Galaxita
La galaxita és un mineral de la classe dels minerals òxits, i dins d'esta pertany al cridat grup de l'espinela. El seu composició química ve expressada per Mn2+Al2O4.
Va ser descrit per primera volta en 1932 per la seua presència en Bald Knob, comtat de Alleghany, Carolina del Nort, prop de la localitat de Galax, en l'estat veí de Virginia, topònim que a la seua volta prové de la planta Galax urceolata, que creix en la zona.[1][2] Un sinònim poc usat per a este mineral és manganoespinela.
Propietats
[editar | editar còdic]La galaxita és un mineral de color roig parduzco o negre, opac, de lluentor vítreo o metàlic.[2][3] Té durea 7,5 en l'escala de Mohs (semblant al granate) i una densitat de 4,23 g/cm³.[2]
Cristaliza en el sistema cristalí isomètric, classe hexaoctaédrica. Conté aproximadament un 50% de A el2O3 i un 36% de MnO. Com a impurees principals apareixen el Fe2O3 —la seua proporció pot superar el 8%— i el MgO, per lo que la composició d'este mineral també pot reflectir-se com (Mn2+,Fe2+,Mg)(Al,Fe3+)2O4.[1][4]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]La galaxita pot presentar-se com a grans, octaèdrics o redonejats, de fins a 5 mm. Apareix en roques riques en carbonats; també pot aparéixer en jaciments d'atres minerals de manganeso que han segut metamorfizados en les zones d'estos que tenen poca saturació de sílice. Sol trobar-se associat a atres minerals com alleghanyíta, rodonita, sonolita, espesartina, tefroíta, jacobsita, kellyíta, alabandina, magnetita, manganostibita, manganhumita o manganosita.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Galaxita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.