Funció de la Creu de Montemayor de Pililla
La festa de la Funció de la Creu, o simplement «La Funció», com habitualment li la coneix en la localitat, consistix en un conjunt d'activitats religioses i festives; des dels seus orígens existixen proves documentals d'estes celebracions i des d'a lo manco el XVII, han segut senya d'identitat i cohesió dels veïns de Montemayor de Pililla, província de Valladolit, Espanya.
Transmesa i mantinguda com a patrimoni viu de generació en generació, la Funció de la Creu constituïx una expressió significativa de la forma de vida d'una comunitat i un element de vinculació o relació social originari, tradicionalment desenrollat en eixe territori.
A lo llarc de la Funció es desenrollen una série de celebracions religioses, processons i llitúrgies, entre les que destaca la Missa Major cantada i la processó en la Confraria de la Santa Creu, atestada a lo manco des de principis de el XVI. No obstant, és l'activitat taurina, entesa com les tècniques utilisades per a tancar i córrer al bou, l'activitat que millor singulariza la Funció com a festivitat.
Per això, va ser declarada be d'interés cultural de caràcter immaterial per la Junta de Castella i Lleó el 14 de setembre de 2017, en el nom «Funció de la Creu i Plaça de Bous de l'Empalizada».[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Dins del conjunt de celebracions religioses i lúdiques que en l'actualitat tenen lloc en Montemayor de Pililla, entre el 13 i el 18 de setembre, conegudes popularment com «La Funció», se celebren un conjunt singular d'activitats taurines tradicionals: tancades, brega i capeges i especialment el marc a on són eixecutades, el recint taurí conegut com a Plaça de Bous de l'Empalizada.
La Funció de bous montemayorenses o «Bous de l'Exaltació de la Santa Creu», es documenta des de el XVII fins al present, caracterisant-se per la continuïtat en els distints elements que configuren la festa, com són la tancada mixta del ganado a córrer, la capeja o els bous correguts conforme a les tècniques de la tauromaquia popular i l'us de la plaça de bous atalancada, com a recint propi. Tals funcions han segut i seguixen sent íntimament populars, en la participació dels ciutadans-aficionats tant en l'elecció del ganado, com en l'infraestructura i finançació.
La Funció arreplega les característiques d'un poble comunero, és dir, que la mitat del terme és del «comú», derivació de les terres de la Comunitat de Vila i Terra de Cuéllar. D'esta forma, la terra de tots aportava la fusta per a la plaça de bous, que es feya en la contribució comuna de tots els caps de família; el leñador, el carpintero o el resinero s'encarregaven de talar, desroñar –descortezar– i preparar la fusta d'un any per a un atre; els arrieros o els que posseïen yuntas de mules, mascles o cavalls i carro o galera la transportaven primer al «corral del concejo» i després a la plaça de bous. Les dos forjes que han funcionat fins fa poc confeccionaven les taches especials, els pasantes o els puntones i el restant, baix les órdens del capataç de l'ajuntament, construïen la plaça. Uns atres s'encarregaven de dur l'arena per al rode, tan abundant en les pinades de la zona, ocupant-se normalment aquells que eixercien d'albañil o els que feyen el fanc per a les teulades.
La confluència dels tres elements tanque-capeja-recint, documentats durant trescents cinquanta anys, configura una tauromaquia particular en la que la tancada seguix corrent els mateixos pagaments, governat en la mateixa filosofia mixta professional/aficionat. La capeja seguix component-se dels llances tradicionals –cort, retallada, quebre, toreig de fortuna, toreig de atalancados o invencions–, utilisats tradicional i generalment en tota Castella, pero que ací es singularizan especialment pel marc a on són eixecutats, la plaça de bous empalizada.
Festivitat
[editar | editar còdic]La Funció pròpiament dita comença el 13 de setembre, dia en el que se sortegen els «parquet»; en anterioritat a esta data es realisa la demanada de bous, festa tradicional en la que els chicons demanen a l'alcalde els bous d'eixe any. Els protagonistes actius de la funció són les gents del lloc que, a través de les penyes, participen activament en el desenroll de la festa.
En Montemayor de Pililla es troba un dels últims restants del model de «bous de lloc», en el que la finançació corria a càrrec dels veïns sense que intervingueren els òrguens de govern més que esporàdica i circunstancialment. Els mossos eren els encarregats de planificar, organisar, eixecutar i finançar la funció, circumstància esta que singulariza i caracterisa estes festes. Els bous eren comprats, tancats, pagats i correguts pels mossos i de la mateixa forma, l'arquitectura efímera necessària per al desenroll de l'activitat, corria al seu càrrec.
Vore també
[editar | editar còdic]- Plaça de Bous La Petatera, de similars caracterísiticas en Vila d'Álvarez (Colima, Mèxic).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Función de la Cruz de Montemayor de Pililla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.