Geografia (en grec: Γεωγραφικά [Geōgraphiká], en llatí: Geographica) és una extensa obra del geògraf i viager Estrabó (c. 63 a. C. — c. 23 d. C.) composta per 17 volums sobre la geografia de la seua época.[1][2]

Geografia (Estrabó)

Contingut

Llevat algunes parts del llibre 7, el restant ha pogut aplegar complet fins als nostres dies. Es compon fonamentalment d'informes contemporàneus sobre el món romà i recopilacions d'obres anteriors d'orige grec. De manera similar a atres obres de la mateixa época, hi ha numeroses digressió respecte del tema principal. Vàries d'elles es dediquen a demostrar el valor d'Homero com a font geogràfica. Pel contrari, considera de poca importància el testimoni d'escritors com Heródoto. Estrabó a sovint fa de testic dels que uns atres van reportant; mostra en certes ocasions una preocupació per lo detallat, a sovint capcioso i molt argumentatiu, atres moments fa crítica d'atres autors de l'época; mostra un estil peculiarmente grec cap als detalls i justificacions de les seues asserció, fent un eixercici extensiu del raonament: en suma, un pot aplegar a preferir més geografia i menys argumentació. Alguns dels rodeos que mostra el seu fil argumentatiu fan que siga molt útiles seues descripcions als moderns investigadors, proporcionant informació valiosa sobre els métodos de la geografia antiga i de com atres geògrafs antics averiguaven fets relacionats en esta àrea de coneiximent. Han aplegat a les nostres mans hui en dia prop d'una trentena de manuscrits de la Geographika o parts supervivents de la mateixa, casi tots ells de còpies repassades de texts migevals, per mig de possibles fragments de papirs conservats de rolls dels anys 100-300. Els estudiosos han intentat elaborar una edició completa en tots els fragments encaixats; este desig de fa molt temps ha segut possible en una edició moderna de l'any 2002 que va apareixent al mercat a un ritme d'un tom a l'any.

Iberia

 
Iberia segons Estrabó.

El tercer llibre ho dedica a Iberia. Algunes descripcions del mateix:

"En el nom d'Ibería els primers grecs varen designar tot el país a partir del Rhodanos i del isthmo que comprenen els golfs galáticos; mentres que els grecs d'hui coloquen el seu llímit en el Pyrene i diuen que les designació d'Iberia i Hispania són sinònimes i a les seues parts les han cridat ulterior i citerior.”.
Estrabó, "Geografia (III, 4, 19)".

Escriu sobre la Turdetania, culta i rica en recursos terrestres i marítims, regada pel Betis i molt romanizada. Habitada pels turdetanos que eren grans navegants en les seues naus, les majors que aplegaven a Roma. Parla de diferents poblacions com per eixemple, Chipiona, roca de Salmedina, Coepionis Turris o Torre de Capión, que va donar orige al seu nom actual. De la Lusitania, parla sobre les seues costums ancestrals i descriu:

"La comarca situada entre el Tajo i els Artabros està habitada per cinquanta tribus. Encara que el país és, en part, ric en fruts i en ganado, en or i argent, la majoria dels seus habitants preferien l'or al cultiu de la terra i vivien en contínues guerres entre sí i en els seus veïns de l'atre costat del Tajo."
Estrabó, "Geografia (III, 4, X)".

La Celtiberia, basant-se en Polibio i Posidonio, la descriu aixina:

"Passant l'Idubeda s'aplega en seguida a la Celtiberia, que és gran i desigual, sent la seua major part asprosa i banyada per rius, ya que per esta regió va l'Anas i el Tagus i els rius que seguixen....... D'ells el Dorius corre per Numància i Serguntia. Al nort dels celtíberos estan els berones(...) Lindan també en els bardyetas, que hui es diuen bárdulos. Pel oest estan alguns dels astures i dels callaicos i dels vacceos i també dels vettones i carpetanos. Pel sur els oretanos i els demés habitants de l'Oróspeda, els bastetanos i edetanos. Pel este, esta l'Idubeda.
Estrabó, "Geografia (III, 4, 12)".


Segons Estrabó (3, 4, 13), la Celtiberia, seria un país pobre, de sol i clima inhòspit i dividit en quatre parts de les que enumera dos, habitades per arévacos, i lusones, encara que per Polibio i Apià, se sap que les atres dos correspondrien a bells i tittos. Els més forts són els arévacos.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ The New Century Classical Handbook; Catherine Avery, redactor; Appleton-Century-Crofts, New York, 1962; p. 1033:
    "Strabo. Greek geographer, born at Amasia, Pontus, 63 B. C.; died c24 A. D.... His great Geographica, in 17 books... has been the most important geographical work to menja down to us from ancient claves"
    ("Estrabó. Geògraf grec, naixcut en Amasia, Ponto, 63 a. C.; va morir c24 d. C.... El seu gran Geographica, en 17 llibres... ha segut l'obra geogràfica més important que nos ha aplegat des de l'antiguetat")
  2. ↑ David Crystal, redactor, The Cambridge Biographical Encyclopedia, Cambridge University Press, 1994, p. 901:
    "Strabo... (c.64BC—c. AD 23) Geographer and historian... his Geographica in 17 books has menja down almost complete, and is of great value"
    ("Estrabó... (c. 64 a. C.—c. 23 d. C.) Geògraf i historiador... el seu Geographica en 17 llibres s'ha preservido casi complet i és de gran valor")
  3. ↑ Estan cap a l'este i sur i lindan en els carpetanos i les fonts del Tajo. La seua ciutat més célebre és Numància i també són seues Segida (Segeda) i Pallantia.

Bibliografia

  1. Disponible en llínea.
  2. Disponible en llínea.
  3. Disponible en llínea.
  4. Disponible en llínea.
  5. Disponible en llínea.
  6. Disponible en llínea.

En anglés

Papirs

  • P. Köln 1. 8, in B. Krebber and R. Hübner, eds, Kölner Papyri 1 (1976) 27-32.
  • Krebber, B. Naustologoi bei Strabon: ein neues Papyrusfragment (P. Còlon. inv. nr. 5861). Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 9 (1972) 204-221.
  • Krebber, B. Corrigenda. Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 10 (1973) 188.
  • Merkelbach, R. Methone - Methana. Zeitschrift für Papyrologie und Epigaphik 10 (1973) 194-96.
  • P. Oxyrhynchus 3447, in A. Bülow-Jacobsen and J. I. G. Whitehorn, eds, Oxyrhynchus Papyri 49 (1982) 47-73, (numerosos fragments contenint text de Geography 9.1.14 - 9.5.22).
  • P. Oxyrhynchus 4459 in M. W. Haslam and others, eds, Oxyrhynchus Papyri 65 (1998) 71-75. (dos fragments, contenen text de Geography 2.5.20-24).


Enllaços externs