20 cm d'altura i 10 cm de diàmetro.[1]
Té l'àpiç llaugerament lanoso i presenta de 10 a 15 costelles molt pronunciades, en aixelles de 6 a 12 mm de profunditat. Les regates entre les seues costelles estan profundament dentados i carixen de les costelles secundàries que si que trobem Aztekium ritteri, i encara que compartix les regates travesseres, són més chicotets i estan disposts de manera més simètrica.[2]
A lo llarc de la vora de cada costella trobem numeroses areolas menudes, les quals són lanosas en la joventut i se situen a 4 mm de distància unes d'unes atres. Presenten 3 espines curvades de fins a 1,3 cm de llarc, de color blanc grisáceo i de curta duració. No es distinguixen com a centrals i radials, i a sovint estan absents en les areolas madures, inclús en les areolas jóvens són molt reduïdes i fràgils.[3]
Les flors són de color rosa i medixen d'1 a 3 cm de diàmetro. Els fruts apareixen en l'àpiç central i són allargats.[2][1]Les llavors resulten totalment tuberculadas, presenten una coloració rojosa que tendix al negre i posseïxen un estrofíolo ample i suberoso.[4]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Esta espècie presenta un gran semblat en Geohintonia mexicana, en la que compartix hàbitat natural. No obstant, existixen diferències morfològiques clares entre abdós. La principal distinció apareix en l'estructura de les costelles. Geohintonia mexicana carix de estrías interareolares, mentres que A. hintonii mostra estrías ben definides que travessen transversalmente cada costella.
Les llavors també permeten diferenciar-les en facilitat. En A. hintonii, les llavors resulten totalment tuberculadas, presenten una coloració rojosa que tendix al negre i posseïxen un estrofíolo ample i suberoso. En canvi, les llavors de G. mexicana mostren una superfície tan finamente tuberculada que semblen planes a simple vista; ademés, són negres, lluents i no presenten adherencias de estrofíolo suberoso.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és el noreste de Mèxic (concretament en els estats de Nou #León i Tamaulipas) i creix principalment en biomas desérticos o de xares seques, a uns 1100 - 1200 m sobre el nivell de l'mar.
Concretament viuen arrelats entre les roques, inclús a voltes s'adherixen a paredones casi verticals de canons d'algeps i pedra calcàrea. Això sí, esta espècie creix més exposta al sol que Aztekium ritteri, que tendix a incrustar-se profundament en les parets dels canons. [5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Aztekium hintoniiel va ser descrita pels botànics Charles Edward Glass i Walter Alfred Fitz Maurice i publicada per primera volta en la revista científica Cactáceas i suculentes mexicanes 37: 13 en 1992.[6]
- Aztekium: nom genèric format a partir de la paraula alemana Azteken (que significa 'azteca') i el sufix llatí - ĭum (que s'utilisa per a formar noms de gèneros de plantes), ya que la forma dels cactus d'este gènero recorden a les escultures azteca.[7]
- hintonii: epítet específic otorgat en honor a George Sebastián Hinton, que va ser qui va descobrir l'espècie.[8]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Casi Amenaçada (NT)”.[9]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Cultive
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva a sovint com planta ornamental, utilisant substrats porosos i en un percentage alt d'algeps (sulfat de calcio). La seua propagació es realisa a través de llavors, encara que moltes voltes es empelten per a accelerar el seu creiximent. De fet, les plantes necessiten 12 anys o més per a alcançar el tamany de floració.[3]
Farmacologia
[editar | editar còdic]Conté substàncies actives (#alcaloide) com hordenina, N-metiltiramina, anhalidina, mescalina, N,N-3,4-dimetoxi-fenetilamina, pellotina i 3-metoxitiramina.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en flor
-
Planta en el seu hàbitat
-
Plántulas en creiximent
-
Planta rodejada de hijuelos
-
Porte de la planta
_(53511990549).jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Guzmán, O., Arias, S. & Dávila, P. 2003. Catàlec de Cactáceas Mexicanes. Mèxic: CONABIO-UNAM.
- ↑ 2,0 2,1 Glass, C. & Fitz Maurice, W.A. 1992. Nous taxa de Cactáceas de Nou #León, Mèxic. Cact. Suc. Mex. 37: 11-21.
- ↑ 3,0 3,1 «Aztekium hintonii». www.llifle.com. Consultat el 2025-01-01.
- ↑ 4,0 4,1 «Nous taxa de Cactaceas de Nou #León, Mèxic».Cactaceas i Suculentes Mexicanes.
- 16-19.Consultat el 1-3-2026.
- ↑ Hernández, H.M. & Gómez-Hinostrosa, C. 2011. Mapping the Cacti of Mèxic. Their geographical distribution base on referenced records. Succulent Plant Research, 7. Milborne Port: dh Books.
- ↑ «Aztekium hintonii Glass & W.A.Fitz Maur. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-01.
- ↑ «Aztekium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-22.
- ↑ Urs Eggli, Leonard I. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 109.
- ↑ «Aztekium hintonii: Fitz Maurice, B, Fitz Maurice, W.A., Hernández, H.M., Sotomayor, M. & Smith, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152003A121453711».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152003a121453711.en.Consultat el 2025-07-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aztekium hintonii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.