La genómica computacional es referix a l'us de l'anàlisis computacional i estadístic per a dessifrar la biologia de les seqüències del genoma i atres senyes relacionades, com les seqüències d'ADN i ARN, aixina com atres senyes "post-genòmics" (per eixemple, senyes experimentals obtingudes en tecnologies que requerixen la seqüència del genoma, tals com chips de ADN). En combinació en els enfocaments computacionals i estadístics per a entendre la funció dels gens i l'anàlisis d'associació estadística, a este camp també se li referix a sovint com Genómica Computacional i Estadística. Com a tal, la genómica computacional pot ser considerada com un subconjunt de la bioinformática i la biologia computacional, pero en un enfocament en l'us de tot el genoma (en lloc de gens individuals), per a entendre els principis de la forma en que el ADN d'una espècie de controla la seua biologia a nivell molecular i més allà. En l'actual abundància de grans conjunts de senyes biològiques, els estudis computacionals s'han convertit en un dels mijos més importants per al descobriment biològic. [1]

Història

Les raïls de la genómica computacional es compartixen en els de la bioinformática. Durant la década de 1960, Margaret Dayhoff i uns atres en la Fundació Nacional d'Investigació Biomèdica, varen reunir bases de senyes de seqüències homòlogues de proteïnes per a estudis evolutius. La seua investigació va desenrollar un arbre filogenético que determina els canvis evolutius que es requerixen per a que una proteïna particular es transforme en una atra proteïna, basant-se en les seqüències d'aminoàcits subjacent.[2] Açò els va dur a crear una matriu de punt que evalua la provabilitat d'una proteïna estiga relacionada en una atra.

A partir de la década de 1980, varen escomençar a realisar-se bases de senyes de seqüències del genoma, lo que va presentar nous desafius en la forma en que estes es buscaven i comparaven. A diferència dels algoritmes de busca de text que s'utilisen en els llocs web com Google o Wikipedia, la busca de les seccions de similitut genètica requerix trobar cadenes que no són només idèntiques, sino inclús similars. Açò va dur al desenroll del algoritme de Needleman-Wunsch, un algoritme de programació dinàmica que compara conjunts de seqüències d'aminoàcits entre sí, per mig de l'us de matrius de punt derivades de l'investigació anterior de Dayhoff. Més tart, l'algoritme BLAST va ser desenrollat per a realisar busques ràpides i optimisades. BLAST i els seus derivats són provablement els algoritmes més utilisats per a este propòsit.[3]

L'aparició de la frase "genómica computacional" coincidix en la capacitat de completar seqüències de genomes des de mediats de la década de 1990. La primera reunió de la Conferència Anual de Genómica Computacional va ser organisada per científics del Institut d'Investigació Genómica (TIGR) J. Craig Venter en 1998, va proporcionar un fòrum per a esta especialitat, distinguint-la eficaçment dels camps més generals de la Genómica o la Biologia Computacional.

El primer us d'este terme en la lliteratura científica, d'acort en els resums de la MEDLINE, va anar just un any abans en la revista científica Nucleic Acids Research. L'última conferència de Genómica Computacional es va portar a terme en 2006, en una conferència magistral del Premi Nobel Barry Marshall, codescubridor de la relació entre l'Helicobacter pylori i les úlceres d'estòmec.


A partir de 2010, entre les conferències més importants en este camp es conten les conferències Anuals Intelligent Systems for Molecular Biology (ISMB), i Research in Computational Molecular Biology (RECOMB).

El desenroll de les matemàtiques assistides per ordenador (usant productes tals com Mathematica o Matlab) ha ajudat als ingeniers, matemàtics i científics informàtics a escomençar a operar en este àmbit, i la publicació de casos d'estudi i de demostracions està creixent; des de comparacions del genoma complet, fins a anàlisis de l'expressió gènica. Açò ha impulsat l'introducció de noves idees, incloent conceptes de sistemes i control, teories de l'informació, anàlisis de seqüències i extracció de senyes. Es preveu que els enfocaments computacionals continuen sent un tema estàndar en l'investigació i l'ensenyança, mentres que els estudiants interessats en abdós temes escomencen a ser formats en els múltiples cursos creats en els últims anys.[4]

Contribucions de l'investigació genómica computacional en la biologia

Entre les contribucions de l'investigació genómica computacional en la biologia es conten:

  • el descobriment de patrons sotils en les seqüències genómicas;
  • la proposta de rets de comunicació celular;
  • la proposta de mecanismes d'evolució del genoma;
  • la predicció de la localisació precisa de tots els gens humans, utilisant tècniques de genómica comparativa en vàries espècies de mamífers i vertebrats;
  • la predicció de regions genómicas conservades, relacionades en el desenroll embrionari primerenc;
  • el descobriment de possibles vínculs entre els motius de seqüències repetides i l'expressió gènica de teixits específics;
  • la medició de regions genómicas que han evolucionat de forma extraordinàriament ràpida.


Referències

  1. ↑ «Computational Genomics and Proteomics at MIT». Archivat des de l'original, el 22 de març de 2018. Consultat el 11 de novembre de 2011.
  2. ↑ David Mount (2000), Bioinformatics, Sequence and Genome Analysis, pp. 2-3, Cold Spring Harbor Laboratory Press, ISBN 0-87969-597-8
  3. ↑ T.A. Brown (1999), Genomes, John Wiley & Sons, ISBN 0-471-31618-0
  4. ↑ Cristianini, N. and Hahn, M. Introduction to Computational Genomics, Cambridge University Press, 2006. (ISBN 978-0-521-67191-0 | ISBN 0-521-67191-4)