Anar al contingut

Frass

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Oruga de Hyles gallii deixant arrere el frass al seu pas.
Mojoncito de frass d'una oruga de gran tamany.
Una larva de Cassida rubiginosa, duent una massa del seu propi frass com a defensa repugnatorial.

Es denomina frass als residus més o menys sòlits excretados per insectes i atres matèries relacionades. És un terme adoptat de l'anglés que es referix al guano d'insectes.

Definició i etimologia

Frass és un terme informal i per lo tant en certes ambigüitats en la seua definició. La paraula deriva del vocable en alemà Fraß, que significa l'excreta produïda per un insecte despuix de processar l'aliment.[1] L'us en espanyol s'aplica als residus excretados de tota matèria que ingerixen els insectes, i de manera similar, a atres rebujos mastegats o foradats que els insectes deixen al seu pas. En forma general no s'aplica als decorreguts tals com el rocío de mel.

Este vocable es remonta al XIX.[2][3] Un glossari de començos de el XX indica "... excrement; per lo general bolitas excretadas per orugas."[4] En certs contexts frass es referix principalment al fi material mastegat, a sovint polvuroso, que els insectes fitòfecs passen com desfet indigerible despuix de que hagen processat els teixits vegetals tant com la seua fisiologia els permet.[5] Atres eixemples de les distintes varietats de frass inclouen el material fecal que els insectes tals com les larves de les arnes del manzano deixen quan s'alimenten dins de fruts o llavors, o que insectes com Terastia meticulosalis deixen en foradar la mèdula de les ramitas de Erythrina.

Vàries formes de frass poden resultar depenent de la naturalea de l'aliment i del sistema digestiu de l'espècie d'insecte que excretó el material. Per eixemple, moltes orugas, especialment les orugas grans que s'alimenten de fulls en famílies com Saturniidae, produïxen bolitas molejades de manera prou elaborada que poden ser visibles en el sol baix de les plantes en les que s'alimenten. En els túnels que caven en els fulls de les que s'alimenten, els minadores de fulls solen deixar residus visibles d'excrements amorfos de la polpa del mesofilo. El seu excrement comunament no ompli el túnel.

Pel contrari, les larves de molts dels escarabats de la família Bostrichidae (per eixemple Lyctus) expulsen parcialment el seu excrement finament granular dels seus túnels quan perforen la fusta de la que s'alimenten, mentres que les larves de la majoria dels Cerambycidae de fusta seca deixen el seu excrement apiñado en els túnels darrere d'elles. Moltes atres espècies de barrenadores de la fusta també deixen els túnels darrere d'ells en excrement sec compactar, que pot ser finament polvoriento o aserrín gros. Possiblement açò siga en part com una defensa contra atres larves del barrenador, moltes de les quals són caníbals, o podria servir per a reduir els atacs d'alguns tipos d'àcars depredadors o absorbir els decorreguts que un arbre viu podria secretar en el túnel.


Cert frass solt i fibroso d'algunes arnes de la família Cossidae, tals com Coryphodema tristis, descolla de la boca dels seus túnels en els troncs dels arbres, especialment poc ans que emergixquen com a arnes adultes. En este sentit, el seu frass diferix del frass polvoriento dels escarabats dels postes de la pols com Lyctus.

Els túnels dels escarabats perforadores poden trobar-se en fusta seca o podrida o baix de la corfa, en el teixit comparativament bla i nutritiu, ya siga viu o mort.

Una atra característica observada sorgix quan l'insecte perforador no digerix la fusta o un atre mig en sí, sino que perfora túnels en els que creixen rent o atres fongos, possiblement estimulats per excreció i secrecions dels insectes. Òbviament, no es pot permetre que tals túnels s'obstruïxquen o que els insectes no puguen accedir als seus propis aliments, per lo que deuen expulsar a lo manco partix del seu frass o deixar espai per al creiximent del seu aliment. Eixemples d'estes associacions d'insectes perforadores / foncs inclouen als escarabats de l'ambrosia en fongos d'ambrosia, l'avespa de la fusta Sirex noctilio associada en el fongo Amylostereum areolatum entre uns atres.[6]

En un atre sentit, el terme "frass" també pot referir-se a les borumballes de fusta excavades que les formigues madereras, els abellots carpinteros i atres insectes en hàbits similars de perforació de la fusta expulsen de les seues galeries durant el procés d'excavació. Dit material es diferencia dels residus de heces dels aliments, perque els insectes que foraden per a construir dits nius no mengen la fusta, per lo que el material que rebugen en fer el túnel no ha passat pel seu intestí.[7]

Consideracions ecològiques

Al contacte en el frass les plantes secretan quitinasa en resposta als seus alts nivells de quitina. El frass és un estimulant natural de la floració, i té alts nivells de nutrients. El frass conté abundants amebes, bactèries beneficioses i fongos.[8] En conseqüència, és un inoculante microbiano, en particular un inoculante del sol, una font de microbis desijables que promou la formació de compost.[9][10] És un reciclador important de nutrients en les selves tropicals i favorix la salut de les plantes.[11][12]

Moltes espècies d'insectes, generalment en els seus estadis larvales, acumulen els seus excrements i es cobrixen en ells ya siga per a disfrassar la seua presència o com una coberta repugnatorial.

Vore també

Referències

  1. ↑ M. Clark and O. Thyen. The Oxford-Dubten German Dictionary. Publisher: Oxford University Press 1999. ISBN 978-0198602484
  2. ↑ Brown, Lesley (1993). The New shorter Oxford English dictionary on historical principles, Oxford [Eng.]: Clarendon. ISBN 0-19-861271-0.
  3. ↑ American Entomological Society (1863). Charter and By-laws of the Entomological Society of Philadelphia, Society, pp. 83–.
  4. ↑ Smith, John. B. Explanation of terms used in entomology. Pub: Brooklyn Entomological Society 1906. May be downloaded from: [1]
  5. ↑ Allaby (2004)
  6. ↑ Gerard Meurant (2012-12-02). Insect-Fungus Interactions, Academic Press, pp. 140–. ISBN 978-0-08-098453-7.
  7. ↑ Catseye Pest Control http://www.catseyepest.com
  8. ↑ Frost, C. J. & Hunter, M. D. Insect Canopy herbivory and frass deposition affect soil nutrient dynamics and export in oak mesocosms. Ecology 85, 3335–3347 (2004).
  9. ↑ Silander, J.A., Fox, L.R. & Trenbath, B.R. The ecological importance of insect frass: allelopathy in eucalypts. Oecologia 67, 118–120 (1985). https://doi.org/10.1007/BF00378461
  10. ↑ Kagata, Hideki & Ohgushi, Takayuki. (2012). Positive and negative impacts of insect frass quality on soil nitrogen availability and plant growth. Population Ecology - POPUL ECOL. 54. 10.1007/s10144-011-0281-6.
  11. ↑ Hadley, Debbie. "Facts About Frass (Bug Poop)." ThoughtCo, Aug. 28, 2020, [2]
  12. ↑ Poveda, J. et al. Mealworm frass as a potential biofertilizer and abiotic stress tolerance-inductor in plants. Appl. Soil Ecol. 142, 110–122 (2019).

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Frass&oldid=1585538»