Gèl amorfo
El gèl amorfo (també conegut com a gèl no cristalí o "vítreo") és una forma sòlida del aigua que carix d'un orde de llarc alcanç en la seua disposició molecular. A diferència del gèl comú, que és un material cristalí en una ret hexagonal regular (gèl Ih), el gèl amorfo es caracterisa per la seua estructura desordenada, similar a la d'un vidre. Es produïx principalment per mig de refredat ràpit de l'aigua líquida, que impedix que les molècules tinguen temps suficient per a organisar-se en una ret cristalina, o per compressió del gèl ordinari a baixes temperatures.[1]
Encara que casi tot el gèl d'aigua present en la Terra és la forma cristalina gèl Ih, el gèl amorfo domina en les profunditats del mig interestelar, lo que ho convertix en l'estructura més comuna per a l'H2O en el univers en general.[1] El seu estudi és fonamental per a comprendre processos astrofísics, la formació de cometes i planetes, aixina com aplicacions biotecnológicas com la criopreservación.
Aixina com existixen múltiples formes cristalines de gèl (actualment es coneixen més de 20 fases), també hi ha diferents varietats de gèl amorfo. Estes es distinguixen principalment pels seus densitat, que van des de 0.94 g/cm³ fins a més d'1.26 g/cm³.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Hielo amorfo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.