Anar al contingut

Fugalias

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les Fugalias o Regifugion (en llatí: Fugalia, "festa de la fuga" o Regifugium, "fugida del rei") varen ser les festes que se celebraven en Roma per a commemorar l'expulsió de l'últim rei romà, Tarquinio el Soberp. També existix la possibilitat que se celebraren en honor de la deesa Fujia en reconeiximent a que havia posat a la fuga als enemics de Roma.[1]

Era una festa religiosa anual que tenia lloc en l'Antiga Roma cada 24 de febrer (en llatí: a.d. VI Kal. Mart.).

Història

No se sap molt d'esta antiga festa,[2] i inclús per als antics romans ya tenia un obscur significat, encara que sí sembla cert que tinguera les seues raïls en l'etapa monàrquica.

Varrón i Ovidio varen rastrejar l'observança fins a la fugida del rei etrusc de Roma, Tarquinio, en 510 a. C. que marca el final de la monarquia i la fundació de la República romana. En els seus Fastos, Ovidio oferix el relat més antic d'esta observança:

"Ara dec contar la fugida del rei, sis dies des del fi de més.[nota 1]"L'últim dels tarquinios posseïa la nació romana, un home injust, pero no obstant fort en la guerra."[nota 2]

Plutarco en un document epigràfic[3] manté que el rex sacrorum va jugar un paper com a substitut de l'antic rei de Roma en varis rituals religiosos. El rex no tenia cap paper cívic o militar, pero no obstant estava obligat a oferir un sacrifici públic en els Comitia Calata en esta data. La "fugida del rei" o "fuga del rei" (d'ahí, Fugalias) va ser la repentina eixida que el rei, junt en els salii que li acompanyaven, varen tindre que fer des d'eixe lloc d'assunts públics. Es pot prendre lfuga' del rex sacrorum com una recreació de l'expulsió de Tarquinio.[4]

Esta festa es plantejava despuix de fin d'any. Quan hi havia intercalació, no seguia a les festes Terminalias, sino que se celebrava en els últims cinc dies del més intercalar. No obstant, la majoria de les fonts consideren que la festa marcava el final de l'any[5] o, a lo manco, la suspensió de les activitats del rex sacrorum fins a les Calendas de març. De fet, abans de la reforma del calendari de Juliol César (calendari juliano), que va elevar el número de mesos de l'any de dèu a dotze, l'any començava en el més de març (dedicat al deu Mart). Llavors, abans de la reforma, el 24 de febrer antic es corresponia en el 24 de decembre. D'esta forma, el Regifugium va estar relacionat en ldesaparició' del Sol durant el solstici de hivern, i la tornada del rex marcava el començ del nou any.

Esta interpretació encara existia en l'any 391, durant el qual, segons el Còdic de Teodosio[6] es prohibia la celebració de qualsevol sacrifici pagà el 24 de febrer. El Regifugium va passar a cridar-se llavors Fugalias (Fugalia).[5]

Abans de les Fugalias, estaven les festes Terminalias i despuix, les festes Equirrias. Les Fugalias també s'han associat en les festes Bufonias áticas.[7]

Vore també

Notes

  1. ↑ En realitat, cinc dies, perque els romans utilisaven el reconte inclusivo.
  2. ↑ Nunc mihi dicenda est regis fuga. Traxit ab illa sextus ab extrem nomina mense dies. Ultima Tarquinius Romanæ gentis habebat regna, vir iniustus, fortis ad arma tamen.

Referències

  1. ↑ P. Esteban de Terreros i Pando (1787). Diccionari castellà en les veus de ciències i arts. Tom 2º, Fugalias, Madrit: Imprenta de la viuda d'Ibarra, pp. 193.
  2. ↑ V. Basanoff, Regifugium: La fuite du roi, 1943.
  3. ↑ Plutarco, CIL. I, 289; també Plut. P. R. 63.
  4. ↑ Plantilla:Cita DGRA
  5. ↑ 5,0 5,1 Holleman, 1978, 4.
  6. ↑ Còdic de Teodosio, 16, 10, 10.
  7. ↑ J. Bayet, Histoire polytique et psychologique de la religion romaine, V, 2, 1.

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fugalias&oldid=935466»