Anar al contingut

Galocha

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Galocha
Partida de galocha
Deport: Pilota valenciana
Cancha: Carrer natural o carrer artificial
Pilota: Pilota de vaqueta
Modalitat: Estil directe (en corda alta)
Competicions: Campionat Autonòmic de Galocha, Trofeu El Corte Inglés

La galocha és una de les modalitats tradicionals més populars i arrelades de la pilota valenciana, practicada a l'estil directe en carrers naturals o carrers artificials adaptats, en regles molt similars a les de l'escala i corda pero adaptades a les característiques arquitectòniques del carrer.

Cancha

Les partides de galocha es disputen en una carrer. El carrer deu medir uns 7 a 8 m d'ample i uns 50 m de llarc, si be estes mides són variables depenent de la localitat. Per les dificultats que ha impost l'aument de tràfic per a la pràctica d'esta modalitat de pilota són numerosos els ajuntaments valencians que han construït carrers artificials.[1] Estos carrers cuiden fins als més mínims detalls, existint en elles portes, finestres i balcons. Entre atres localitats existixen carrers artificials en Monserrat, Alfarp, Aldaya, Beniparrell, La Eliana, Meliana, Foyos, Albuixech, Chirivella o Benidorm.

En el centre del carrer, i a una altura d'1,80 m, es coloca una ret que dividix la cancha en dos mitats. D'esta ret, a uns 10 a 12 m se situa a uns 3 m d'altura la corda de "Galocha" o de ferida. Esta cuerdo deu superar-se en el moment de la ferida i ignorar-se en el restant del joc o punt. I a dos peus de la ret de Galocha, sobre la paret esquerra, es dibuixa en el sol un rectàngul cridat dau. Tant el dau com la ret de Galocha solament són necessaris quan se servix cada quinze, i s'ignoren en atres situacions de joc.

L'audiència se senta en el sol als laterals del carrer, en les vereda, o baix de la ret central. En cas de carrers artificials, en la part superior de les parets laterals (o paret lateral) es construïxen grades escalonades.

Pilota

Usualment se sol jugar a galocha en pilota de badana, que té un pes d'uns 36 g i un diàmetro de 40 mm. Això és pel seu menor cost ya que en jugar-se en el carrer és prou fàcil extraviar la pilota i a que per la seua menor durea comparada en la pilota de vaqueta la fa més apropiada per als aficionats que disputen esta modalitat.

Reglament

Erro al crear miniatura:
Partida de galocha en la calle.

Les regles són les mateixes que les de escala i corda adaptades a les diferents condicions de la cancha. La partida es disputa generalment entre dos equips de tres pelotaris cada u Els equips solen distinguir-se per un dur el color blau i l'atre el roig. L'objectiu del joc és passar-se la pilota de badana sobre la corda central. La principal diferència en la escala i corda és la ferida (el traga).[2]

Cada joc val cinc punts guanyant la partida aquell equip que aplega primer a 70 punts. Els tants es conten en forma similar al sistema usat en el tenis, 15, 30, val i joc (joc). L'empat en quinze es denomina quinzens, i l'empat en trenta es denomina a dos.

Per a realisar el traga, el feridor des d'un sector marcat en el seu camp llança la pilota, sense colpejar-la, devent passar per damunt de la corda i botar en el dau del camp contrari. Tant el dau com la corda solament són utilisats en traure per a cada quinze, sent ignorats en les atres situacions de joc.[3] Despuix d'açò l'equip contrari ha de tornar la pilota per damunt de la corda sense deixar-la botar o com a molt despuix d'un pot, i colpejant-la una sola volta l'equip en la mà. Comet falta i pert el punt l'equip que no és capaç de tornar la pilota per damunt de la corda, deixa que pot en el seu camp més d'una volta, colpeja la pilota en alguna cosa que no siga la mà o colpeja dos voltes seguides la pilota.

Competicions

A pesar del seu caràcter aficionat el món de la galocha és molt actiu. Precisament a esta falta de professionalitat i a la similitut de les seues regles en la escala i corda, és la modalitat a la que se sol introduir als chiquets. Per això existixen infinitat de tornejos infantils. No obstant també existixen diferents tornejos per a adults. Entre ells podem destacar els següents:

Campeonato de Clubes de Galocha - Trofeo "El Corte Inglés"

És el torneig decà dels clubs d'este deport, en sis pobles que practiquen este deport: Godelleta, Alfarp, Monserrat, Alcaser, Riola i Mislata.

