Gelem, gelem
Gelem, gelem (en romaní ‘Vaig anar, vaig anar ’) és el nom que rep freqüentment el himne internacional gitano, la versió final del qual és atribuïda al compositor serbioromaní Žarko Jovanović. Va ser cantat formalment per primera volta durant el Primer Congrés Internacional Gitano celebrat en Londres en 1971, en el qual es va percebre la necessitat d'establir un himne i una bandera comuna que unificara a les comunitats gitanes disperses en tot el planeta.
El títul ha segut adaptat en molts països per a emparellar el seu ortografia i dialecte. Alguns dels molts títuls de la cançó inclouen:
- "Đelem, Đelem" o "Dželem, Dželem" (ortografia croata, sèrbia i bosnio)
- "Ђелем, Ђелем" o "Џелем, Џелем" (en ortografia cirílica serbi i bosnio)
- "Djelem, Djelem" (ortografia en alemà i francés)
- "Gyelem, Gyelem" (hongarés)
- "Ѓелем, Ѓелем" (macedonio)
- "Джелем, джелем" (en rus, ucranià i búlgar)
- "Kara Çocuk Raksı" (versió turca, lit. "Ball de chiquet negre")
- Atres formes: "Jelem, Jelem", "Opré Roma", "Romale Shavale"
La lletra fa referència a la condició itinerant del poble gitano. També es menciona a la Legió Negra (Kali Lègia), en alusió al color dels uniformes de les SS alemanes que varen participar en el genocidi del poble gitano durant la Segona Guerra Mundial, i que pot ser entés de manera simbòlica com un recordatori de persecució del poble romaní.
Història
La procedència de la melodia no està clara, i existixen vàries històries entorn a ella, no obstant totes li atribuïxen un orige popular. Una versió conta que va ser arreplegada per primera volta pel músic búlgar Milan Aivazov (naixcut en 1922 en Plodiv), el qual l'havia escoltat del seu yayo. Segons esta versió Milan Aivazov recordava la melodia i el títul, pero havia oblidat la lletra.cita requerida
Atres versions conten que la melodia és originària de Romania i es va popularisar en els espectàculs de varietats parisencs durant els anys vint i trenta.cita requerida En els anys xixanta ya era una melodia molt coneguda i versionada entre els gitanos serbis.cita requerida D'igual manera, va ser utilisada en la banda sonora de la película Skupljaci Perja (la versió de la qual en anglés va ser titulada I even met some happy gypsies), dirigida per Alexander Petrovic i estrenada en 1969,[1] la qual li va donar més popularitat.
Sense importar les distintes versions, sobre eixa melodia el músic gitano yugoslavo Jarko Jovanovic va elaborar la versió definitiva, durant la celebració del citat congrés en 1971. Tant la lletra com la música varen ser acceptades unànimement durant el primer i el segon congrés respectivament. En el transcurs del temps, diferents organisacions gitanes de tot lo món (especialment les d'Europa central), aixina com l'opinió pública, han aplegat a acceptar-la com a himne oficial, especialment a partir de la gravació que va fer el popular músic yugoslavo Šaban Bairamovic en els anys huitanta.[2]
Text i música
La lletra del text, escrita sobre eixa melodia, es deu a Žarko Jovanović i al mèdic gitano suís-alemà Jan Cibula, els qui la varen reescriure en 1978, durant el Segon Congrés Internacional Gitano. A continuació una transcripció de la lletra i una traducció a l'espanyol derivada de la traducció a l'anglés
Sobre la música, Karen Eliane la transcribe com un adagi rubato, en tonalitat de si bemol major.[3]
Referències
- ↑ «Welcome | Film and Mija Studies Program». filmstudies. yale. edu. Consultat el 2022-02-01.
- ↑ https://web.archive.org/web/20000408225030/http://www.geocities.com/~patrin/gelem.htm
- ↑ http://www.unionromani.org/gelem/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gelem, gelem» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.