Alabandina
L'alabandina és un mineral de la classe dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la galena”. Va ser descoberta en 1832 en l'antiga ciutat de Sacaramb en Hunedoara (Romania),[1][2] sent nomenada aixina pel seu supost descobriment en la ciutat d'Alabanda (Turquia). Un sinònim poc usat és alabandita.
Característiques químiques
És un sulfur anhidro de manganeso. Molt semblat estructuralment a atres minerals sulfur del grup de la galena al que pertany. És dimorfo en la rambergita, d'igual fòrmula química pero que en lloc d'isomètric cristalisa en el sistema cristalí hexagonal.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, magnesi i cobalt.
Es derrite al fòc i es vitrifica per lo que alguns la tenen per espècie de vidre i se servixen d'ella en la fàbrica de vidres i cristals per a purificar-los de la tintura i verdenc que solen traure.[3]
Formació i jaciments
Pot formar-se en grans cantitats en vetes de sulfur polimetálicos epitérmiques i especialment en jaciments de minerals del manganeso de baixa temperatura.
És un component inusual de gran número de meteorits.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: galena, calcopirita, esfalerita, pirita, acantita, telur, rodocrosita, calcita, rodonita o cuarzo.
Referències
- ↑ Haüy, R.J.(1822).«Manganèse vaig sulfurar».Traité de Minéralogie.4: 268-272.(en francés)
- ↑ Beudant, F.S.(1832).«Alabandine».Traité Élémentaire de Minéralogie, 2nd Edition, (Paris).: 399-400.(en francés)
- ↑ Diccionari de la llengua castellana, 1770.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alabandina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.