Si el joc de la pilota goja d'una història centenària pot afirmar-se, sin temor a equivocar-se, que va anar en el Trofeu El Tall Inglés quan va escomençar la seua història com un deport reglamentat, estructurat en clubs, a imitant les lligues d'atres deports.[4]

A principis de el XXI en el torneig participen 75 pobles i 300 equips; que movilisen uns 1500 pilotaris, en una mija d'edat que no supera els 25 anys.

A lo llarc del torneig iniciat en 1976 distints jugadors i equips s'han destacat. El llegendari equip d'Agustín, Conrado, Sopetes i Gerardo, va dominar en els primers anys, quan sempre es jugava en els carrers. Benavites va acaparar bona part de les alteracions en la década de 1980 en jugadors de la talla d'Héctor, Gollart o Soriano, que no varen tindre substituts de garantia. Despuix de Benavites va irrompre en gran força el poble de Sollana gràcies a la calitat d'un jugador molt carismàtic Federico; Sollana va formar una pedrera de magnífics jugadors que els han permés dominar en l'història del torneig en 8 títuls repartits entre els seus dos clubs. Clàssiques formacions com Godelleta i Monserrat varen destacar en les primeres edicions en jugadors de la talla de Xatet, Colorat, Marcial o Rafa Ortiz. Picasent va fichar a Claramunt i Sopetes per a véncer per dos anys consecutius. Beniparrell va anunciar la presència del jovenil Núñez per a véncer en 1989 i Faura va ficar basa en un jove Álvaro en 1992 sense més continuïtat. Masalfasar a pesar de la seua enorme pedrera inscriu el seu nom per primera volta en 1998.

Historial
Año Campeón Subcampeón Resultados Ciudad
2011 Ovocity-Marquesat d'Alfarp
Angel, Gerardo II, Emilio i Becken
Caja Campo Godelleta
Marcos, Juan, Ferdi i Cano
70-50 Beniparrell
2010 El Manar de Masalfasar Ovocity-Marquesat d'Alfarp 70-45 Monserrat
2009 Aj. de Monserrat Ovocity-Marquesat d'Alfarp 70-60 Faura
2008 Cajacampo Godelleta Tryp Masalfasar 70-35 Chirivella
2007 CP Beniparrell Godelleta 70-50 Benifayó
2006 CP Beniparrell Godelleta 70-65 Beniparrell
2005 Monserrat Godelleta 70-35 Meliana
2004 Godelleta Foyos
2003 Foyos Godelleta
2002 Godelleta Borbotó
2001 Masalfasar Foyos
2000 Aldaya Borbotó
1999 Masalfasar Foyos
1998 Masalfasar Borbotó --- Puzol
1997 Sollana Sollana --- Borbotó
1996 Sollana Sollana --- Borbotó
1995 Sollana Borbotó --- Borbotó
1994 Sollana Llombay --- Sollana
1993 Sollana Llombay --- Aldaya
1992 Faura Benavites --- Faura
1991 Benavites Llombay --- Masalfasar
1990 Sollana Cuart de les Valls --- Beniparrell
1989 CP Beniparrell Benavites --- Godelleta
1988 Benavites CP Beniparrell --- Godelleta
1987 Sollana Monserrat --- Monserrat
1986 Sollana Benavites --- Masalfasar
1985 Picasent Benavites --- Aldaya
1984 Picasent Benavites --- Silla
1983 Monserrat Masalfasar --- Alfarp
1982 Benavites Monserrat --- Godelleta
1981 Benavites Godelleta --- Alfarp
1980 Alfarp Monserrat --- Alfarp
1979 Alfarp Godelleta --- Alfarp
1978 Alfarp Mislata --- Godelleta
1977 Alfarp Mislata por puntos ---
1976 Godelleta Monserrat por puntos ---

Campeonato de pueblos de Galocha - Torneo Interpobles - "Edicom"

El Campeonat Autonòmic Interpobles, oficialment Campeonat de pobles de Galocha, és un torneig organisat per la Federació de Pilota Valenciana i patrocinat per Edicom. Té la particularitat de ser jugat per "pilotaris" aficionats a on els clubs només poden presentar jugadors de la seua pròpia pedrera.

