Funeral vikingo

Erro al crear miniatura:

Funeral vikingo del cap varego Ígor de Kiev en el Rus de Kiev.
Quadro d'Heinrich Semiradzki (1845-1902).

Gràcies a l'arqueologia, les sagues i a la poesia en nòrdic antic i al relat d'Ahmad ibn Fadlan se sap que els vikingos solien enterrar als seus morts en barcos funeraris. Els rituals que varen tindre lloc en terra han permés als arqueòlecs estudiar les diverses tradicions escandinaves de l'época dels vikingos. Freqüentment eren depositats en un barco o en un barco de pedra, i se'ls solia deixar ofrenes segons l'estatus i la professió del difunt, entre les que podia incloure's el sacrifici d'esclaus. En Escandinavia es conserven molts túmulos en honor de reis i caps vikingos, ademés de pedres rúniques i atres monuments funeraris. Alguns dels més célebres es troben en el cementeri de túmulos de Borre, en Noruega, i en Lindholm Høje i Jelling en Dinamarca.

Ofrenes

Era comuna deixar regals junt al cadàver. Inclús si el cos era cremat en una pira, el difunt rebia presents, la cantitat dels quals i valor no depenien del sexe sino únicament de la seua posició social. Era important realisar el ritual correctament per a que el difunt conservara en l'atra vida l'estatus vital que havia posseït en la vida terrenal, i per a evitar que es convertira en un ànima errante condenada a vagar eternament.

La tomba habitual per a un esclau era, provablement, poc més que un forat en la terra. Se li enterrava provablement de manera que no retornara per a atormentar als seus amos i per a que poguera ser-los d'utilitat quan estos hagueren mort. Inclús en ocasions se'ls sacrificava per a que compliren eixa funció en l'atra vida. Als hòmens lliures se'ls enterrava en armes i equip de monta. Els artesans podien ser enterrats junt a totes les seues ferramentes. A les dònes li les enterrava en les seues joyes i a voltes en instruments per a us domèstic o part de l'aixovar. L'enterrament vikingo més suntuoso descobert fins al moment (2008) és el Barco de Oseberg, que era per a una dòna (provablement una reina o una sacerdot) que hauria vixcut en el IX.

Monuments funeraris

Un funeral vikingo podia supondre una despesa considerable, pero la tomba i les ofrenes no es consideraven un desperdici. Ademés de rendir homenage als morts, la tomba constituïa un monument a la posició social dels descendents. Alguns clans nòrdics especialment poderosos podien fer vanaglòria de la seua posició per mig de cementeris monumentals. El cementeri vikingo de Borre en Vestfold per eixemple, està lligat a la dinastia Yngling, i estajava grans túmulos que contenien barcos de pedra.

Jelling en Dinamarca és el memorial real més gran de l'época vikinga. Va ser realisat per Harald Blåtand en recort dels seus pares Gorm i Tyra, i en honor a sí mateixa. Es tracta d'un solament dels dos grans túmulos que contenien una cámara mortuoria, pero abdós tombes, l'iglésia i les dos pedres de Jelling testifiquen lo important que era marcar la mort ritualment durant l'era pagana i els inicis de l'era cristiana.

En tres llocs d'Escandinavia hi ha grans cementeris que varen ser usats per tota la comunitat Birka en Mälaren, Hedeby en Schleswig i Lindholm Høje en Ålborg. En les tombes de Lindholm Høje apareix una gran varietat de formes i tamanys. Hi ha barcos de pedra i una mescla de tombes triangulars, quadrades i circulares. Estos cementeris han segut usats durant moltes generacions i pertanyen al poble.