Fulvaleno
El fulvaleno (biciclopentadienilideno) o pentafulvaleno és el membre de la família dels fulvalenos en la fòrmula molecular C10H8. És d'interés teòric com un dels hidrocarburs conjugats no benzenoides més simples. El fulvaleno és un isòmer inestable dels composts aromàtics benzenoides més comuns: naftaleno i azuleno. Consistix en dos anells de 5 membres, cada u en dos enllaços dobles, units per un quint doble enllaç. Té simetria D2h.
Història
Un intent de síntesis del fulvaleno en 1951 per Pauson i Kealy va resultar en el descobriment accidental del ferroceno. La seua síntesis va ser reportada per primera volta en 1958 per I. A. Matzner, treballant a càrrec de William von Eggers Doering. En este método, es pot preparar el fulvaleno fent reaccionar ciclopentadieno en N-butil-liti per a formar el anión ciclopentadienuro. Este anión es convertix baix l'influència de la llum en un radical intermig, que es dimeriza molt ràpidament. L'enllaç format finalment es oxida en oxigen a un doble enllaç, creant el fulvaleno:
El fulvaleno es va observar espectroscópicamente a 77 K a partir de la fotólisis de diazociclopentadieno (dimerisació de dos carbenos de ciclopentadieno)[1] en espectres UV que coincidixen en els obtinguts pel grup de Doering. L'aïllament final del compost es va produir en 1986[2] per mig d'un método similar al de Doering. Es va trobar que el compost era no aromàtic i extremadament reactiu per damunt de -50 °C per mig de la dimerisació de Diels-Alder.
Lligant en química organometálica
El fulvaleno forma complexos organometálicos estables, que poden considerar-se formalment com derivats del dianión C10H82-.[3] El nom generalment s'acurta i es denota com Fv.
Referències
- ↑ Photochemical Experiments in Rigid Mija at Low Temperatures. II. The Reactions of Methylene, Cyclopentadienylene and Diphenylmethylene William B. Demore, H. O. Pritchard, Norman Davidson J. Am. Chem. Soc., 1959, 81 (22), pp 5874–5879 doi:10.1021/ja01531a008
- ↑ Synthese von Pentafulvalen durch oxidative Kupplung von Cyclopentadienid mittels Kupfer(II)-chlorid André Escher, Werner Rutsch, Markus Neuenschwander Helvetica Chimica Acta Volume 69 Issue 7, Pages 1644 - 1654 1986 doi:10.1002/hlca.19860690719
- ↑ Capps, K. B. ; Whitener, G. D. ; Bauer, A. ; Abboud, K. A. ; Wasser, I. M. ; Vollhardt, K. P. C. et Hoff, C. D., Synthesis and Crystal Structures of (Fulvalene)W2(SH)2(CO)6, (Fulvalene)W2(μ-S2)(CO)6, and (Fulvalene)W2(μ-S)(CO)6: Low Valent Tungsten Carbonyl Sulfide and Disulfide Complexes Stabilized by the Bridging Fulvalene Ligand, Inorganic Chemistry, 2002, Vol.41, págs.3212 -3217.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fulvaleno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.