Des de 2006 el patrocinador és l'empresa Edicom, fet que ha comportat varietat de noms a lo llarc de la seua història; actualment "Trofeu Intepobles-Edicom", o simplement "Trofeu Edicom".

Es disputa durant els mesos d'octubre a decembre de cada any.

L'equip guanyador de el "Interpobles" juga la supercopa de galocha contra el guanyador de el "Trofeu El Tall Inglés".

Historial
Año Campeón Subcampeón Resultado Ciudad
2010 Ovocity Marquesado d'Alfarp
Terio, Gerardo II, Emilio i Becken
El Manar Masalfasar
Moro, Víctor, Ximo y Ramonet
70-60 Alfarp
2009 El Manar Masalfasar Ayto. Benidorm 70-20 Godelleta
2008 Tryp Masalfasar Caja Campo Godelleta 70-40 Benifayó
2007 Caja Campo Godelleta Farho Albuixech 70-60 Benifayó
2006 Ayuntamiento Beniparrell A Caja Campo Godelleta A 70-55 Godelleta
2005 Meliana Godelleta
2004 Godelleta Godelleta
2003 Godelleta Albuixech
2002 Pati Cafetí Masalfasar A Yuste Masalfasar A
2001 Ayuntamiento Beniparrell Pati Cafetí Masalfasar
2000 CP Beniparrell Pati Cafetí Masalfasar
1999 Pati Cafetí Masalfasar Sala Jaime I Masalfasar
1998 Pati Cafetí Masalfasar Puzol
1997 CP Masalfasar Construcciones Reunidas Sollana
1996 Pati Cafetí Masalfasar Construcciones Reunidas Sollana
1995 Pati Cafetí Masalfasar Sollana Urbana
1994 Sollana Masalfasar
1993 Pati Cafetí Masalfasar Benavites
1992 Pati Cafetí Masalfasar Godelleta
1991 Masalfasar A Moncada
1990 Benavites Aldaya
1989 No se celebró el campeonato.
1988 Masamagrell Alcácer
1987 Alfarp Museros
1986 Monserrat Museros

Supercopa de Galocha

És un torneig de Galocha organisat per la Federació de Pilota Valenciana que enfronta des de 1996 a partida única en cancha neutral als vencedors del Trofeu "El Tall Inglés" i el Torneig "Interpobles - Edicom".

Año Campeón Subcampeón Resultado Ciudad
2011 El Manar Masalfasar
Javi, Víctor, Ximet i Llorens
Ovocity Marquesat d'Alfarp
Ángel, Gerardo II, Emilio y Becken
70-65 Godelleta
2010 El Manar Masalfasar
Javi, Víctor, Ximet i Llorens
Ayto. de Montserrat
Pasqual II, Jesús Manuel, Voro i Añó
70-65 Beniparrell
2009 El Manar Massalfassar Caja Campo Godelleta 70-55 Godelleta
2008 Aj. de Beniparrell Caja Campo Godelleta 70-35 Meliana
2007 Caja Campo Godelleta Aj. Beniparrell 70-30 Beniparrell
2006 Meliana Montserrat -- Benifayó
2005 Godelleta A Godelleta B
2004 Godelleta Foios
2003 P.C. Masalfasar Godelleta
2002 Godelleta P.C. Masalfasar
2001 P.C. Masalfasar CP Beniparrell
2000 Aldaya CP Beniparrell
1999 PC Masalfasar P.C. Masalfasar
1998 PC Masalfasar Puzol
1997 CP Masalfasar Sollana
1996 PC Masalfasar Sollana

Referències

  1. ↑ Como es una calle de Galoxta? en Carrer de Galoxta
  2. ↑ Soldado, Alberto (1998). Joc de Pilota. Historia de un deport Valenciano. PubliTrade Grupo de comunicación, Valéncia. ISBN 84-923378-1-8
  3. ↑ Llopis i Bauset, Frederic (1999). El Joc de Pilota Valenciana. Carena Editors, Valéncia. ISBN 84-87398-2
  4. ↑ Arranca del 45 Campeonato de Galocha El Corte Inglés en El Mundo